Ves al contingut principal

Fontajau

A la Rambla de Xavier Cugat de Girona hi ha unes quantes botigues i establiments comercials importants. Són llocs fets amb una certa gràcia, però no s'hi pot entrar. Hi ha molt poques excepcions. Gairebé totes les entrades hi ha un petit o no tan petit graó. Fa una certa ràbia perquè la majoria de negocis no són antincs, vull dir que s'han anat obrint al llarg d'aquests darrers anys. Un forn de pa que no s'hi pot entrar, a l'estanc del barri tampoc. Hi ha dos o tres bars que tindrien nova clientela i no la tindran mai. L'oficina de Caixa Girona hi ha un graó de grans dimensions, una mica més avall pots entrar sense problemes a la que té "la Caixa" perquè fa anys va decidir que l'accessibilitat dels seus espais era una obstacle que s'havia de resoldre.

L'arribada de MIFAS al barri de Fontajau haurà de suposar un canvi seriós de l'accessibilitat de les botigues d'aquesta zona nova de Girona, però és una mica impresentable que algú -qui sigui- hagi donat permisos d'apertura a tort i a dret sense contemplar una qüestió que ja hauria d'estar superada, diguem-ne que més o menys...

Comentaris

Rachel ha dit…
Quim..."La caixa" no és del ttot excessible per a tothom... La d'allà no ho sé, però a la de Sant Narcís jo no hi puc entrar sola ni arribo a treure els diners tota sola. Crec que seria fàcil d'arreglar, doncs hi ha caixers (entre ells alguns de la caixa de girona i de la mateixa caixa) on sí que hi arribo. Ja els hi he dit, i em diue que sí, que tinc raó, però no ho demostren amb fets...
Rachel ha dit…
buf! acabo de veure que vaig fer una GRAN falta d'ortografia...em corregeixo: accessible. Crec que així ja estar bé, no? jejeje
a ha dit…
l'altre dia em vaig trobar un amic. ha obert una academia d'informàtica a sta. eugenia. al preguntar si era accessible em va dir que si, que al demanar el permís li van obligar a fer un lavabo adaptat. al preguntar per l'entrada em va dir que hi havia un petit esgraó d'uns 10 cm, però que l'ajuntament l'hi havia dit que no calia tocar, que d'aquestes mides ja era "salvable". ahir a tossa igual, una gelateria amb lavabo adaptat, però un esgraó d'uns 15 cm. al final un es pregunta quina carrera han estudiat aquests tècnics.... o pitjor, qui els ha contractat!
bonaventura-ayats ha dit…
Ep, moltes gràcies a tots per dir-hi la vostra. Francament, em penso que hem d'explicar això de les barreres d'una altra manera. No s'acaba d'entendre del tot que els llocs públics i privats han de ser accessibles seriosament. Hi ha un pèl d'ignorància, a part també d'un no saber fer-ho.

L'Ajuntament hauria d'haver-hi algú que revisés els permisos d'obres que es demanen. Això sembla que en una ciutat (d'altres també) com Girona està costant.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.