Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2010

Castell d'Hostoles

Entre les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols hi ha una carretera a part de la general que connecta aquests dos pobles. És una petita ruta de 3,5 quilòmetres aproximadament i molt estreta, però està en molt bon estat. És una carretera que passa per diverses cases de pagès importants, Can Vermell, El Duran, Can Pipa i també la Carrera. Gairebé totes tenen molts anys i han estat reformades en molta cura. També t'hi trobes l'ermita de l'Àngel que quan era petit hi anava a fer berenades. En un moment del circuït vaig poder retratar aquesta muntanya que veieu a la fotografia i que s'hi pot resseguir una mica la silueta del que fou el Castell d'Hostoles que dóna el nom a la Vall.

Desorientat

Potser ha estat el dia, però ara mateix no acabo d'entendre la reforma laboral que avui han aprovat en el Congrés dels Diputats a Madrid. He sentit que els diputats tampoc l'entenien i no m'estranya massa. Em penso que la patronal no està contenta -mai ho està- i el sindicats tampoc -avui tocava no estar-hi-. En el món real les empreses ho passen malament i els treballadors encara més. Tampoc acabo d'entendre com no hi ha mesures per animar a contractar i d'aquesta manera reduir la taxa d'atur que és la principal malaltia del nostre país. He llegit part del contingut de dreta a esquerra i després d'esquerra a dreta. L'he girat i amb això del Google Traslation l'he traduït al turc i a l'urdú per veure si guipava alguna cosa. Res de res. Em sembla que és la principal notícia d'aquests dies i probablement de l'any però la gent està encantada i desencantada amb la prohibició dels toros. Els toros a Catalunya estaven al caure, vull dir que no…

Vidres

Fa uns dies vaig escriure i descriure el mal estat que es trobava una de les zones verdes de Can Gibert del Pla, un barri de la ciutat de Girona. També vaig enviar una nota a l'Ajuntament per demanar-los que hi fessin un cop d'ull. M'han contestat dient que ho escombren cada 15 dies i que miraran millor la zona per tal d'evitar el deteriorament del mobiliari urbà i l'entorn. Puc dir i afirmar que han buidat les papereres, però no puc pas dir que hagin passat l'escombra. Els vidres hi predominen cada cop més, i anar-hi en bicicleta (handbike en el meu cas) és perillós. Penjo una foto d'un racó qualsevol d'aquella zona. No puc dir-hi res més. No poden pas dir que no es vegin, no cal ni mirar-los, t'enlluernen pràcticament.

Temps de propostes

L'amiga Pia Bosch, diputada al Parlament de Catalunya i la Pepa Celaya, senadora, ens han convocat avui divendres per demanar la nostra opinió sobre l'estat de la qüestió en matèria de Serveis Socials i de forma especial a tot allò que afecta a la gent amb discapacitat de Girona. Estan preparant el programa electoral del PSC i volen saber què pensem i com veiem les coses en aquest moment de crisi, de turbulències econòmiques i socials en certa manera.
Les entitats hem coincidit en el mal moment de liquiditat econòmica, de la manca de planificació per part de l'administració catalana i de tot allò que ens preocupa i ara ens preocupa més que mai. N'han pres nota, tot i tractar-se de dues persones que segueixen bé i de forma habitual el sector social. Hem quedat que tornaríem a parlar-ne i feríem més suggerències que permetin afrontar els temps que vénen.
Més enllà de la reunió, la Pia ens ha explicat el seu viatge als Estats Units, convidada pel govern nord-americà. S'…

Forges, genial

Handbike al facebook

Aquesta tarda de divendres he fet un tomb per Salt, recorregut habitual, vaja, i m'hi he trobat en Pablo Odell que m'ha retratat i en pocs segons ha penjat la foto a la seva pàgina del facebook. N'he rescatat l'imatge. Aquets dies he pedalat tard tirant a molt tard. La calor no convida massa a sortir, però quan cau el vespre s'està mig bé. Ja retrataré alguna cosa que vegi en aquelles hores, encara que quedi fosca.

Què deu ser això?

No tinc massa clar què vol dir aquest senyal. L'he trobat en un bloc català i la fotografia està feta a Escòcia. Allà ja se sap, van per l'esquerra. De tota manera no queda gens clar el seu significat. Potser vol dir que hi ha discapacitats passejant amb carruatges. Potser és un anunci propagandístic de vies verdes, molt verdes en aquest cas.
Pensant malament podria ser el nou anagrama del Departament d'Acció Social i Ciutadania que fan política de "carros i carretes". Si teniu alguna idea o sabeu què diantre vol dir això, deixeu-ho dit aquí a la secció de comentaris i si realment val la pena ho importarem. En tot cas sembla que és una cosa perillosa i això m'excita...

Morir-se d'èxit

La botiga de Celio a Girona tanca les seves portes. M'imagino que deu ser la crisi que s'està vivint. A l'aparador hi ha un maniquí que anuncia l'esdeveniment i el noi porta una bandera a la mà. No sé què dir. Aquesta botiga no té barreres arquitectòniques i fins i tot té un emprovador accessible. Jo pensava que tancaven per haver guanyat el Mundial, però ja veig que no.

Camí de Ronda, S'Agaró

Aquest passat divendres vàrem inaugurar la nova plataforma elevadora que permet fer accessible un tram important del Camí de Ronda de la Costa Brava. Era un problema antigc, feia temps que demanàvem que aquest accés quedés resolt. La cosa ve de lluny, perquè fins i tot la reivindicació va arribar al Congrés dels Diputats de Madrid. Finalment sembla que la màquina funcionarà sense massa problemes i la gent amb mobilitat reduïda podrem fer un tomb espectacular per aquest indret. Uns 400 metres queden a l'abast de tothom. La delegació gironina de Costes, la Subdelegació del Govern a Girona i l'Ajuntament de Platja d'Aro han fet bé la seva feina. Ara cal gaudir-ne. El Camí de Ronda no és totalment accessible, ho és a trossos. Una mica més fàcil que abans, més difícil que demà.

Paisatge de diumenge

L'èxit d'ahir dissabte, editorial de EL PAIS

He llegit l'editorial del diari EL PAIS, d'avui diumenge. M'ha semblat una radiografia -n'hi ha moltes- interessant. El penjo, suposo que la reflexió continuarà durant les properes setmanes. Tindrem tema per estona, lògicament.
La manifestación que ayer recorrió el paseo de Gracia en Barcelona no puede ser ignorada y, menos aún, menospreciada como una momentánea expresión de descontento tras la que las aguas volverán al cauce por sí solas, impulsadas por acontecimientos deportivos o la inminencia de las vacaciones. Pero tampoco el mensaje de la jornada será fácil de gestionar para los partidos que la convocaron, sobre todo los dos que han representado hasta ahora una alternativa de Gobierno en Cataluña, PSC y CiU. Entre otras razones porque interpretar la manifestación de ayer como un respaldo masivo de los ciudadanos catalanes al Estatuto no encaja ni con la baja participación en el referéndum de convalidación ni mucho menos con el tono y las consignas de la manifesta…

Burques

Incorpora a Girona

A la sala d'actes de MIFAS hi ha reunió gironina d'Incorpora, el programa que patrocina la Fundació "la Caixa" i que més o menys tothom coneix. La nostra entitat hi participa activament, com és lògic. M'hi arribo a fer el tafaner i els retrato. Us penjo una foto que els he fet mentre ells (gairebé totes eren elles) treballaven i jo m'ho mirava. En Casero dirigeix l'orquestra. Els he dit que estrenen la sala i m'han dit que hi estaven bé. Els gironins en general estan fent molt bona feina amb aquest programa. Que se sàpiga!

Cursa Integració

Una foto que he trobat a Internet sobre la Cursa de la Integració del passat diumenge a Barcelona. L'Aleix Brito a tota màquina, un servidor al mig i al capdavall un altre participant en handbike.

Tabarra

Ja estic una mica cansat d'aquest Mundial de futbol. Entre d'altres qüestions, perquè ningú m'ha explicat res sobre la destinació de la selecció Nord-Coreana. No m'ha quedat gens clar si part de la plantilla s'ha fugat, ha demanat exili o han desaparegut per art de màgia. Cap mitjà de comunicació n'ha donat explicacions. Tinc que admetre que aquest silenci em fa pujar la mosca al nas. La resta de la competició no té massa interés. Ara s'ha d'aguantar com es pugui tot el sainet espanyolista i ranci que estem vivint aquests dies. Ja s'acaba...
Penjo una foto que surt del bloc d'en Pep, m'ha fet gràcia i resumeix l'estat de les balconades aquests dies. Tothom content.

Taialà - Germans Sàbat

He fet un tomb pel barri gironí de Taialà. N'han estat arranjant les voreres i els accessos per a persones amb discapacitat. Feia temps que l'arquitecta municipal de l'Ajuntament de Girona m'havia dit que en aquella zona s'hi havien fet importants reformes i que eren exportables a diferents indrets de la ciutat. Es podria dir que el barri de Taialà-Germans Sàbat és el 100 per 100 accessible i l'actuació beneficiarà a molta altra gent. Una ciutat sense barreres dóna a més la sensació de ser un lloc més ordenat, més pulcre, més amable. Hi ha zones de la nostra Girona pendents de fer-hi apostes semblants. Espero que un dia tota la ciutat sigui així.

Barbies a la cadira

Després de la Cursa he dinat amb les meves nebodes. Hem descobert que els Barbies poden ser un complement interessant per les cadires de rodes. Haurien de tenir-ho present els dissenyadors d'aquest tipus de material. A la butxaca n'hi cabien tres amb tota la seva vestimenta i les cabelleres repentinades.

Un coet

He participat avui diumenge a la III Cursa per la Integració al Centre Comercial de "La Maquinista" a Barcelona. L'he feta en handbike i he pogut pedalar uns segons -anava com un coet- amb l'Òscar que l'ha guanyada clarament. Quin tiu! Després del tret de sortida ha desaparegut en l'horitzó. Una màquina. L'Òscar portava una handbike dissenyada especialment i a mida. L'ha fet la gent d'Ortoracing de Gandia i el vailet ha fet els 10 quilòmetres en 28 minuts. Felicitats. Estava content i jo també de veure-ho.

Dotats de Capacitat, La Vanguardia

El divendres dia 25 de juny l'edició gironina de "La Vanguardia" hi havia un reportatge signat per la bona amiga Bàrbara Julbe que es titulava "Dotats de Capacitat". Entrevistava a diverses persones relacionades amb el nostre món. En Javi Aldámiz per part de MIFAS va dir-hi la seva. A més, el jugador de bàsquet era a la portada, en una sessió d'entrenament amb altres companys de l'equip, al pavelló de Castelló d'Empúries. Vull felicitar a la Bàrbara per acostar la nostra mirada i visió a la premsa i per fer-ho de la manera que ella ho ha fet.
I lògicament a tota la tropa de l'equip del C.B. MIFAS-Esplais. Per fer-nos patir, per donar-nos alegries i sobretot i molt especialment per ser-hi. Són els que representen a les comarques de Girona, als nostres. Són els meus.