Ves al contingut principal

Desorientat

Potser ha estat el dia, però ara mateix no acabo d'entendre la reforma laboral que avui han aprovat en el Congrés dels Diputats a Madrid. He sentit que els diputats tampoc l'entenien i no m'estranya massa. Em penso que la patronal no està contenta -mai ho està- i el sindicats tampoc -avui tocava no estar-hi-. En el món real les empreses ho passen malament i els treballadors encara més. Tampoc acabo d'entendre com no hi ha mesures per animar a contractar i d'aquesta manera reduir la taxa d'atur que és la principal malaltia del nostre país. He llegit part del contingut de dreta a esquerra i després d'esquerra a dreta. L'he girat i amb això del Google Traslation l'he traduït al turc i a l'urdú per veure si guipava alguna cosa. Res de res. Em sembla que és la principal notícia d'aquests dies i probablement de l'any però la gent està encantada i desencantada amb la prohibició dels toros. Els toros a Catalunya estaven al caure, vull dir que només els quedaven tres dies de vida i ara amb la modificació d'aquesta llei resulta que reviuran més temps del previst, de la poca afició, de la realitat ruïnosa que suposaven.

Les prohibicions m'exciten -ja ho dit alguna vegada- i quan l'AVE arribi a Girona (els romans ja hi haurien arribat) podré agafar un bitllet a Madrid. Serà d'anada, corrida i tornada. Al darrere de tota aquesta història deu haver-hi la RENFE. Estic segur que sortiran trens especials per anar a veure en José Tomás, que es veu que és molt bon toreru, tot i que l'enganxen sovint i a vegades surt a peu coix.

Els gironins, orfes de plaça de torus sempre tindrem l'excusa perfecta per anar a fer un tomb a Madrid i em penso que amb la bona fama que hi tenim ho tindrem -com deia Josep Pla- tot pagat.

Demà llegiré novament la notícia de la reforma laboral, a veure si hi ha algú que hagi dit alguna cosa que s'entengui millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.