Ves al contingut principal

Desorientat

Potser ha estat el dia, però ara mateix no acabo d'entendre la reforma laboral que avui han aprovat en el Congrés dels Diputats a Madrid. He sentit que els diputats tampoc l'entenien i no m'estranya massa. Em penso que la patronal no està contenta -mai ho està- i el sindicats tampoc -avui tocava no estar-hi-. En el món real les empreses ho passen malament i els treballadors encara més. Tampoc acabo d'entendre com no hi ha mesures per animar a contractar i d'aquesta manera reduir la taxa d'atur que és la principal malaltia del nostre país. He llegit part del contingut de dreta a esquerra i després d'esquerra a dreta. L'he girat i amb això del Google Traslation l'he traduït al turc i a l'urdú per veure si guipava alguna cosa. Res de res. Em sembla que és la principal notícia d'aquests dies i probablement de l'any però la gent està encantada i desencantada amb la prohibició dels toros. Els toros a Catalunya estaven al caure, vull dir que només els quedaven tres dies de vida i ara amb la modificació d'aquesta llei resulta que reviuran més temps del previst, de la poca afició, de la realitat ruïnosa que suposaven.

Les prohibicions m'exciten -ja ho dit alguna vegada- i quan l'AVE arribi a Girona (els romans ja hi haurien arribat) podré agafar un bitllet a Madrid. Serà d'anada, corrida i tornada. Al darrere de tota aquesta història deu haver-hi la RENFE. Estic segur que sortiran trens especials per anar a veure en José Tomás, que es veu que és molt bon toreru, tot i que l'enganxen sovint i a vegades surt a peu coix.

Els gironins, orfes de plaça de torus sempre tindrem l'excusa perfecta per anar a fer un tomb a Madrid i em penso que amb la bona fama que hi tenim ho tindrem -com deia Josep Pla- tot pagat.

Demà llegiré novament la notícia de la reforma laboral, a veure si hi ha algú que hagi dit alguna cosa que s'entengui millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…