Ves al contingut principal

L'èxit d'ahir dissabte, editorial de EL PAIS

He llegit l'editorial del diari EL PAIS, d'avui diumenge. M'ha semblat una radiografia -n'hi ha moltes- interessant. El penjo, suposo que la reflexió continuarà durant les properes setmanes. Tindrem tema per estona, lògicament.


La manifestación que ayer recorrió el paseo de Gracia en Barcelona no puede ser ignorada y, menos aún, menospreciada como una momentánea expresión de descontento tras la que las aguas volverán al cauce por sí solas, impulsadas por acontecimientos deportivos o la inminencia de las vacaciones. Pero tampoco el mensaje de la jornada será fácil de gestionar para los partidos que la convocaron, sobre todo los dos que han representado hasta ahora una alternativa de Gobierno en Cataluña, PSC y CiU. Entre otras razones porque interpretar la manifestación de ayer como un respaldo masivo de los ciudadanos catalanes al Estatuto no encaja ni con la baja participación en el referéndum de convalidación ni mucho menos con el tono y las consignas de la manifestación. Y que no lo fue lo demuestra que los líderes e instituciones que se sumaron a la iniciativa de Òmnium Cultural en respuesta a la restrictiva sentencia del Tribunal Constitucional se encontraron inmersos en un acto multitudinario a cuyo éxito contribuyeron de manera decisiva y que, sin embargo, quienes lo capitalizaron fueron los partidarios de la independencia. El presidente Montilla fue increpado en diversas ocasiones, lo mismo que el cortejo de líderes políticos presentes en la marcha, como Duran i Lleida. Era lo que algunos temían y fue exactamente lo que sucedió.

Solo las próximas elecciones podrán determinar en qué punto se encuentran las principales fuerzas políticas catalanas. También si la manifestación de ayer supone la constatación de un desplazamiento general de la política catalana hacia el soberanismo o, por el contrario, se trata de un espejismo que, una vez desvanecido, ofrecerá, sin embargo, el inquietante panorama de un gravísimo problema institucional, del que nadie está libre de responsabilidades. Frente a este problema, no basta con decir que las instituciones catalanas deben acatar la sentencia, algo que, de puro obvio, resulta insultante.

El problema es que, debido al oportunismo que se ha adueñado de la vida política española, la sentencia ha invalidado en el Estatuto de Cataluña preceptos que están vigentes en otros textos autonómicos, incluida su definición como nación. Por más que la gestación del Estatuto haya sido un ejemplo de torpeza e irresponsabilidad, el peor desenlace consistiría en que, para desactivar un supuesto privilegio, se perpetre una discriminación. En este punto, los ciudadanos de Cataluña no deberían quedar solos en su protesta, en nombre de la equidad sobre el que se construyó el modelo autonómico y que, sea cual sea el grado de deterioro al que se ha conducido, sigue vigente.

Con la nueva Generalitat, PP y PSOE no podrán reproducir el espectáculo ofrecido el mismo día en que una multitud de catalanes salía a la calle sin arriesgar un agravamiento de la crisis institucional y, por tanto, carece de sentido que se limiten a seguir cruzando acusaciones cuando lo urgente es rehacer un consenso desde el que reparar el destrozo provocado entre todos.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Realment és ben cert que aquesta trencadissa política ha estat responsabilitat de tots. Però no tots amb el mateix grau d'intensitat. Catalunya necessita polítics que sàpiguen prendre decisions amb sentit d'estat, no uns polítics que només miren el curt termini i els resultats de les seves enquestes.

Però aquest és el país que tenim i els polítics que hem escollit, però personalment penso que no ens ho mereixem.

Vaig estar a la manifestació i la ciutadania va donar una lliçó a la classe política. Els va passar literalment per sobre.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…