Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2010

Quilòmetre 3.000

La xafagor d'aquests dies no convida massa a fer tombs en bicicleta, però avui he fet un cop de cap per arribar al quilòmetre 3.000 de la handbike. L'he retratat i aquí el penjo.

Deutes, notícia del Diari de Girona d'avui

El president de l'associació de Minusvàlids Físics Associats (Mifas), Pere Tubert, assegura que el Departament d'Acció Social i Ciutadania no els paga les subvencions pel manteniment del centre ocupacional Pere Llonch de Vilafant des de fa vuit mesos i que ja els deuen uns 100.000 euros -el cost mensual és de 12.000-. A l'espai hi treballen nou persones, però n'atenen a 20. Tampoc els paguen les despeses del centre residencial de Girona, on hi ha quatre persones, pel qual, diu, els deuen uns 40.000 euros. Tubert lamenta que, a hores d'ara, el Departament no s'hagi posat en contacte amb ells per informar-los dels retards i assegura que hi haurà algunes activitats «menys indispensables» que hauran d'eliminar de cares al setembre.
«És com si un touroperador ens enviés clients a l'hotel però, després, no ens pagués per ells». Així és com resumeix el president de l'entitat d'ajuda als disminuïts la situació que des de fa vuit mesos viuen. Des del mes …

Kieslowski, les botelles

Ara mateix no recordo a qui vaig deixar les pel·lícules de la trilogia dels Colors de Krzysztof Kieslowski. No hi ha maneres. N'he parlat algunes vegades i són tres peces que m'agrada tenir perquè sovint hi he de fer un cop d'ull. Són tres films que necessito tenir a prop. A Youtube he trobat aquestes escenes, les penjo, mentrestant espero que qui sigui, les torni.

Accessibilitat a Girona, nou bloc

En Joan Vicens Cordonet, -en JV- està impulsant una web en forma de bloc per donar informació puntual sobre l'accessibilitat a la ciutat de Girona. És una proposta perquè tothom hi participi de la manera que vulgui, enviant-hi fotografies, fent comentaris, suggerències, etc... Seria desitjable també que els blocaires hi féssim enllaços i procurar que la feina sigui exitosa. En tema de barreres arquitectòniques Girona li convé encara fer una estirada, hi ha punts molt negres i alguns d'aquests espais oberts s'haurien d'arranjar de forma urgent. Si voleu i us ve de gust, feu-hi una visita i digueu-hi la vostra. És important.

Després de la pluja, els colors

El premi

A la bústia de casa m'hi trobo avui la revista que publica COCEMFE. Hi faig un cop d'ull i veig que han donat un premi a la Duquesa de Alba. Es veu que col·labora -suposo que econòmicament- amb l'associació espanyola d'Esclerosi Múltiple. No ho sabia, vaja no n'estava al cas. Em sorprèn una mica que la gran Confederació -que sempre ha anat de molt progre- doni un premi a la senyora. No sé què dir. Sembla que no va pas anar-lo a recollir.
A mi la Duquesa de Alba va interessar-me únicament quan va estar una temporada que circulava en cadira de rodes. Que ningú s'ho agafi malament, però veient-la, era la manera més eficaç de resoldre els temes d'accessibilitat de la capital espanyola. Però de cop va recuperar-se i les meves esperances varen quedar esvaïdes, vaja, fulminades. Sembla que l'hi va sortir un nou novio i tot d'una va començar a caminar. També deu ser cosa del clima, Madrid és poc reumàtica, a diferència de Girona que és una ciutat artrítica …

Fums

Miro amb preocupació el tema dels incendis de Rússia, l'onada de calor està sacsejant aquell país d'una manera que no hi estem acostumats. Sempre he pensat que els russos són més aviat propensos a encendre focs i ara hi ha clara demostració de que la feina d'apagar-los no és la seva especialitat. Cal dir que tenen una onada de calor molt forta, però els incendis estan a les portes de diverses instal·lacions nuclears i això no fa cap gràcia. Els fums sobre la capital moscovita deixen 300 morts més dels habituals i per tant es pot afirmar que és una tragèdia molt seriosa. No sembla pas que l'orgull rus sigui capaç de demanar ajuda internacional, seria un gest ridícul perquè les potències no demanen mai ajuda.
Seria desitjable que truquessin algun veí abans de que ens arribi el fum aquí mateix. Ja ens han arribat altres coses d'aquells indrets per les mateixes vies. Té mala pinta tot això. I he escoltat que és ara mateix una de les preferències turístiques de la gent …

Pentinats

A Teheran els pentinats estan catalogats. Vull dir que no pots deixar-te els cabells llargs, treure't la barba, deixar-la llarga, tenyir-la de vermell o verd. El règim d'aquesta potència teocràtica imposa als homes el tipus de pentinats que poden lluïr-se. No pots semblar-te a un occidental perquè degeneres. Evidentment no cal parlar del tracte que fan a les dones. A l'Irán gairebé tot està prohibit. Ha de ser excitant anar-hi a fer un tomb per veure de quin pal van aquesta gent, tot i que em penso que no en veuran.
Avui també he llegit al diari EL PAIS un especial sobre Rússia. En una pàgina parlaven de que en aquell país hi ha 13 milions de persones amb discapacitat i que són la minoria més marginada. Fins i tot en Putin diu que queda molt de camí per recórrer. Curiosament avui fa uns anys -exactament 23- que jo entrava a l'Unió Soviètica. Va ser un viatge complicat perquè vàrem anar-hi en cotxe i això era tota una aventura. Recordo haver preguntat per la gent minus…

Dilluns cap al tard

Dues imatges del dilluns cap al tard quan a Girona estava a punt de ploure. Només havien passat quatre gotes, però el Ter deixava surar aquesta boira. Ja n'havia penjada una de semblant fa unes setmanes. Avui m'he apropat una mica més al riu. Pla dels Socs, parc de la Vila de Salt.

Racons

El barri antic de Girona és un dels indrets que val la pena visitar. Fer-ho en cadira té el seu risc, és molt difícil d'anar-hi, però pots apropar-te a determinats llocs que sent complicat et permet veure'n algún raconet. Vaig arribar-m'hi fins aquest punt, però els graons ja no deixen tirar més enllà. Aquí no hi ha gaire res a fer, però fent una mica l'intrèpid pots gaudir-lo, i sempre a poc a poc.

Mercè Corominas, arquitecta

La Maria Mercè Corominas és una arquitecta especialitzada en l'eliminació de barreres arquitectòniques, ubicada a Girona. La Mercè ha obert una pàgina web on s'hi pot veure la feina que fa i les experiències laborals que ha tingut en aquest camp. És molt interessant i convé tenir-la de referent per la seva trajectòria. Si cliqueu aquí podreu veure la web que té un format en "flash".