Ves al contingut principal

Deutes, notícia del Diari de Girona d'avui

El president de l'associació de Minusvàlids Físics Associats (Mifas), Pere Tubert, assegura que el Departament d'Acció Social i Ciutadania no els paga les subvencions pel manteniment del centre ocupacional Pere Llonch de Vilafant des de fa vuit mesos i que ja els deuen uns 100.000 euros -el cost mensual és de 12.000-. A l'espai hi treballen nou persones, però n'atenen a 20. Tampoc els paguen les despeses del centre residencial de Girona, on hi ha quatre persones, pel qual, diu, els deuen uns 40.000 euros. Tubert lamenta que, a hores d'ara, el Departament no s'hagi posat en contacte amb ells per informar-los dels retards i assegura que hi haurà algunes activitats «menys indispensables» que hauran d'eliminar de cares al setembre.

«És com si un touroperador ens enviés clients a l'hotel però, després, no ens pagués per ells». Així és com resumeix el president de l'entitat d'ajuda als disminuïts la situació que des de fa vuit mesos viuen. Des del mes de gener, assegura, no els paguen els ajuts previstos per les persones que atenen al centre i no els han donat cap explicació al respecte.

«Nosaltres cada dia entrem a la web d'economia i finances per veure si surt que està pendent pagar-nos, però no hi ha notícies noves. Ens hi posem en contacte i no ens donen resposta», afegeix Tubert. A tot això, el president de l'ens afirma que aquesta situació els provoca importants problemes de liquiditat i «les pòlisses de crèdit que tenim se'ns han desbordat». Malgrat això, remarca, «nosaltres hem de seguir abonant la seguretat social dels nostres treballadors quan l'Administració no està fent la seva feina». Tubert diu que són conscients que la situació econòmica és complicada, però també demana que la Generalitat ho sigui de les dificultats que suposa per entitats com les seves afrontar aquest tipus de situacions.

«Sense notícies»


Les subvencions que els atorga la Generalitat es corresponen amb el nombre de persones que atenen i el seu grau de discapacitat. «Ells ens paguen una determinada quantitat per cada persona que nosaltres atenem de forma subsidiària», explica Tubert.

Pel centre de Vilafant, paguen uns 12.000 euros mensuals que no se'ls han abonat durant vuit mesos, per la qual cosa calculen que la Generalitat els deu uns 100.000 euros per aquest equipament i 40.000 més per la residència de Girona, que disposa de quatre places. Tubert assegura, en canvi, que el seu centre ha d'abonar els sous dels treballadors sense que tingui els ingressos necessaris per dur-ho a terme.

«Estem en un moment complicat, tot i que no ens plategem ni tancar el centre ni repercutir els costos en les famílies de les persones ateses», afirma.

Tot i això, el president de l'associació assegura que el que sí que s'hauran de replantejar són algunes de les activitats que es duran a terme a partir del setembre i octubre. «Les excursions i actes que realitzem durant aquestes èpoques de l'any segurament s'hauran d'eliminar perquè no podem assumir-ho i considerem que no són de primera necessitat», afirma Tubert.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.