Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2010

Paisatge de final d'octubre

Imatges d'avui de Bescanó, la primera rotonda si véns des de les Planes d'Hostoles, Olot o Anglès. Del mig el trànsit de la ciutat en dies de Fira. I al capvavall el Parc que està al costat del carrer de Maria Castanyer. Per cert, la Maria era sòcia de MIFAS, em fa gràcia dir-ho.

Vies Verdes al C33

Ruta que transcorre en paral·lel a la via verda, és a dir, en bicicleta. L'equip del programa entrarà al taller d'un dels últims cistellers que queden a Catalunya, mostrarà com es fa la mel de les abelles gironines, farà una pipa artesanal amb l'"Stradivarius de les pipes" i seguirà una ruta accessible amb un expert en accessibilitat.

Festa a Girona

A Girona ha fet un dia pansit, trist i una mica fresc. És Sant Narcís, patró local i festa a la ciutat i a tot els seus voltants. Després de dinar a Celrà he fet un tomb pel barri que porta el seu nom, on hi predominaven les fulles groguenques i típiques d'aquests dies. Quan he arribat a casa he vist que al Canal 33 feien un reportatge de Vies Verdes i ha sortit en Manu Heras en Handbike. M'ha fet gràcia veure'l fent la ruta del meu poble (les Planes d'Hostoles) explicant com es fa això d'anar en bicicletes adaptades. A Girona hi feia una mica d'aire, m'he retirat d'hora...

La cuina de l'Anna Colom

L'amiga Anna Colom ens ha convidat a dinar a Celrà, a casa seva. Li agrada cuinar i això jo ho admiro perquè no hi entenc res. Ens ha cuinat un conill amb salsa especial i un grapat d'entrades molt ben preparades. Passant per la cuina he vist que per la finestra s'hi veien fulles vermelles d'un arbre que presumia de la tardor. La companyia -a la foto de baix- magnífica. Hi tornarem, jo ja estic a la llista.

Argentina

S'ha mort el que fou President de l'Argentina i marit de l'actual Presidenta Cristina Fernández de Kirchner. La notícia ha deixat tot el món commocionat. No sé què dir, mai he entès la política d'aquell país. Quan vaig visitar-lo ara fa alguns anys varen explicar-me com funcionava el sistema polític, però jo diria que no hi vaig entendre res. Radicals, Justicialistes, Peronistes, tots poden ser de dretes i a la vegada d'esquerres. Sempre he pensat que Argentina és un país molt ric, perquè la seva classe política no acaba d'enfonsar-lo mai. Ara el país està presidit per una vídua, -una situació molt argentina- una senyora que vol nacionalitzar la premsa perquè d'aquesta manera existiran garanties informatives, una idea difícil d'entendre. En matèria de discapacitat Argentina és una calamitat de dimensions estrambòtiques. Existeixen algunes organitzacions del govern que treballen el tema en forma de tango. Conec alguns discapacitats argentins que han vin…

Obres que estronquen el paisatge

Imatge d'avui a les Deveses de Salt, fent una mica de bicicleta. Aquest espai verd ha quedat partit per la meitat amb les obres d'ampliació de l'autopista. Les alternatives que donen són correctes però aixafen l'encant de tot l'entorn. Tampoc entenc que les obres que fan entre Girona i Anglès per possar-hi tubs d'aigua durin tant. La Via Verda entre Girona i Olot que té un encant especial -ja n'he parlat moltes vegades- l'està perdent perquè aquestes modificacions o millores no acaben mai. Tant girar i regirar cansa a l'afició i als turistes. No parlo de la senyalització que han posat perquè és bastant deficient. A veure si acaben aviat!

La crònica del partit

Aquest diumenge al migdia el CB MIFAS Girona FC va debutar a la Lliga Catalana amb una victòria molt treballada davant del Costa Daurada de Reus, un equip al que no guanyaven des de feia 8 temporades. Els tarragonins igual que l´any passat es van presentar al pavelló de Castelló d´Empúries amb una plantilla molt curta la qual cosa els va condicionar durant tot el partit. Des del primer minut de l´enfrontament es va veure que el partit seria molt igualat. La lluita de pivots sota taulell amb un alt percentatge anotador va deixar a Xavi Vendrell del Costa Daurada amb 22 punts al seu compte particular i a Àngel Colom del CB MIFAS amb 26 punts. Al primer quart s´arribava amb el resultat de 14 a 16 pels visitants. En el segon quart les personals van començar a fer mal a l´equip tarragoní, especialment quan els àrbitres van xiular una tècnica a Bel que va suposar la seva cinquena falta. Tot i estar molt carregats de faltes personals i amb el risc que comportava, els visitants van optar per …

Començar guanyant

El MIFAS Girona FC ha començat la lliga catalana de bàsquet en cadira de rodes guanyant per tres punts al Costa Dorada avui diumenge al matí, al Pavelló de Castelló d'Empúries. Jo només he pogut ser-hi fins el començament del tercer quart. Ha estat un partit ràpid i la tropa de MIFAS ha sabut guanyar el seu espai, tot i que els de l'Ebre marcaven de manera molt contundent.

Una llei i quatre ministres

Aquesta setmana s'ha viscut un important canvi de govern central. Amb aquestes modificacions convé tenir present que la Llei de la Dependència ja ha tingut quatre ministres. Jesús Caldera quan va sortir i des del Ministeri de Treball; Mercedes Cabrera quan vàrem passar a Educació i Política Social; a Sanitat amb Trinidad Jiménez i ara que el Ministeri estava més quiet s'ha canviat de ministra i tenim a Leire Pajín. La Llei de la Dependència està mal gestionada a Madrid i també -encara més greu- a Catalunya. Els canvis del màxim responsable de fer-la possible no ajuda massa a resoldre'n els seus problemes. S'haurà de veure què passa en els propers mesos, aquí i allà. Mentrestant els representats del col·lectiu afectat estan encara més enllà... i sembla que no tenen massa res a dir-hi. Quina sort que tenim...!

Fulles vermelles

Plaça de la Vila de Salt. Dissabte a la tarda hi vaig fer una llarga passejada en Handbike. La tardor dóna imatges molt agradables. En aquest lloc les fulles estaven molt vermelloses i demanaven una fotografia.

FC Girona - MIFAS-Esplais

Acord de col·laboració entre el F.C.Girona i MIFAS-Esplais signat avui a l'Estadi de Montilivi de Girona ciutat. Els bàsquets de MIFAS portaran també el nom de F.C.Girona i això es veurà a l'equipament esportiu. El club gironí de fútbol està treballant per ajuntar diverses disciplines a les comarques de Girona. És una bona idea que l'esport per a discapacitats s'integrin a les entitats que ho fan amb normalitat. Així passa a França i en altres països europeus. Al meu entendre és una molt bona connexió. Els meus continuaran jugant a Castelló d'Empúries i es preveu que alguns partits importants es puguin fer al pavelló de Fontejau de Girona, juntament amb l'UNI Girona i els altres equips potents de la demarcació.

Reforma tranquil·la

La Junta Directiva de MIFAS i el Patronat de la Fundació MIFAS ens hem tancat avui per treballar la reforma d'estatuts de les dues entitats. Estan motivades per ajustar-se a les noves lleis i també per fer retocs organitzatius. Ho fem amb una certa tranquil·litat i calma. Els nous Estatuts de la casa han de servir per tenir un bon funcionament durant els propers anys. MIFAS ja té 31 anys i és gran, per tant convé pensar les coses i fer-les bé. Poso una fotografia del moment de la trobada amb Lluís Camps, advocat i assessor del despatx Roca i Junyent de Girona.

Esquerra Republicana a Girona

Dues fotos de la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a Girona. Per la porta de baix no s'hi pot passar en cadira (massa estreta). Si hi ha algú que la passa, t'esperen uns graons que són molt simpàtics. Fantàstic. A veure si aprofiten alguna de les oficines de les Caixes d'Estalvi que sobraran a la ciutat motivada per això que ara se'n diu duplicitat i d'aquesta manera alguns hi podrem entrar. Em penso que no em convidaran pas, però si ho fessin quedarien malament. Problemes culturals...

Parc Tecnològic de Girona (segona part)

El màxim responsable del Parc Tecnològic i Científic de Girona ha vist el meu post del passat 14 d'octubre sobre el problema que vaig tenir l'altre dia quan vaig visitar un dels seus edificis. Em contesta per dir-me que ha donat ordres de resoldre el problema de senyalització i que a l'edifici Casademont hi ha cinc serveis accessibles. Sembla que l'enfocament del tema ha estat erroni per part del Parc Tecnològic i ho resoldran de forma immediata, segons m'ha fet saber el seu màxim responsable, Pere Condom. M'alegro de que així sigui. Penso que tenia que penjar aquest post aclaratori, sobretot si la resposta és coherent i resposable, com sembla que ha estat.

Fira del Voluntariat

Fira del Voluntariat a Girona ciutat. La gent de MIFAS també hi ha estat present, al igual que d'altres anys. Hi he passat una petita estona aquest matí per saludar a la tropa. Feia fred. Em penso que s'hauria de fer en dies que previsiblement fa més bon temps. Moltes entitats hi eren presents. Els de MIFAS han repartit propaganda dissenyada per les germanes Contreras. Quan la pesqui la penjaré perquè és molt original.

Parc Tecnològic de Girona

Ahir dimecres i en representació de MIFAS vaig estar a l'edifici Jaume Casademont del Parc Tecnològic i Científic de Girona. Construcció esplèndida i lluminosa on segurament és molt agradable poder-hi treballar. Com que jo sóc molt tafaner vaig demanar pels serveis per a persones discapacitades; No n'hi ha cap va dir-me la noia de recepció. Ho sento molt -va afegir-. Seguint l'estranya senyalització existent vaig arribar a la planta baixa, al costat de la Cafeteria, on n'hi ha un que es fa servir de traster. Ja fa temps que no m'emprenyo amb aquestes coses, però com és evident les apunto aquí en aquest bloc. No vull ser destraler, deixaré el que penso per un altre moment, però només diré que em sembla del tot impresentable. No hauria costat res fer-ne un de més ample i per a tothom allà on són la resta de serveis. Ha estat una descoberta molt desagradable. No sé pas que exportarem si no entenem coses elementals com aquesta. Sembla mentida.

Un tonto a les tres

Avui he escoltat al President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i m'he quedat estorat. Diu que l'eix econòmic que ara està de moda -per dir-ho d'alguna manera- és València - Madrid i que abans, en l'antiguitat la Comunidad mirava més al nord, però ara el vent bufa cap un altre costat. Sembla que amb la inauguració de l'AVE Madrid-València el president Camps està content perquè podrà anar a cal Sastre en menys d'hora i mitja.
No critico massa la part política en aquest bloc -és un dir- perquè penso que tothom fa el que pot, però avui el Camps em convida a fer-ho després del que ha dit. Jo no sé què sap d'economia aquest home, segurament poca cosa, però que jo sàpiga el País Valencià ha de potenciar el seu espai econòmic tirant cap Europa. Les taronges, les màquines i els Mercadones tindran futur si s'estiren cap amunt, no pas cap al mig. Sense haver estudiat economia em penso que en aquestes qüestions no calen massa brúixoles.
En Camps entra …

NYC fotografies II

NYC fotografies

NYC, aprendre'n

Per raons familiars vaig tenir la sort -ja fa temps- de conèixer una mica els Estats Units. No obstant em quedava per veure la ciutat de Nova York. M'he escapat sis dies per poder descobrir coses noves, d'altres més conegudes, però sobretot per gaudir de la capital que durant el segle XIX i XX fou la referència de la llibertat, de la creativitat i de l'esforç. Potser deixarà de ser-ho properament -pel que llegeixo- però val la pena fer-hi un tomb per aprendre noves lliçons i poder tenir perspectives més amples. M'ha agradat i visitar-la en cadira de rodes és com anar a la guerra. La complicitat dels seus habitants hi ajuda bastant. Miren la discapacitat des d'aquell punt que fa temps que alguns lluitem. Bones idees. S'ha de veure.
En Pla deia que era una ciutat espantosa però magnífica. Una vegada més té tota la raó del món. En vinc cansat i content. Les fotos són de la Setena Avinguda, l'ONU, Central Park i el Bronx.

Tardor a Nova York

Tardor a la Costa Brava

El formatget

El 3 de març d'aquest any va sortir publicada la Convocatòria dels PUAD, Pla d'Ajudes a persones amb discapacitat. La partida en aquell moment era de 19 milions d'Euros que havien de resoldre -s'entén- al conjunt de sol·licituds que arribessin per part de la ciutadania que complís certes condicions. Per accedir a aquests tipus de programes és necessari ser discapacitat i a més ser pobre de solemnitat. En funció dels ingressos econòmics de la unitat familiar comencen els regatejos fins el punt que no pots entrar-hi de cap manera. Al meu entendre és una convocatòria que no és realista i els conceptes que s'hi poden trobar són els mateixos que fa quinze anys.
M'ha sorprès que avui a través de la web de MIFAS m'assabentés que el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha tornat treure una convocatòria -la segona- existint un termini que s'acaba el 23 d'octubre. Per veure la magnitud de la notícia he entrat al DOGC per veure'n la partida pressup…