Ves al contingut principal

El formatget

El 3 de març d'aquest any va sortir publicada la Convocatòria dels PUAD, Pla d'Ajudes a persones amb discapacitat. La partida en aquell moment era de 19 milions d'Euros que havien de resoldre -s'entén- al conjunt de sol·licituds que arribessin per part de la ciutadania que complís certes condicions. Per accedir a aquests tipus de programes és necessari ser discapacitat i a més ser pobre de solemnitat. En funció dels ingressos econòmics de la unitat familiar comencen els regatejos fins el punt que no pots entrar-hi de cap manera. Al meu entendre és una convocatòria que no és realista i els conceptes que s'hi poden trobar són els mateixos que fa quinze anys.

M'ha sorprès que avui a través de la web de MIFAS m'assabentés que el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha tornat treure una convocatòria -la segona- existint un termini que s'acaba el 23 d'octubre. Per veure la magnitud de la notícia he entrat al DOGC per veure'n la partida pressupostària i he vist que disposen de 500 mil euros. La veritat, no sé què dir. Si tantes ganes tenen de repartir que ho facin sense marejar al personal. Que aprovin aquelles peticions que han denegat per motius econòmics i per manca de pressupost, excuses que han utilitzat sovint a l'hora de comunicar les resolucions. Quan he vist la quantia, m'he hagut de fregar els ulls, per veure si faltava alguna xifra o era senzillament una broma electoral. Déu n'hi do...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.