Ves al contingut principal

Un tonto a les tres

Avui he escoltat al President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i m'he quedat estorat. Diu que l'eix econòmic que ara està de moda -per dir-ho d'alguna manera- és València - Madrid i que abans, en l'antiguitat la Comunidad mirava més al nord, però ara el vent bufa cap un altre costat. Sembla que amb la inauguració de l'AVE Madrid-València el president Camps està content perquè podrà anar a cal Sastre en menys d'hora i mitja.

No critico massa la part política en aquest bloc -és un dir- perquè penso que tothom fa el que pot, però avui el Camps em convida a fer-ho després del que ha dit. Jo no sé què sap d'economia aquest home, segurament poca cosa, però que jo sàpiga el País Valencià ha de potenciar el seu espai econòmic tirant cap Europa. Les taronges, les màquines i els Mercadones tindran futur si s'estiren cap amunt, no pas cap al mig. Sense haver estudiat economia em penso que en aquestes qüestions no calen massa brúixoles.

En Camps entra sovint en el cap de la catalanofòbia perquè és un espai rendible que atrau vots i fa emprenyar a la gent que té cinc dits de front. És una forma senzilla d'entretenir les bases i una vegada més fa una demostració de la poca categoria política que té el personatge. Sap greu perquè el País Valencià o la Comunidad o el que sigui té una força important. Quan un país està governat per il·luminats té el risc que s'enfonsi. Clar que la tècnica és i ha estat utilitzada per tots els costats polítics de València. Dins del mateix PP tenen gent que ho podria fer millor i sense muntar escenes de nens petits. A Madrid dirien que és un tonto a les tres. Un paio que no arriba a mig quart de quatre...

Comentaris

Asistentina ha dit…
M'agrada! Bon article :D
bonaventura-ayats ha dit…
moltes gràcies, és el que penso, cuidat

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.