Ves al contingut principal

Un tonto a les tres

Avui he escoltat al President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i m'he quedat estorat. Diu que l'eix econòmic que ara està de moda -per dir-ho d'alguna manera- és València - Madrid i que abans, en l'antiguitat la Comunidad mirava més al nord, però ara el vent bufa cap un altre costat. Sembla que amb la inauguració de l'AVE Madrid-València el president Camps està content perquè podrà anar a cal Sastre en menys d'hora i mitja.

No critico massa la part política en aquest bloc -és un dir- perquè penso que tothom fa el que pot, però avui el Camps em convida a fer-ho després del que ha dit. Jo no sé què sap d'economia aquest home, segurament poca cosa, però que jo sàpiga el País Valencià ha de potenciar el seu espai econòmic tirant cap Europa. Les taronges, les màquines i els Mercadones tindran futur si s'estiren cap amunt, no pas cap al mig. Sense haver estudiat economia em penso que en aquestes qüestions no calen massa brúixoles.

En Camps entra sovint en el cap de la catalanofòbia perquè és un espai rendible que atrau vots i fa emprenyar a la gent que té cinc dits de front. És una forma senzilla d'entretenir les bases i una vegada més fa una demostració de la poca categoria política que té el personatge. Sap greu perquè el País Valencià o la Comunidad o el que sigui té una força important. Quan un país està governat per il·luminats té el risc que s'enfonsi. Clar que la tècnica és i ha estat utilitzada per tots els costats polítics de València. Dins del mateix PP tenen gent que ho podria fer millor i sense muntar escenes de nens petits. A Madrid dirien que és un tonto a les tres. Un paio que no arriba a mig quart de quatre...

Comentaris

Asistentina ha dit…
M'agrada! Bon article :D
bonaventura-ayats ha dit…
moltes gràcies, és el que penso, cuidat

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…