Ves al contingut principal

Eleccions 2010

Punt i final de les Eleccions Catalanes. Resultat esperat, però això sempre depèn una mica de la mirada que s'hi faci. CIU guanya en un moment que les coses estan molt difícils. El PSC perd per anar en males companyies tot i haver gestionat correctament -al meu entendre- alguns Departaments; Justícia, PTOP's i d'altres. Em sembla més que correcte la decisió presa pel President Montilla, elegant per dir-ho d'alguna manera. Els d'Esquerra sembla que hagin mirat les eleccions i els resultats per la televisió eslovaca perquè s'han quedat la mar de satisfets. Estan en l'error però convençuts. La gestió del Departament d'Acció Social i Ciutadania ha estat un desastre i no ho ha dit ningú, però jo ho dic sense cap mena d'embut. Han perdut vots perquè ells han abandonat la ciutadania i el poble que deien representar. --Com es pot demanar la independència sense saber gestionar la dependència?-- Espero que facin una reflexió seriosa. El tercer sector d'aquest país ha quedat molt descontent de com han anat les coses aquests darrers quatre anys. I això, evidentment sap greu.

En el grup mixt hi ha uns quants folklòrics que faran molt de soroll però al final res, no crec que sàpiguen escriure la paraula discapacitat. En realitat poca gent ha parlat de la discapacitat seriosament i això també vol dir que ens convé una reflexió més enllà de les hores baixes que està vivint el país i tota la seva societat. Complicats són els moments que vindran i queda clar que s'haurà de treballar d'una forma diferent, d'una altra manera. Serà necessari pensar les coses una mica més i el sector de la discapacitat no ha de quedar-ne al marge. A veure què passa...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.