Ves al contingut principal

Cadires

Un dia estrany. Jo havia d'anar-me'n un parell de dies a Niça per veure la Fira d'Ajudes Tècniques que s'hi fa i per motius familiars -feliçment resoltes- m'he quedat a Girona. M'agraden les fires temàtiques del gremi que pertanyo i que es fan a França. Tenen una visió diferent a les nostres, especialment a la darrera que vaig visitar a Barcelona. El món de la discapacitat a França representa una oportunitat de negoci que aquí encara no s'entén del tot i que ja n'he parlat altres vegades en aquest bloc. El turisme accessible, les ajudes tècniques, tecnològiques, etc.. són eines que desenvolupen entitats privades amb col·laboracions públiques -universitàries- i una gran implicació de importants empreses que operen en el camp de la sanitat i de l'atenció social. Camins diferents i que a la resta d'Europa no són mal vistes.

I aquí hi ha un gran expectació sobre les cadires -no pas de rodes- que estan en joc en el nou govern. Tothom diu que l'executiu català estarà format per gent molt preparada, però també política i tècnica. Hi ha travesses, però jo diria que el President Mas és un home reservat i no crec que de moment hagi dit massa res. Serà complicat perquè no ho tenen gens fàcil.

I en arribar a casa m'assabento que privatitzaran parcialment AENA, la totalitat de l'Aeroport de Barcelona i Madrid, i que treuran les prestacions de 426 euros als aturats de llarga durada que no tinguin més ingressos. Tot això sense mencionar que la Generalitat Valenciana -governada pel PP- està pensant treure una remesa de bons patriòtics. Segurament fallerus... No sé què dir. Un dia estrany.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.