Ves al contingut principal

El treball de l'Àlex

Ahir a la tarda va acompanyar-me a fer una estona de bicicleta l'Àlex, un estudiant de segon de batxillerat que està preparant un treball sobre el tema de les barreres arquitectòniques i l'accessibilitat en edificis i carrers. L'hi he proposat anar a fer un tomb per algunes vies de la ciutat de Girona amb cadira de rodes. Tant ell com els seus companys de curs que s'hi vulguin apuntar.

Va fer-nos una tarda molt freda i al final vàrem acabar fent un cafè amb llet en un supermercat de Salt, on hi ha un bar amb taules i cadires a fora. Allà en un circuït reduït, l'Àlex va provar la handbike. Va fer-li gràcia, i va poder comprovar que era una manera normal i corrent de fer esport, tot i que la seva especialitat és el futbol. Quan anem a fer el tomb que he dit farem també un petit treball fotogràfic. Estic segur que serà una bona experiència.

Comentaris

isajusca@hotmail.com ha dit…
Aixó és bó gent jove,amb la feina que ya per fer!!!!!!!
RECORDS
Isabel
Anònim ha dit…
FELIÇ ANY 2011!!!!!!!!!!!!!!
No m'hi vaig fixar que m'havies posat en el teu bloc! Gràcies pel cafè i per la loteria, tot i que no va tocar res de res. M’agradaria fer aquesta activitat per Girona amb cadira de rodes. Diguem si aquesta setmana que bé et va bé, o quan et vagi bé a tu. Si et sembla bé podem quedar per fer un altre volta amb bici per xerrar o per fer fotografies pel meu treball.
Bé, Bones festes i feliç any 2011.
Anònim ha dit…
Ostres no m'hi vaig fixar que m'havies posat en el teu bloc! Gràcies pel cafè i per la loteria, tot i que no va tocar res de res. M’agradaria fer aquesta activitat per Girona amb cadira de rodes. Diguem si aquesta setmana que bé et va bé, o quan et vagi bé a tu. Si et sembla bé podem quedar per fer un altre volta amb bici per xerrar o per fer fotografies pel meu treball. Bé, Bones festes i feliç any 2011.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.