Febrer s'acaba

Per acabar febrer penjo una fotografia feta ahir des de la Collada de Tosses, (Ripollès-Cerdanya) a una alçada aproximada de 1.800 metres. S'hi pot veure l'arc de Sant Martí perquè hi nevava una mica. Baixant de la Molina fins a Girona vaig posar la cinquena simfonia de Malher. És estrany, però sempre que baixo d'allà dalt acabo escoltant aquest compositor. El paisatge suposo. En fi, s'acaba això de febrer i encarem ja el mes de març. M'agradaria que fos millor.

Ornitologia i ocells

En el diccionari de l'enciclopèdia catalana diu; f ZOOL Branca de la zoologia que estudia els ocells. O sigui, pajarrakus. Altres conceptes importants; ocell de mal temps (o de mal averany) Ocell que hom creu que porta desgràcia. 2 ocell de mal temps (o de mal averany) Persona que duu males noves, mals presagis, o que hom creu que causa dissort. 3 ocell de pas Persona que només fa una curta estada en un lloc. 4 ocell de primera volada Persona que comença a actuar en la vida, que encara no té experiència. O sigui...

I ha vingut l'Hereu, BCN 2022

I mentre estàvem a la Molina s'ha presentat l'Hereu amb tota una tropa de periodistes, alcaldes i assessors. Venia a veure l'estació que ha de ser la principal peça de la candidatura de Barcelona 2022 pels Jocs Olímpics d'Hivern. Lògicament també serà la candidata pels Jocs Paralímpics. S'ha volgut retratat amb nosaltres. L'hi hem dit que estem amb ell, que els de MIFAS, de Girona i la resta de discapacitats de Catalunya donem i donarem suport a Barcelona 2022, més que tot per la part que ens toca. A la foto hi surt en Xico, l'Isabel Juscafressa, l'Alcalde Hereu, la Mariona Masdemont (coordinadora del Centre d'Esports Adaptat de la Molina) i m'han dit que el pelut és el President dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el propietari de l'estació d'esquí, vull dir el pelut de la dreta.

Esquiada a la Molina

Dissabte una mica fred i emprenyador, però que s'ha aprofitat del tot per anar fins a la Molina. En Manu Heras ha organitzat per MIFAS una expedició que ha pogut gaudir de la neu -la majoria per primera vegada- acompanyats per les voluntàries europees de MIFAS i també per la tropa de professors que l'estació d'esquí de la Molina té a disposició per la gent amb discapacitat. No cal dir res més. Ha estat una experiència que els companys volen repetir. En penjo quatre fotos i faig algun comentari.

L'Antònio no havia anat mai a la neu. Ha estat el primer cop. L'ha ballada força bé. Fa el simbol de la victòria perquè en certa manera n'és una de personal. Mai és tard per començar. L'he retratat abans d'agafar pistes, amb el seu monitor. La foto té un preu incalculable. De moment em cau un dinar.

La Laia és més d'anar per aigua. No obstant això ha baixat del tàndem molt convençuda. No m'ha sabut dir exactament per a on l'han ballada. L'acompanya l'Armad, un monitor excepcional i una persona de gran categoria. Fa temps que es dedica a l'esquí per a gent amb discapacitat. Gent així ens convé.

En primer pla la Rachel que ha esquiat amb l'Sky-Car. Ja ho havia fet alguna altra vegada. En Xico, és l'altre company de la foto. Home de muntanya, avui ha consolidat el seu títol. Ara també serà d'alta muntanya. N'ha sortit encantat.

I per acabar una instantània de la Lurdes que esquiava amb una peça que en diem "duo". Encara havia de començar, però anava bastant arriada. Quan he marxat ja havia passat per terra (d'això es tracta també) i més tard ja pujava la rampa per fer la seva primera baixada.

Fotografia en el CO de Riudellots

Concurs de fotografia en el Centre Ocupacional de MIFAS a Riudellots. Molt de sarau, molta festa. A la foto de dalt la Carme Puigvert, una de les guanyadores, de fons la seva fotografia. La del mig correspon a un prespectiva del jurat, molt seriós, molt posat i retocat. A la foto de baix una de les treballadores del Centre, fent de senyora de la neteja emprenyadora. Ella, juntament amb tot el personal varen convertir l'activitat en una festa molt divertida i entretinguda. Varen poder-se veure unes 50 fotografies i totes tenien el seu punt.

Kajsa

Se'n va la Kajsa, voluntària sueca que ha estat a MIFAS durant uns mesos. Aprofito aquestes línies per demanar-li disculpes per no pujar a la festa d'ahir per acomiadar-me. No m'agrada això de dir Adéu. En fi. Aquesta sueca especial ha estat donant un temps preciós de la seva vida per poder estar entre nosaltres. És una dona intrèpida, de caràcter pronunciat, alegre, però també reservada i molt treballadora. Té un bloc que segueixo de tant en tant, lògicament en suec (aquí vaig descobrir el Google traslation). Fer de voluntària és un gest que segurament no sabem -encara- apreciar. Segurament ella ha crescut una mica estant entre nosaltres, i la gent de MIFAS recordarà l'estil, el bon gust, la feina ben feta i sobretot el savoir faire que ha suposat la seva presència. La Kajsa, sueca, ja és fora. Segueix el camí de la vida i la seva escala a Girona serà recordada i enyorada. Moltes gràcies i bon viatge.

Fila nou

La pel·lícula d'ahir era per passar l'estona. No massa més. Fila 9 varen dir-nos. A la sala no hi havia ningú. El meu soci de cinema va instal·lar-se a la quatre i abans de començar vaig retratar-lo. Tres minuts més tard varen arribar dues persones més. En total quatre. Tenia ganes de fotografiar la primera fila, on han de posar-se les persones que van en cadira. Injust. Els que dissenyen sales de cinema haurien de fer-ho asseguts i així comprovarien que seure's a davant de tot provoca la pèrdua de ganes d'anar al cinema. Millorem en accessibilitat però no l'encertem del tot. S'ha d'unificar el concepte de comoditat amb això dels accessos. Costa una mica.

MIFAS, la Selva, Assemblea

Dissabte passat varen convidar-me a l'Assemblea de Compromissaris de MIFAS-La Selva. Bona gent, amb molta marxa i amb ganes de fer coses. La comarca de la Selva està formada per municipis que no toquen ni quarts ni hores, vull dir que són la suma dels pobles que no lligaven prou per estar en una altra comarca. Hi ha municipis que semblen de la Garrotxa, altres que semblen d'Osona i els de la costa tenen un punt de Mareme. La Selva és un girigall. La gent de MIFAS intenta donar cobertura a tota aquesta geografia tan variada. La reunió va fer-se a Blanes, on la casa hi té la seva seu comarcal. Hi ha ganes de fer coses a Lloret i també en altres pobles. Segurament l'Assemblea General (la que hi som tots) la farem a Riudellots el mes d'abril. En fi, aquí penjo unes quantes fotografies del moment després de la reunió, quan vaig anar-hi jo. A Blanes s'hi menja bé.

Cinema argentí

No recordo quants Goyes va guanyar aquesta pel·lícula, és igual. L'he vista i és molt bona. El cinema argentí -com gairebé sempre- és eficaç, interessant i de primera. El Secreto de tus Ojos n'és una mostra. Contundent

Llei de la dependència, seguiment

He repassat la compareixença de la Ministra de Sanitat i Polítiques Socials avui al Congrés dels Diputats a Madrid sobre l'aplicació de la Llei de la Dependència. N'estava al cas perquè en Carles Campuzano en parlava ahir en el seu bloc. Els diputats catalans han traslladat la seva preocupació per la sostenibilitat de la Llei i també han manifestat la injustícia que suposa aplicar-la d'igual manera a col·lectius diferents, i que seria millor tractar per separat a les persones discapacitades i a la gent gran. Sembla que també hi haurà una subcomissió que faci una valoració de com s'estan fent les coses i lògicament existeix la possibilitat de que es plantegin modificacions. En Campuzano i la Tarruella han traslladat el que preocupa al sector social i a les persones afectades. A la Ministra l'he vista receptiva, però només a mitges. Hem d'admetre que la Llei de la Dependència s'ha quedat embarrancada al mig de tantes competències autonòmiques incompetents. La sequera econòmica que vivim pot complicar encara més la poca eficàcia d'una Llei que de moment no serveix perquè la gent visqui millor.

Visita d'ADFO a Vilafant

Avui ens han visitat la gent d'ADFO, l'associació de discapacitats d'Osona. Han conegut les instal·lacions de Vilafant, del Centre Ocupacional i de Recursos "Pere Llonch". La foto que poso correspon a uns dels moments que el President de MIFAS i la Directora del Centre expliquen el funcionament a la Maria i a l'Ariadna, gerenta i tècnica de l'entitat vigatana. És important que l'eix Girona-Vic-Lleida funcioni, indispensable per entendre la discapacitat de la Catalunya endins. Aprofito el post per dir que la gent de Vilafant posarà en marxa un bloc que explicaran de forma habitual les seves activitats, amb fotografies i totes aquelles coses que hi vulguin posar. Hem d'estar en línia, nosaltres més que mai.

Centres Especials de Treball

Reunió-Jornada de Treball de la Federació Catalana de Centres Especials de Treball. Hi ha participat en Jorge Pérez com expert en matèria de contractació de persones amb discapacitat. Les seva intervenció permet tenir un panorama clar i eficaç per entendre les normes de circulació existents per gestionar el mercat de treball del nostre col·lectiu. No és pas fàcil. Hi ha tanta norma que trepitja l'altra norma, que la modifica, que la gira i la regira, que no n'hi ha prou amb un plànol, interpretacions a part. El Departament de Treball -que és l'administració competent en la gestió de subvencions, però no de normatives- ha participat a través de la Núria Pàmies, informant dels Plans d'Actuació que s'estan gestionant en aquests moments.

Els Centres Especials de Treball estan vivint una crisi considerable. Una mica més aguda que la resta de les empreses, entre altres coses pel models productius que s'han anat generant al llarg dels anys. Feines senzilles, treballs subcontractats, etc... Ha d'haver-hi una transformació del concepte, s'ha de treballar això que ara és coneix com la innovació. Els propers anys són claus pel futur d'aquestes empreses que avui donen milers de llocs de treball a persones que ho tenen més difícil que la resta de la població per incorporar-se al món laboral. Fer-ho conjuntament és important, fer-ho amb la complicitat de l'administració totalment necessari. A veure que passa.

Comerç accessible a Girona

La foto de dalt és d'una de les botigues de "El Corte Inglés" a Girona ciutat, que no formen part del Centre Comercial que aquesta empresa gestiona com a Girocentre. No és accessible, no s'hi pot pujar. Si vas amb cadira és impossible, si vas amb bastons és molt difícil. Ells s'ho perden. La foto de baix és de VALVI Supermercats, en concret del que tenen al carrer Joan Maragall amb Sant Joan Baptista de la Salle. Han fet obres i han resolt l'accessibilitat. Els felicito. Hi guanyaran. Sembla que encara és una mica estrany entendre que això de poder entrar a les botigues és molt important.

El Doctor Caparròs a Polònia

La setmana que s'acaba

En Pep no fuma. Però aquí l'enganxo aguantant una cigarreta. Imatge forta, sense precedents. En Pep és de la lliga anti-tabac. Bona lliga. Vaig apuntar-m'hi un temps però vaig perdre. He de tornar-hi. Per motius econòmics, de salut, els que vosaltres vulgueu. Fumar és una estupidesa i una pèrdua de temps. En aquest país fuma el 38 per cent de la seva gent. De tota manera he de dir que tanta prohibició m'excita. Haurien d'obligar a fumar, llavors estic convençut que deixaria de fer-ho.

Les dues fotos de baix són d'avui diumenge. A les Planes d'Hostoles, al gorg de Can Dusol (fàbrica vella) i l'altre és de la rampa abans d'arribar a Girona, vinguen de la Creueta (Quart) sobre la Via Verda. Ho fet en Handbike, però avui feia fred i el dia era desagradable i lleig.

La renda gironina i el promig

En el Diari de Girona llegeixo que Girona és la tercera "província" en renda per càpita disponible. Més enllà de les qüestions merament tècniques i de llenguatge hem de dir que és tot un què, ja que les dues primeres, Biscaia i Navarra són territoris forals. Girona no és foral, per tant déu n'hi do. La renda que figura a la notícia és de 21.129 euros per persona. La mala notícia -en el mateix article- és que Girona és la segona de l'estat en tenir els preus al consum més alts.

Recordo que fa un temps la Diputada Pia Bosch em comentava que a Girona la pobresa és escassa, però molt severa, i la notícia d'avui confirma que ser pobre a Girona és més complicat que ser-ho en altres llocs. Jo pertanyo a un col·lectiu que està format per molta gent i m'atreviria a dir que molt pocs arriben a la xifra gironina de 21.129 euros anuals. És una mostra de la feina que ens queda per fer. La normalitat econòmica s'adquireix quan es parteix d'un promig acceptable. Estem molt lluny encara del punt de partida aquest i no cal dir el camí que ens convé emprendre per arribar-hi.

A la Vanguardia hi surt el Conseller Maragall dient que el tripartit 1.2 està fora de joc. Puc compartir aquesta opinió i afegir-hi que la part social del país -diguem-ne tercer sector- no està content de com van les coses. Fa uns anys se'ns deia que el problema eren els recursos econòmics, ara, o fins ara, que hi han hagut més diners que mai el descontent hi segueix predominant. La manera de gestionar els Serveis Socials i les estructures que s'han muntat no han arribat a la gent, s'han quedat a les tuberies burocràtiques que han anat creant, una repartidora sectària que mai ha escoltat a les organitzacions que representen col·lectius importants. Es com si el Departament d'Acció Social i Ciutadania hagués fet una deslocalització i ens mirés des de Tailàndia, per posar un exemple. Si el Conseller Maragall i també en Castells volen dir això, -suposo que volen dir més coses- hi estic d'acord. Donar Departaments a segons qui ha fet molt mal i han provocat una pèrdua de temps i d'oportunitats immenses.

Palma

Un mallorquí m'ha enviat aquestes imatges de la Badia de Palma. Fa temps que no m'hi arribo, això ho he d'arreglar. Tan propera, tan llunyana. Tant com a casa. Per gaudir-ho bé, poseu una mica alts els altaveus. Us agradarà segur.

A fondre

En Marichalar ja no és de la Casa Real Española. També l'han tret del Museu de Cera de Madrid, per tant la cosa va de debò. La foto d'Europapress retrata el moment del seu trasllat a les catacumbes de la història. En fi, suposo que la cera la faran servir per altres personatges. Com deia Pere Calders, tot s'aprofita. Lògicament la meva preocupació és immensa. No sé pas com ho farem.

Cridòria al Terrat

Aquesta fotografia mostra dues dones protestant des del terrat de casa seva contra el règim de Teheran, liderat -això ens diuen- pel President Manmud Ahmadineyad. Un home que ara mateix està content perquè ha comunicat a la seva tropa que ja és una potència nuclear. Es veu que en aquest món no ets ningú si no tens artefactes d'aquests que són per protegir-se dels veïns. Iran és un país que no respecte els drets humans i n'ha fet clares demostracions fa uns dies liquidant alguns dels membres opositors que varen iniciar les protestes.

Occident bada i fa el paper de la trista figura, encapçalada per una Europa que no sap que dir-hi i que mentre condemna el règim de Teheran els ven tot tipus de material per sota la taula. Sense voler estem generant un problema a mig i llarg termini. Redéu quin món.

Me'n descuidava de dir-vos que la foto és d'un napolità que es diu Piertro Masturzo i que ha obtingut el premi Worldpress de fotografia.

Grues alemanyes

Fent bicicleta avui per la Mirona he vist com un camió alemany (jo diria que portava matrícula de Munic) desplegava una grua que finalment ha pujat uns 90 metres. M'hi he quedat badant una estona, era digne de veure. L'alemany que dirigia l'operació m'ho ha explicat amb molt poques paraules. Jo he fet el comentari de que la handbike que portava també era alemanya. M'ha dit "Ha Ha". Ell ha pujat a la grua i jo m'he passejat per la Mirona una estona, perquè la Via Verda de les Deveses, normalment, està força enfangada després dels dies de pluja que hem tingut. I res. Quan arribo a casa veig que la crisi econòmica europea entra en un període més tranquil després que la Cancellera Àngela Merkel ha dit "Ha Ha" als mercats. I anar fent. Les grues arriben gairebé a tot arreu.

En Vilert contesta

LA PROMOCIÓ DE L'OFERTA TURÍSTICA ACCESSIBLE EN ELS NOSTRES MERCATS

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona treballa en col·laboració amb diverses organitzacions per tal d'estructurar i promocionar l'oferta turística accessible de què disposa la Costa Brava, les comarques gironines d'interior i el Pirineu de Girona. Des del Patronat promovem la sensibilització del sector turístic envers aquest segment de mercat en creixement i impulsem estratègies que han de permetre rendibilitzar i desestacionalitzar la indústria turística gironina a fi de diferenciar-nos de les nostres destinacions competidores amb productes de qualitat, també pel que es refereix a turisme accessible. La nostra destinació disposa actualment d'un nombre important de recursos turístics accessibles que tant per la seva varietat com qualitat, ens han permès promocionar una oferta important per a un segment de mercat que va a l'alça.Més enllà dels establiments i equipaments adaptats, és destacable la nostra oferta en matèria d'activitats turístiques adaptades a persones amb discapacitats físiques. Ens referim, per exemple, a: cicloturisme a les vies verdes amb bicicletes adaptades, viatges en globus adaptat a la Garrotxa, rutes adaptades en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, esquí adaptat a la Molina, submarinisme amb cadira amfíbia a l'Estartit, vela adaptada a l'Escala, entre d'altres.Estem col·laborant amb l'organització ONCE en la publicació de la primera guia turística en braille de la Costa Brava, que comptem poder presentar en el marc de la celebració del Centenari de la Costa Brava. La nostra entitat col·labora alhora amb l'Associació Elsa Integració en la potenciació del turisme per a tothom materialitzant en la recollida de dades amb informació real sobre el grau d'accessibilitat de les instal·lacions i serveis turístics per ser inclosa en diverses publicacions que edita l'entitat. S'avança també en la redacció i publicació d'un decàleg de Bones Pràctiques en accessibilitat turística i en la formació i capacitació al sector per tal de millorar la competitivitat dels serveis turístics que ofereixen les comarques gironines. Hem tingut contacte amb MIFAS per obrir vies de col·laboració en matèria de turisme accessible.Tant per sensibilitat social com per interessos del mercat turístic, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona aposta clarament per potenciar la nostra oferta turística accessible a tothom, dirigint les nostres accions promocionals en aquesta matèria als mercats que ens són propis. L'acció que vam presentar recentment a FITUR, que visualitza el Centenari de la Costa Brava amb la presència del seu logotip en el vaixell que donarà la volta al món amb vela adaptada, ens ajuda a projectar internacionalment la Costa Brava com a destinació turística accessible.

NOTA; Suposo que aquesta carta és la resposta a l'article que va publicar el Diari de Girona avui justament fa una setmana, cliqueu aquí i el podreu llegir.

La Devesa de Girona

Josep Pla deia que en si alguna cosa no falla mai en aquest país, això és el paisatge. Cert. Avui diumenge de febrer net i clar, he fet un tomb per la Devesa de Girona. Hi feia una mica de fred perquè ja hi dominava l'ombra, de manera que n'he fet via. Al capdamunt del passeig he vist que encara podria fer un retrat a la Catedral i a l'església de Sant Feliu, que vistes des d'allà semblen que es toquin, quan realment només són veïnes. A la Devesa hi havia gent que anava a la Fira Rebaixes, aquesta que munten un cop l'any i que té un cert èxit.

Setmana fosca tirant a negra

Imatges d'avui a Girona, entre mitja tarda i cap al tard, això que a Mallorca en diuen s'horabaixa. En el moment de passar pel carril bici, just en el pont del Dimoni comencen a caure gotes. Preludi d'una petita pedregada que ha caigut, almenys al barri de Sant Narcís. La negror tanca també el color de la setmana política i econòmica d'aquest país que cau riera avall sense contemplacions. Les borses, la classe política i l'ambient laboral són més negres que el cel que es pot veure en aquestes imatges. Necessitem urgentment una primavera anticipada, sortir d'aquest hivern sòrdid, lleig i lamentable. I si plou, que puguem mirar-ho darrere un vidre, a sopluig diguem-ne.

Carrers massa difícils

Fotos del carrer Cardenal Margarit amb Maluquer Salvador, a l'eixample de Girona (la de baix) i la de dalt correspon a l'altra cantonada amb la Travessera de la Creu. Són dos talls necessaris per passejar-se per aquest barri de Girona. Són dos trams de la Girona que està pendent de resoldre i representen clarament alguns punts negres amb matèria d'accessibilitat que avui a l'any 2010 encara hi dominen. S'han d'arranjar i que sigui aviat.

Retrats d'avui

Aquesta tarda -feia un dia magnífic- he sortit a fer un tomb amb la handbike. Sortint de MIFAS m'hi he trobat a la Isabel Juscafressa que m'ha dit que retratés alguna cosa de la ruta. Doncs res, aquí un parell de fotos d'avui. Diuen que demà plourà. Ja ho veurem.

Anglès, barreres, notícia del Diari de Girona

PAU insta el ple d'Anglès a actuar per eliminar les barreres arquitectòniques.

La protesta del grup arriba després que un usuari i membre de Mifas denunciés la poca sensibilitat pel tema ANGLÈS E.B. El grup PAU d'Anglès, a l'oposició, insta l'Ajuntament a dur a terme actuacions amb la finalitat de suprimir les barreres arquitectòniques que hi ha al municipi selvatà. I és que segons aquesta formació política liderada per Pere Espinet "malauradament hi ha molts llocs de la població que no són del tot accessibles". A través d'una moció, el grup vol que es debati el tema en el proper ple i assegura que des de la formació anglesenca s'ha dut a terme un estudi de camp que ha detectat un seguit de mancances quan a barreres arquitectòniques que es resumirien en la necessitat d'adaptar voreres a la carretera de Santa Coloma, el carrer de les Fàbriques, al Barri de Can Serra, al de Can Planes, Avellaneda, gran part del centre, el carrer Nord i el dels Horts, entre d'altres. D'altra banda, asseguren que no hi ha accessos ni lavabos adaptats al CEIP Pompeu Fabra, Camp de Futbol, Parc de la Font del Canyo, Piscina, Sala Paladium. Finalment també destaquen que tampoc estan adaptats els parcs infantils i que hi ha una manca d'apartaments per a minusvàlids al municipi. Per tot això, el grup municipal demana que el consistori elabori un estudi per part dels tècnics municipals i que a partir d'aquí es comenci a realitzar un Pla d'actuacions, al qual caldrà assignar-li una partida pressupostària "suficient", asseguren des de PAU. Aquesta moció per part de PAU arriba després que a mitjans gener Joaquim Bonaventura, vicepresident del Grup Mifas denunciés que per segon any consecutiu l'Ajuntament d'Anglès va col·locar per segon any consecutiu contenidors d'escombraries (rebuig i reciclatge) a l'única plaça d'aparcament de minusvàlids que hi ha a la plaça dels Horts durant la Fira de Sant Antoni. L'Ajuntament d'Anglès, en aquella ocasió, va dir que emprendria accions per solucionar els problemes d'accessibilitat que hi ha al municipi.

Només serà un minut, el meu minut

Eastwood & Freeman

Ahir vaig anar a veure la nova pel·lícula d'en Clint Eastwood. No va defraudar-me. Ho sabia. Jo diria que és el millor director de cinema que tenim en aquests moments. Invictus és una bona mostra de la mirada que pot fer-se de la nova Sudàfrica. En Morgan Freemann fa el paper de Mandela. Aquest actor ja havia treballat abans en una altra pel·lícula que tracta sobre la problemàtica i les esperances d'aquest país africà. "The power of one" de l'any 1992. Tant l'Eastwood com en Freemann no necessiten propaganda, però jo la recomano. És convenient veure-la precisament ara, enmig dels debats existents i demagògics com el tema de Vic, o de com fer i viure en un país. La figura de Mandela és excepcional i a mi m'agradaria tenir gent que l'encerti, com ell va fer-ho. Penjo el vídeo de "Power of One" i també el d'Invictus.

Diari de Girona, Article d'avui dilluns 1 de febrer

VIA VERDA PER NOVA ZELANDA.

El Patronat de Turisme Girona-Costa Brava participarà –no han dit com- en un veler que donarà la volta al món durant dos anys patrocinant d’aquesta manera les activitats adaptades i accessibles que s’estan fent a les comarques de Girona. No podem dir-hi gaire res perquè desconeixem la notícia, exceptuant allò que hem llegit en aquest diari.

La gent de MIFAS hem quedat una mica sorpresos. Podria ser que estiguéssim desenfocats però, patrocinar un veler que doni la volta al món, encara que sigui accessible no sembla pas la millor manera de fer un veritable patrocini de les activitats adaptades que poden fer-se a les nostres comarques. A nosaltres ens hauria agradat que al Patronat de Turisme li hagués fet gràcia la proposta que vàrem traslladar abans de l’estiu de 2009, donant suport al sector privat que ha fet inversions –algunes molt considerables- per obrir una via de negoci nova, treballant amb serveis per a gent amb discapacitat.

L’aposta de MIFAS era i és merament interessada, donat que alguns d’aquests serveis podien oferir-se a les 3.000 famílies que conformen l’entitat i també als seus gairebé 400 treballadors. El turisme accessible no és una qüestió tan exòtica, vull dir que pot desenvolupar-se sense haver de passar per Nova Zelanda o Papua-Nova Guinea on no hi acabem de veure l’ interès que puguin tenir –posem per cas- les vies verdes que podem fer per Girona amb bicicleta adaptada, o anar a fer submarinisme a l’Estarit o a l’Escala, per posar només uns exemples. Aquestes activitats s’han de potenciar a casa i com és evident a l’entorn més immediat, aprofitant les bones comunicacions que tenim amb la resta d’Europa.

No acabem d’entendre la postura del Patronat, tampoc el seu silenci amb nosaltres. Reconec que sovint podem ser una mica emprenyadors i pesats, seria ben normal que en parléssim. Volem potenciar el Turisme amb retrats dels nostres paisatges, reforçant a la gent que s’hi dedica, però de manera més eficaç i sense tanta extravagància, senzillament com una cosa normal i corrent, per entendre’ns, això sí, seriosament.

Joaquim Bonaventura i Ayats, Vicepresident de MIFAS