Dependència que finalment no tributa

L'amiga que estava pendent de tributar per la prestació que ha rebut per la Llei de la Dependència m'ha informat que avui a trobat a la bústia de correus una carta de l'Agència Tributària dient-li que l'esborrany que l'hi havien fet està malament. Efectivament aquest tipus de prestacions no tributen. Ella està contenta, jo també i les administracions públiques s'hi fan un embolic. De tota manera, i havent fet un post dies enrere que parlava de tot això, he d'informar que al final és una bona notícia.

Per què serveixen els paraigües?

Ara puc entrendre que el delegat d'Acció Social i Ciutadania de Girona regalés paraigües al personal de la territorial. Després de veure aquest vídeo puc entendre-ho millor. Els del Parlament d'Ucraïna són uns impresentables. Me'n recordo que a la ciutat de Lvov no volien vendre'm ous, d'això fa molt temps, em penso que era l'any 1987. Ara veig que n'estan més assortits... No cal dir que no recomano massa anar-hi.

La dependència que tributa

Avui he vist a una amiga meva que m'ha portat l'esborrany que Hisenda li ha enviat. La sorpresa que ha tingut, que hem tingut ha estat que la seva prestació de dependència tributa. No només has d'estar fet un nyap per demanar-la, sinó que a més tributa. M'ha semblat lògic en part, però per altra banda m'ha semblat un gest miserable. Abans de rebre l'esborrany la meva amiga es pensava cobrar fins a un total de 90 euros, ara amb la tributadependència resulta que cobrarà 49 cèntims. No ho entén. Jo tampoc. Hem quedat que ens ho tornarem mirar demà després d'esmorzar. Si la garbellem una mica potser arribarem a mig euro, a veure què s'hi pot fer...

Esport adaptat a la Seu d'Urgell

L'idea consisteix en que els vailets de les escoles facin un programa complert sobre esports adaptats. Fan bàsquet en cadira de rodes, boccia, esquien sobre unes plataformes amb rodes, tennis taula, futbol amb els ulls tapats, etc.. Entre ahir i avui a la Seu d'Urgell han tingut aquesta experiència un total de 160 alumnes de diferents escoles. Tot això ha estat organitzat per l'Associació Play and Train amb la col·laboració de diferents entitats i de l'Ajuntament de la Seu.

A migdia ha vingut l'Alcalde i l'hem assegut en una cadira de rodes perquè sentís també l'experiència d'anar-hi. N'ha sortit content i s'ha deixat retratar en un moment que els vailets de la Salle l'han rodejat.

Sant Jordi a la Seu d'Urgell

La Mariona Masdemont va telefonar-me per dir-me que organitzaven unes Jornades Paralímpiques a la Seu d'Urgell. Puja que t'agradarà veure-ho, de manera que ahir vaig agafar els trapaus i cap a la Seu que hi falta gent. Avui, diada de Sant Jordi i abans d'anar al pavelló d'esports he fet el tafaner per la capital de l'Alt Urgell. M'hi he passejat còmodament, sense cap tipus de problema. Els carrers són accessibles i amb molt d'encant. S'han eliminat barreres arquitectòniques fins a un total de 90 cruïlles, m'ha dit l'Albert Batalla, Alcalde de la ciutat. L'hi he fet saber que era un turista encantat i que té uns carrers que fan goig. La Seu d'Urgell és una mostra molt important de com poden fer-se les coses. Interessant l'accessibilitat del barri antic. M'ha semblat que estava en un lloc ben europeu, d'aquells que fan enveja quan el visites.

Se'ns veu perquè hi som

A la Residència de MIFAS hi ha saraus culturals tota aquesta setmana. He pujat avui un moment al primer pis per escoltar un recital de poesia i música. Al costat dels ascensors hi ha una exposició de fotografies fetes pels usuaris, d'allò que veuen, de l'entorn més immediat. Surten escenes d'ells, del barri, de la ciutat que viuen i això m'ha fet pensar en l'encert de que aquest equipament social, la residència, estigui enmig de la ciutat per conviure-hi plenament, en el cor de Sant Narcís de Girona. Formem part del paisatge perquè hi vivim, hi som i se'ns veu. Les fotos estan molt bé.

Merhaba

Paisatge de diumenge

Assemblea de MIFAS 2010

Dues imatges de l'Assemblea de Compromissaris de MIFAS que hem fet avui a Girona. La de dalt correspon al moment que s'ha fet entrega de flors a les voluntàries europees que en aquests moments estan a la casa. Són de França, Hongria i Aústria. La foto de baix hi surten les col·legues de la Cerdanya en un moment que parlaven amb l'Anna Maria Guillén, secretaria de MIFAS. En fi, normalitat i bona marxa. S'encara així el darrer any de legislatura de l'actual Directiva de la casa.

Estatut

A mi l'Estatut no m'agrada. Amb això ja està gairebé tot dit. Raons; moltes, però n'hi ha una que és especial, la disposició addicional catorzena. Amb la catorzena no puc. No suporto els privilegis d'alguns sobre els altres, encara que siguin històrics. Parlo de discapacitat, res més. No obstant, la pel·lícula que s'està vivint aquests dies és intolerable. Els Magistrats del Constitucional estan muntant un sainet difícil d'entendre i de superar, en un moment complicat -econòmicament, socialment, etc...- Tot plegat sona com una partida d'escacs, on blancs i negres juguen una partida d'aquelles carregoses que no s'acaba mai. No sé com acabarà la novel·la aquesta, però quan surti alguna cosa que no s'emprenyin si tothom es pren pel pito del sereno el que diguin. La desafecció estarà encara més ben instal·lada, convidant a pujar a escena a oportunistes i cercadors d'ofertes inflamables. Quin país! (s)

Entrenament

Feia molts dies que no pujava a veure la tropa de bàsquet. El dijous al vespre vaig arribar-m'hi per saludar als membres de l'equip i poder estar una estona veient l'entrenament. També hi havia un grup d'estudiants de l'escola d'imatge que feien un treball i gravaven als jugadors. Enguany he fet moltes campanes i m'he perdut gairebé tota la lliga. Queden alguns partits de la catalana i procuraré anar-hi per animar l'equip.

Maria del Mar Bonet, Bellver

A través d'internet i a la pàgina de Sonosfera he adquirit el darrer CD que ha publicat Maria del Mar Bonet amb peces noves i també algunes de conegudes. Ho fa amb la col·laboració de l'Orquestra Sinfònica de Balears dirigida pel català Salvador Brotons. No puc dir gaire res encara perquè només m'hi he entretingut mitja hora. De tota manera la Bonet m'entusiasme, és la dama de la música catalana i els estils que barreja, aconsegueixen unificar aquesta pàtria tan estranya que es diu Mediterrània.

Em penso que vindrà a Girona en poques setmanes, en directe la Maria del Mar Bonet és excepcional.

Nous bitllets de 3 Euros

A un company de Barcelona que feia anys li varen imprimir una sèrie especial de bitllets de tres euros. Són originals i divertits. El paisatge que hi surt és el Pla d'Aiats a Osona. Això m'ha comentat ell. La textura i el color molt encertat, però "no cola" evidentment.

Acció Social regala paraigües

Curiosa la notícia que publica avui el Diari de Girona. S'ha de tenir present a més, que aquest mateix Departament encara té pendent de resoldre algunes ajudes per a persones amb discapacitat que corresponen a l'any 2008. Mentrestant es reparteixen paraigues. Això és impresentable, que voleu que us digui... Penjo la notícia directament;

GIRONA O.P.--- La cinquantena de treballadors dels serveis territorials del Departament d'Acció Social i Ciutadania a Girona tenen paraigua nou des de fa unes setmanes. Es tracta d'un regal que el delegat territorial, Josep Viñas, ha fet al seu personal, que no ha estat ben rebut per tothom.

La secció sindical de la UGT al departament ha criticat la mesura i assegura que és un exemple de malbaratament de diner públic. En una nota interna assegura que Viñas "no és un exemple d'un bon gestor públic" i demana que "si sobren diners que es destinin a altres partides deficitàries". "Sembla estrany que un polític/economista es presti a aquest joc", afegeixen.

Responsables de la Federació de Serveis Públics del sindicat van lamentar que "en un moment de greu crisi econòmica, que els treballadors d'Acció Social perceben cada dia, és intolerable que hi hagi pràctiques com aquesta". Per aquest motiu, la secció sindical de la UGT ha demanat als treballadors que "rebutgin el regal, perquè no tenim necessitat de cap ajuda d'aquesta mena". En la nota difosa entre el personal, la UGT es pregunta: "Què vol aconseguir amb aquest paraigua? Quans diners s'ha gastat el nostre departament en l'adquisició dels paraigües?"

Diari de Girona va intentar contactar ahir amb Josep Viñas, que va remetre als serveis de premsa del departament. Aquests, van explicar que els paraigües formen part del merxandatge del departament, que s'encarrega per regals institucionals.

Tot i que normalment aquesta partida es gestiona habitualment des de Barcelona, van afegir que l'encàrrec dels paraigües va ser una idea plantejada pel propi Viñas i que la seva confecció es va encarregar a una empresa de les comarques de Girona.

Aiguaviva del Gironès

Pels voltants de Girona, per la carretera que uneix la ciutat amb l'Aeroport, passant per Vilablareix i Aiguaviva del Gironès. Un dilluns moll, humit, amb un cel més aviat de tardor-hivern. Diuen que aquesta setmana plourà uns dies. Doncs res, esperarem.

les Planes d'Hostoles, primavera

El desencant

Les vies verdes gironines ofereixen un paisatge espectacular. Com més amunt millor, tot i que la que va entre Girona i Sant Feliu de Guíxols està ben cuidada. La ruta entre Girona i Olot té alguns trams molt mal senyalitzats, i el mobiliari (banc per seure's, papereres, etc..) està en bastant mal estat. Estem a les portes de l'estiu i tot això hauria de millorar sensiblement, més que tot perquè les autoritats turístiques presumeixen de tenir-la en bones condicions. A veure si fan un repàs, especialment allà on més convé. Penjo una parell de fotos fetes avui entre el tram de Salt i Bescanó, on s'hi pot veure l'estat de la qüestió. Som una mica desmanegats

Sensacions

El dijous vaig estar present a la Conferència que va fer la Consellera d'Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila a la Sala d'Actes de Caixa Girona. S'anomenava 4 anys d'acció social catalana i la Consellera va fer un repàs bastant victoriós de la seva gestió. No puc pas dir que estigui d'acord amb ella, més aviat tot el contrari. La sensació que tinc i que tenen les organitzacions de persones amb discapacitat a Catalunya és que el Departament que dirigeix l'esmentada conferenciant és pobre tirant a molt pobre.

Segurament era un acte merament electoral, doncs tot indica que Carme Capdevila serà la cap de llista d'ERC per Girona. No ho sé. M'agradaria que tot el que va dir fos veritat, m'agradaria compartir l'optimisme que ella va transmetre però no sé com fer-ho. Tinc la percepció que durant els anys de la seva gestió hem perdut el temps i pistonada en el conjunt de l'estat. No vull ser destraler, per tant aquest post el deixo aquí i ja està, de moment...

Llambilles-Llagostera

Sortida avui dilluns al matí entre Llambilles i Llagostera. Ha estat una quedada programada fa dos dies amb en Sergi (Pisuke) i en José Antonio que parlant de bicicletes i camins han volgut veure com funciona una Handbike. Els ha fet gràcia. Hem fet gairebé 30 quilòmetres i una esmorzada seriosa a Llagostera, al costat de l'estació. El dia ha estat fresc i solejat i el trajecte pot fer-se fàcilment tot i tenir un parell de pujades (baixades) que són bastant difícils de pedalar en qualsevol de les maneres, a mà o a peu. Bona companyia i bona gent. Els ha agradat això de com es desmunta la handbike, quedant en tres trossos.

Pic d'Aiats

Brahms & Mutter

Matalassos de Besalú

Visita el divendres Sant per Besalú. Feia molt temps que no entrava en aquest poble. Mai ho havia fet en cadira de rodes i ara ja tinc una opinió més o menys clara de com està el tema de l'accessibilitat en aquest municipi garrotxí. Els carrers estan preparats perquè els cotxes no s'hi entrebanquin massa. Aquesta situació provoca de retruc que la gent que va sobre rodes ho tingui més fàcil. De tota manera el poble el qualifico de "vermell" perquè el barri antic no té cap vorera rebaixada. Per no trencar el malentès estil rústic és molt difícil circular per les voreres i per tant gairebé impossible entrar en qualsevol de les botigues del poble. Una llàstima perquè n'hi ha que són molt interessants. Besalú és un poble turístic i que val la pena de fer-hi un tomb. El divendres Sant estava ple a vessar de gent que visitava els seus carrers i també una fira estranya a la plaça. Dic estranya pel fet de que al costat d'una parada d'embutits hi venien també matalassos. Qui compra un matalàs en un divendres Sant? --Jo diria que no gaire ningú, però allà estaven. El reservat de persones discapacitades (l'aparcament) estava ocupat -al igual que tota la plaça- per cotxes d'ocasió que juntament amb els matalassos treien l'encant de les altres parades. La part nova del poble no vaig visitar-la. Potser és més fàcil d'anar-hi. Ja hi faré un cop d'ull amb més tranquil·litat una estona d'aquestes.

La foto que penjo està feta per la Carmen, una amiga que retrata molt bé. Són cadires penjades d'una paret, de mal seure's diguem-ne!