Boira baixa

Imatges del Riu Ter d'avui dimarts dia 29 de juny. Molta humitat a Girona i això s'ha notat especialment aquesta tarda. El riu mostrava aquestes imatges al capvespre al seu pas pel Pla dels Socs a Salt.

L'Ana Pastor

L'Anna Pastor va ser Ministra de Sanitat ara ja fa uns anys. Avui ha estat a Girona i s'ha reunit amb unes quantes organitzacions de persones amb discapacitat per sentir la nostra opinió en relació a la marxa de les polítiques socials. Hem parlat de la Llei de la Dependència, dels Centres Especials de Treball, de què s'ha de fer amb algunes qüestions delicades; copagament, carteres de serveis, normes de caràcter estatal, etc... La gent d'aquí hem donat la nostra versió de com veiem les coses, de les possibles solucions, de la crisi que tenim quan les coses van bé i de la doble crisi existent quan el país està en crisi. Ha escoltat i ens ha donat la seva opinió. És una dona que coneix el sector, molt connectada amb temes mèdics (és neuròloga) i ha afirmat que sense el tercer sector no és pot contruïr massa res. La precampanya ha començat i estem encantats de dir-hi la nostra. En vindran més. La trobada ha estat cordial i no hem parlat de l'Estatut.

La lluna i la pruna

Fa uns dies la Consellera Capdevila va dir que es crearien 1.670 places residencials per a gent amb discapacitat. Vaig llegir la notícia al diari el Punt i em va semblar una aixecada de camisa. En els darrers anys a les comarques gironines no s'ha creat cap plaça d'aquestes característiques per a discapacitats físics i els dos únics establiments existents han estat promoguts per entitats del tercer sector.

Puc entendre que estiguem en campanya electoral (de precampanya, suposo) i també entenc que convé fer promeses, sobretot en moments que l'estat del benestar va especialment coix, però personalment penso que la classe política hauria d'anar una mica més en compte abans de dir segons què. El sector de la discapacitat, afectats i les seves famílies no estan gens contents de com van les coses i convindria moderar el llenguatge, les promeses i les declaracions. No s'hi val dir qualsevol cosa per quedar bé i donar la sensació falsa, inexistent, en matèries que han evolucionat molt poc. Espero que ningú s'atreveixi a presumir dels programes d'assistents personals i millor que no es digui res de com va la Llei de la Dependència.

Tomb amb cares diferents

Nit de Sant Joan tradicional. Petards i soroll. Quan vaig arribar a casa vaig sentir una gran tristesa pels fets de Castelldefels, vaig seguir la notícia una bona estona. A la tarda del dia de Sant Joan, cap al tard, he fet un tomb per Salt. Passejant a prop de la plaça Verdaguer m'he trobat amb unes cares pintades en una paret. Retratades queden. Llegeixo també en el diari el Punt una notícia sobre el Departament d'Acció Social i Ciutadania. No tenen pèrdua, demà quan tingui temps en faré un post. Quina gent!

L'estiu

Imatges d'avui i ben fresques. La de dalt és de migdia d'avui, un camp en el terme municipal d'Aiguaviva del Gironès, (voltants de Girona, prop de l'aeroport) i la de baix és de Salt cap al tard, mentre jugava la selecció espanyola de futbol, magnífic moment per passejar-s'hi. Vaja, com sempre...

Reservat amb flors

Dues fotografies fetes avui dissabte a l'aparcament del Centre d'Atenció Primària de Salt (Gironès). És una zona molt tranquil·la i jo hi passo molt sovint fent handbike. Hi ha algunes places reservades per a gent amb mobilitat reduïda que solen ser molt respectades. No puc pas dir el mateix de Girona capital. Avui les flors que queien dels arbres florits donaven un aspecte especial que demanaven ser retratats.

Mussols

Àrea de Servei de Montcada i Reixac, sentit Barcelona. Nova totalment, reformada de no fa massa. Per obrir les portes (no són automàtiques) necessites haver esmorzat abans. Lògicament si entres és per esmorzar-hi i per tant costa molt de poder-hi accedir, a peu, en cadira o a peu coix. En aquesta àrea hi ha un parell de passos per a vianants, sense rampes. L'any 2010 i l'empresa Abertis, propietària d'Acesa ja se'n descuiden de l'accessibilitat dels seus negocis. Cal tornar a la música de fa 20 anys perquè ho entenguin. Qui és el mussol que dissenya les reformes de les àrees i de les estacions de servei que tenen l'AP-7 i què hem de fer?

L'Ànima de MIFAS

Noves instal·lacions, serveis, coses celestials, però sense socis MIFAS seria una organització sense ànima. Avui han donat per tancada la reinstal·lació de l'arxiu dels socis en el nou local de la Rambla Xavier Cugat, 43. És una àrea restringida i no podem accedir-hi ni els propis membres de la Junta Directiva. Tres mil quatre-centes noranta carpetes dels afiliats a la nostra organització. És en aquest racó de la casa hi viu la veritable ànima de MIFAS, les dades dels seus propietaris i la raó de ser de la nostra entitat.

Can Gibert del Pla, zona verda

Dues imatges -en tinc més- de la situació lamentable del Parc del carrer Montnegre (Barri de Can Gibert del Pla, tocant al municipi de Salt). L'espai és fabulós, però fa molts dies que les papereres estan plenes a vessar i els carrils bici carregats de vidres. M'estic plantejant deixar d'anar-hi perquè és perillós fer-ho. Sap greu que una zona verda estigui tan abandonada. No crec que aquest espai hagi vist mai un escombriaire. Aquesta zona de Girona és molt bruta i fa caure la cara de vergonya. No veig, ni sento que ningú hi digui res. M'entristeix passejar amb handibke i trobar-me trossos de la meva ciutat així.

Patiment

Avui juga la selecció espanyola de futbol, ara no sabria dir-vos contra qui. No me'n recordo. A mi el futbol no m'apassiona gens, ja ho he dit altres vegades. També he dit i repeteixo que sento una gran enveja de la gent que els agrada i gaudeix veient partits on jo només hi sé veure la publicitat aquella que surt a les balles i que sempre he pensat que ha de desconcentrar als jugadors. La selecció nasional juga avui després de que -al meu entendre- fa un mes que juga. Les emissores de ràdio no parlen de res més. Han arribat bé. Mengen bé. L'Iniesta va una mica coix però està a punt. El seleccionador ha dit no sé què. Per cada gol que faci "la roja" regalarem una planxa de vapor, un viatge a Múrcia i un xup, etc...

El Mundial no m'interessa, però he d'admetre que serveix per distreure al personal a l'engròs. Amb la plana política i econòmica que tenim és una solució eficaç que sempre ha funcionat per aixecar la catifa i amagar allò que no ens agrada o que fa mandra recollir. Només hi ha una excepció; volia veure la cara que feien els membres de la selecció de Corea del Nord, davant dels brasilers. Però no hi he pensat i m'ho he perdut. Es veu que els nord-coreans han marcat un gol. Si cauen massa ràpid el règim del seu país se'ls menjaran sense contemplacions i amb les botes posades. Em fan patir, de debò.

MIFAS per dins

MIFAS per dins. La nova seu té algunes instal·lacions molt interessants de veure. De dalt a baix, s'hi pot veure en primer lloc una de les dues aules existents. La segona el Departament de RRHH i part de la Gerència de les empreses (CET's) que està a la planta -1 i a continuació el Departament d'Administració. Finalment una imatge des de la planta baixa que la gent hi acaba d'aterrar -avui fa una setmana- i que encara està pendent d'alguns ajustaments estètics. Més endavant ja retrataré més racons que jo mateix estic descobrint.

Little Miss Sunshine

Feia temps que un amic em parlava d'una pel·lícula que en el seu moment no vaig poder veure en el cinema. Aquest cap de setmana he aprofitat per descobrir-la. El film és un girigall formidable. En penjo la banda sonora que he trobat en xarxa i reconeixent que vaig tard m'atreveixo a recomenar-la. He llegit que va participar en el Festival de Sundance i més tard va rebre un parell d'Òscars.

Cel negre

Al final i després d'anar a dinar a les Planes d'Hostoles he baixat a Girona amb la intenció d'anar a fer un tomb amb la bicicleta. No he pogut fer massa res perquè hi havia un cel negre que semblava que havia de caure sobre meu. Tot i així he pogut fer un parell de fotos que certifiquen la mala maror d'avui diumenge. Sembla que l'estiu s'amaga una mica i els propers dies de juny seran d'ara plou i ara no plou, com l'economia i l'estat d'ànim del país, és a dir que el paissatge acompanya...

Per a tu, amiga meva

Sóc un càmera pèssim, però avui fent handbike, per les Deveses de Salt he gravat aquest tros de vídeo amb el mòbil. S'hi veu el Ter que va una mica més engrescat. Penjo aquestes imatges dedicades a una bona amiga de Palafrugell. El riu baixa d'igual que manera que la vida passa. Al final hi surt la bandera pirata que porto a la handbike. Feia una tarda agradable i m'he aturat a badar un parell de cops. Si demà fa bon temps potser hi tornaré.

Ortoracing, disseny elegant i pràctic

La gent d'Ortoracing m'ha enviat unes quantes fotografies d'una de les cadires de rodes que dissenyen i fabriquen. Són eines molt ben pensades per gent que vol passar i passejar per tot arreu. Treballen materials que pesen molt poc i són fàcils de muntar i desmuntar. Si en voleu més informació visiteu la pàgina web d'aquesta empresa valenciana. També venen i dissenyen handbikes i tot tipus de material esportiu i de carrer. Els conec, tinc experiència amb ells i he de dir que són molt recomenables. Normalment no faig publicitat de ningú, però de la gent d'Ortoracing he de dir que estic content d'haver-los conegut, i m'agrada el que fan. Informació a Ortoracing i en el telèfon 670-682255

Actualització del post i anotació d'en Felipe, mànager d'Ortorancing: Xasis de 2,02 quilograms, amb la resta de materials 3,90 quilos, rodes grans a part. Està feta d'Alumini 7020 amb reposapeus de titani GR9, frens alleugerats i tapiceria transpirable i guardarobes de carboni.

Fontajau

A la Rambla de Xavier Cugat de Girona hi ha unes quantes botigues i establiments comercials importants. Són llocs fets amb una certa gràcia, però no s'hi pot entrar. Hi ha molt poques excepcions. Gairebé totes les entrades hi ha un petit o no tan petit graó. Fa una certa ràbia perquè la majoria de negocis no són antincs, vull dir que s'han anat obrint al llarg d'aquests darrers anys. Un forn de pa que no s'hi pot entrar, a l'estanc del barri tampoc. Hi ha dos o tres bars que tindrien nova clientela i no la tindran mai. L'oficina de Caixa Girona hi ha un graó de grans dimensions, una mica més avall pots entrar sense problemes a la que té "la Caixa" perquè fa anys va decidir que l'accessibilitat dels seus espais era una obstacle que s'havia de resoldre.

L'arribada de MIFAS al barri de Fontajau haurà de suposar un canvi seriós de l'accessibilitat de les botigues d'aquesta zona nova de Girona, però és una mica impresentable que algú -qui sigui- hagi donat permisos d'apertura a tort i a dret sense contemplar una qüestió que ja hauria d'estar superada, diguem-ne que més o menys...

Seu nova de MIFAS

Dues imatges de les noves instal·lacions de MIFAS. La seu central i totes les activitats administratives, d'integració i d'assistència primària estan juntes. A la Rambla Xavier Cugat, 43 de Girona. Són dues fotografies d'avui al matí que m'hi he arribat a fer un tomb per veure com queda. Va agafant forma. Quan tot estigui en ordre retrataré els interiors. Sabates (rodes) noves per una entitat gironina que creix i que s'atraveix a tirar endavant projectes nous, tot i estar en temps de crisi. La setmana passada el personal de la casa estava una mica trist per deixar el carrer Empúries, avui la gent feia bona cara tot i que de moment tothom tenia un sentiment estrany. Les coses noves ja se sap...

2.000 quilòmetres

El comptador de la meva handbike avui marcava 2.000 quilòmetres. Podia haver anat a Paris i tornar a Girona i encara em sobraria alguna cosa. M'ha fet gràcia retratar-ho i aquí ho penjo. També veig que he de treure la pols al comptador. Ja ho faré.

Precampanya

Ha començat la precampanya. De fet ja fa dies que balla. Ahir divendres la gent de Convergència i Unió va convocar a diferents entitats socials gironines per tal de parlar una estona sobre les qüestions que més preocupen al tercer sector. Va haver-hi bona participació i el candidat Santi Vila va dir-nos que volia escoltar propostes. No va haver-hi compromisos perquè els deixa -va dir- per quan la campanya estigui en marxa. Gairebé tots els representats vàrem manifestar el "bunyol" de la Llei de la dependència i el nyap que suposa la seva aplicació. Espero que la resta de formacions polítiques també facin trobades com aquesta i tinguem la possibilitat de traslladar propostes que millorin la gent que representem. Jo diria que caldran mesures amb molta imaginació, més que tot perquè em penso que hi ha un cert cansament polític abans de començar la campanya. Existeix una sensació de que les coses van molt de pressa i força malament. Cada dia hi ha un sotrac i tot fa pujada. És difícil tirar endavant amb optimisme. Quedo, quedem pendent de que altres també ens escoltin.

Avante, una fira morta

M'arribo a Barcelona per poder veure i fer un tomb pel saló Avante, dedicat al nostre gremi i d'altres que ens envolten. M'ha semblat la Fira més fluixa que he vist mai relacionades amb la discapacitat. Faltaven expositors, empreses, novetats i fins i tot antiguitats. Molta parafernàlia per a res. No ha valgut la pena baixar-hi. La Fundació ONCE hi tenia un "stand" que feia llàstima i no hi havia ningú que informés de res. El Departament d'Acció Social i Ciutadania tenia algunes fotografies de centres i residències que ja fa anys que existeixen. Dues hostesses que no sabien res del Departament repartien papers per llençar. No sé si és la situació econòmica que vivim o l'encartronament del sector, però jo diria que el model de Fira conegut fins ara es ben mort.

Penjo un parell de fotos de l'estand de Turisme de Catalunya, en el moment que l'Albert està al costat de l'Acces 303 -el vaixell que hi navega- i una altra, on s'hi pot veure el globus adaptat per l'empresa que fa aquest tipus d'activitats a la comarca de l'Anoia i a la Cerdanya.

Darrer dia en el carrer Empúries

Darrer dia de MIFAS en el carrer Empúries, 31 de Girona. Les oficines passen a la Rambla Xavier Cugat 43 de Girona. La seu vella de l'entitat ha estat oberta des de 1983 fins ahir. Ara s'haurà d'esperar si els projectes que tenim en cartera poden prosperar i d'aquesta manera aprofitar un espai de més de 300 metres quadrats per donar més serveis a la gent amb discapacitat física. Costarà una mica pel moment que s'està vivint i també per la poca dispocició a parlar de qualsevol cosa amb l'administració catalana. Ja es veurà.

Jugadors del Club Bàsquet MIFAS a les seleccions

Dependència, editorial full informatiu de MIFAS

No podem pas dir que les mesures del govern central siguin especialment encertades, ens referim a la retallada pressupuestària de la Llei de la Dependència que ja feia llufa de fa temps.

Estem vivint en un país que tracta a la seva gent amb discapacitat de manera irregular, fa lleis i propaganda quan les coses van bé i les retalla sense contemplacions quan l’economia es complica. En certa manera som com un article de luxe que s’exposa i es treu amb una certa facilitat.

Juntament amb aquestes retallades se’ns informa que ara, les tramitacions per la prestació de la Dependència no seran superior a sis mesos. Hem de dir que considerem aquest afegit com una causa merament humorística. No podem pas dir res més. Les tramitacions d’aquests ajuts superen a les comarques de Girona més d’un any tot i existir diversos equips de valoració.

En el món, quan veiem la classifació dels països de primera divisió podem veure-hi que els que encapçalen la llista són els que millor tracten la discapacitat. Ho tenen com una qüestió de patriotisme. No hem calculat en quin lloc estem, preferim –de moment- no saber-ho. Intuïm que a primera divisió, no.

A Catalunya vénen eleccions en pocs mesos. Aprofitarem les visites polítiques que tinguem per deixar que els candidats s’expliquin, però hauran de tenir present que aquest cop hauran de fer-ho molt bé, ho faran davant d’una organització que els demanarà explicacions, claretat i contundència. No podem seguir sent un col·lectiu de nyigui-nyogui i exigirem serietat, no només amb la dependència, sinó també en tot allò que ens afecta i que tenim endarrerit.