Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

I demà 2012

Estic llegint els acords del govern central per la premsa digital. No els acabo d'entendre. Alguns els he llegit tres i quatre vegades i per diferents diaris i cada cop ho entenc menys. Diuen tots o gairebé tots que el cost de la vida serà d'1 per cent. Això és molt difícil d'entendre, per posar un exemple. Ho llegiré novament demà per si les versions digitals s'equivoquen, però és possible que tampoc ho entengui.
Em penso que el 2012 serà un any complicat, tot i que jo tenia ganes d'entrar-hi per perdre de vista el 2011 i deixar-lo per impossible. El proper any s'anticipa com un any de pujades i baixades pronunciades i amb molts revolts. També hi haurà boires, pluges, fangs i tot plegat sense senyals de trànsit. Fins i tot algunes previsions maies diuen que no sé quin dia s'acabarà el món. També serà any olímpic i de traspàs, és a dir que tindrà un dia més, fins i tot a Samoa que hàbilment han decidit suprimir el 30 de desembre d'aquest any. Aquesta de…

Una notícia de taps lamentable

La població de Valverde (Huelva) s'ha bolcat en recollir 14.000 quilos de taps de plàstic per recaptar els recursos necessaris i així poder comprar una cadira de rodes a una noia del poble que és diu Immaculada Sánchez Sánchez (la foto és d'ella abans de l'accident). Felicito la solidaritat d'aquest poble i les seves rodalies, però amb la notícia --publicada abans d'ahir pel diari El Mundo- descobreixo que els mites es fan realitat. Perdoneu però això és lamentable.
De cop i volta, resulta que la gent que necessiti una eina essencial per la seva vida ha d'aconseguir-ho a través d'aquest sistema?. L'administració pública no és capaç de donar una cadira de rodes a una tetraplègica?. És un avanç del nou estat del benestar que vindrà?; Això no és més un estat de pietat? Francament, no ho acabo d'entendre. Tants anys lluitant i resulta que per tenir una cadira de rodes necessitem que tot un poble -Valverde és gran- es mobilitzi recollint taps. És solidar…

Un bon anunci televisiu

Tothom parla del discurs del Rei el dia de Nadal, a mi el que realment m'ha agradat és l'anunci de Camprofio fent un petit homenatge a l'humorista Gila. Està dirigit per Àlex de la Iglesia i surten personatges coneguts que en la majoria dels casos han estat bons actors i humoristes. És un bon anunci. L'he trobat a Youtube i aquí el penjo.

Discapacitat segons comunitat

Notícia publicada el dia de Nadal en el Diari de Girona, la penjo per la seva repercusió i bàsicament perquè comparteixo les paraules de l'Albert

L'Associació MIFAS ha denunciat que hi ha una "diferència de barems" entre les diferents comunitats autònomes espanyoles a l'hora d'emetre el reconeixement del grau de les persones que tenen alguna discapacitat. Segons el vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell, això crea un "greuge comparatiu" entre els diversos territoris quan, per exemple, s'han d'emetre certes ajudes com les de la llei de la dependència.
"No sempre es fa servir la mateixa mesura i això implica que hi hagi algunes diferències entre els discapacitats", lamenta Albert Carbonell. En aquest sentit, el vicepresident de MIFAS considera que Catalunya és "molt rígida" amb les prestacions. Segons Carbonell, tot i que "és bo que ho sigui, també cal veure com es fa a la resta de les comunitats" de l'…

Que tinguem sort

El dibuixant Peridis del diari EL PAÍS ha fet la foto del nou govern d'Espanya. Que tinguin sort, que tinguem sort. El tema econòmic és la prioritat, crear ocupació la més urgent. El nou govern només hi ha un català, i la seva composició és molt tecnòcrata i d'alta fidelitat al seu President. Temes com Catalunya i el País Basc són dues pedretes a la sabata, que de fet són arrossegades de fa massa temps. Els ciutadans també estem una mica tips de les baralles entre diferents administracions que ocupen molt de temps i fan perdre la paciència. En aquestes situacions poden haver-hi algunes intencions dretanes i neoliberals que tenen clars perdedors; els de sempre. S'haurà de veure...

Dues Quines pel Bàsquet de MIFAS

Dues quines a favor del Club Bàsquet MIFAS per començar l'any 2012. La primera el 6 de gener al municipi de Siurana, i la segona el 7 a Castelló d'Empúries. Bons premis, bona gent, bons pobles i la millor causa. Hem de col·laborar amb el Club de Bàsquet perquè és l'únic equip català que milita a la lliga espanyola de bàsquet en cadira de rodes -també anomenat bàsquet adaptat- Ens representen a tots, però especialment a tot Girona, a totes les nostres comarques. 
Les sessions de Quines que fan el Club són especialment divertides perquè compten amb col·laboradors molt divertits que fan passar una tarda magnífica. A més, com sempre s'anuncien bons premis i compten amb la col·laboració de diversos comerços de l'Alt Empordà. Veig a més, que enguany s'hi ha afegit nits d'Hotel per a dues persones. 
Ja ho aniré recordant abans de les dates, però avui ho penjo aquí perquè la gent s'ho apunti i vingui a fer pinya, que val la pena. És una bona manera de tancar l…

Girona, aquest matí

Molt refredat encara, però avui he decidit per un tomb amb handbike per Girona. Tenia moltes ganes de fer-ho i també d'escampar la boira. Girona estava més freda i poc solejada però el tomb ha estat agradable. M'he passejat per la Gran Via i pel carrer Santa Clara,  rarament hi passo en bicicleta. Hi havia gent com sempre però no gaire per ser a quatre dies de Nadal. La gent està cansada de males notícies i l'estat d'ànim és baix. Tenim una ciutat refredada també.
S'està acabant l'any, no hi ha massa optimisme pel 2012. Les intervencions dels polítics que gestionen la Generalitat i el Govern central no hi ajuden gaire; l'anunci del Conseller d'Economia imposant el copagament en les receptes mèdiques preocupen a la gent més sensible econòmicament, a la gent que té problemes de salut. Hi ha una sensació d'abandonament dels sectors més necessitats i dèbils.  S'haurà d'estar molt pendents perquè això comença a fer una mica de por. També em sorp…

Plorar en línia recta

S'ha mort el dictador Nord-Coreà i han anomenat successor celestial al seu tercer fill, un vailet de 28 o 29 anys (no  saben l'edat, o no ho volen dir) que té al seu abast un petit arsenal nuclear de mà. Corea del Nord és una reserva estalinista que supera la ciència ficció. És el país més hermètic del món i els seus ciutadans estan convençuts de que viuen en el paradís de la llibertat. No queda clar que hi hagi canvis, de fet és un protectorat de la Xina i per tant costarà molt que puguem saber que està passant realment en aquest  indret del nostre planeta. En qualsevol cas sembla ser que existeixen camps de concentració per dissidents polítics i altres especies perilloses no admeses pel sistema. 
Em sembla greu que ben entrats dins del segle XXI hàgim de veure escenes com aquesta i que la resta del món no faci res per esbrinar el malson que han de viure prop de 20 milions de persones cada dia. Corea del Nord és com una assignatura pendent de resoldre que la humanitat ha de …

Llums del Nord, documental de la BBC

Ahir a la televisió pública catalana Canal 33 va emetre un reportatge fascinant. La polifacètica Joanna Lumley s'apropava a Noruega per visitar-ne el nord i poder fer realitat un somni que tenia pendent; veure l'aurora boreal. En el documental s'hi pot veure l'estil de vida d'aquest país nòrdic i els seus paisatges. Hi ha imatges impresionants. Tota la cinta està banyada per la música d'Edvard Grieg i això provoca que t'enganxis encara més. La peça està penjada a Youtube, trossejada per qüestió de temps, però fàcil de veure. I res, només dir que el remitent d'aquesta joia és la BBC, la pública britànica que tant m'agradaria tenir.

Europeus decebuts

He seguit amb interès els resultats de la cimera Europea que va fer fa unes dies a la ciutat de Brussel·les; la megareunió que havia de salvar a l’euro i a tota l’Unió Europea. He quedat decebut pel seu resultat, per la poca visió dels que representen actualment els governs dels països que en formen part. M’ha decebut la postura anglesa perquè només veuen la Unió com una oportunitat de fer negocis i res més, també m’ha sorprès la visió alemanya que demana l’estrangulament d’un grapat de socis en nom de l’austeritat i d’això que coneixem com l’estat del benestar, que precisament és el que ens diferencia de la resta del món. M’ha semblat bastant penosa la postura francesa de donar suport incondicional al plantejament alemany fent veure que són l’epicentre de les decisions, quan també són part del problema i m’ha decebut i molt el mutisme de la resta de representants pel poc marge que tenen per poder fer una reflexió que vagi una mica més lluny.
Vol fer-se una unió econòmica però no polít…

Jocs Paralímpics, bones fotografies

La Federació Espanyola d'Esports per a Minusvàlids Físics ha penjat a la seva web del Facebook algunes de les millors fotografies fetes en els darrers Jocs Paralímpics. En penjo quatre que m'agraden i que són impactants i elegants. Felicitats als seus autors i em penso que val la pena fer-ne difusió.

Una magnífica pel·lícula

Un fort refredat m'ha tingut tancat a casa un parell de dies. Una de les coses que vaig descobrir va ser aquesta pel·lícula emesa per la segona de Televisió Espanyola, un canal públic que també valdria la pena mantenir. La peça romanesa és diu 4 Mesos, 3 setmanes i 2 dies i mai va arribar a les sales comercials. Si teniu ocasió de poder-la veure us agradarà. Mostra la duresa de la Romania soviètica dels anys 80 i la història de dues amigues que tenen problemes greus. Palma d'Or en el Festival de Cannes de l'any 2007, entre d'altres premis. Molt bona i sorprenent.

Boires i llumetes

Nit de boira a Girona i al seu entorn. Pendent de les notícies que arriben d'Europa. Avui és el gran dia per saber si la crisi europea és a conseqüència de la seva moneda o dels seus dirigents. No es posen d'acord perquè tots van a la cimera pensant únicament amb els seus problemes polítics i personals. No hi ha una visió conjunta del que hauria de ser una veritable Unió Europea. No m'imagino els estats que conformen els Estats Units en una situació semblant, avui dia, clar.
He aprofitat el dia per fer una mica de bicicleta perquè a les hores del Sol s'està bé. M'he passejat per les rutes habituals on hi ha un gran predomini del verd. La tardor està sent llarga en colors. També he aprofitat per veure els llums de Nadal de Girona. He pensat que els 200 mil euros que costaven valia la pena que hi fes un cop d'ull. No sé què dir, no acabo d'entendre aquesta nova política municipal de gastar-se tants diners en un any que les coses estan més fredes que mai. No c…

Oci Accessible a Girona

L'Albert Carbonell, Vicepresident de MIFAS ha fet unes declaracions en el Diari de Girona parlant d'Oci i Accessibilitat. Les Lleis estan fetes però la seva pràctica és discutible. Un camí que encara és massa llarg. Penjo el que ha sortit publicat perquè penso que està molt bé.

ACNUn 71% dels bars i restaurants de la ciutat de Girona agregats a l'Associació d'Hostaleria de Girona-Radial no són accessibles per a persones amb cadira de rodes. Tot i que la normativa no obliga els locals amb menys de cinquanta places a estar adaptats als minusvàlids, el gerent de l'Associació, Jesús Pastor, considera els clients valoren positivament que estiguin preparats per rebre persones amb mobilitat reduïda. D'altra banda, el vicepresident de Mifas, Albert Carbonell, reflexiona que ha crescut l'oferta en oci per a discapacitats a la demarcació, i que ara caldria una guia que recollís totes les activitats que es poden fer a les comarques gironines amb cadira de rodes. Anar a…

L'anunci que no m'agrada

He vist aquest anunci per televisió. Em sembla que la gent de Vodafone hauria de ser una mica més creativa. Resulta que ara per tenir més cobertura has de ser més alt. Gairebé és ofensiu. He penjat en aquest bloc alguns anuncis que m'agraden i aquest no m'agrada. Queden una mica curts d'imaginació.

Editorial Diari de Girona, 1 de desembre, dedicat a MIFAS

MIFAS, l'entitat que representa les persones amb discapacitat física de les comarques gironines i que està declarada d'utilitat pública, es troba en una situació complicada a causa de la retallada de les subvencions. MIFAS, constituïda el desembre de 1979, és una de tantes entitats impulsades des de la societat civil per atendre necessitats socials que en aquells anys unes incipients institucions democràtiques encara no prestaven. Els objectius inicials eren eliminar les barreres arquitectòniques i promoure la integració a la societat de les persones amb minusvalideses físiques, sobretot en el camp laboral. MIFAS va anar creixent paral·lelament a l'augment de la sensibilitat de la societat i de les pròpies institucions vers uns col·lectius als quals fa més de tres dècades se'ls podia considerar com a marginats. La mateixa administració pública, amb la progressiva implantació de l'Estat del Benestar, va començar a cooperar amb aquestes entitats perquè poguessin desen…

La 34ena de l'Ordre de Sant Benet

Escolant avui a Boris Ruíz, Conseller de Sanitat de la Generalitat que m'ha enganxat enmig del Monestir de Sant Cugat del Vallés. He vist escrita les Ordres de Sant Benet i m'ha fet gràcia veure la trenta-quatrena. Em penso que estaria bé penjar-la a la capçalera del llit del Conseller. Amb aquesta imatge està tot dit.

Monestir de Sant Cugat del Vallés

Sortida avui dels Jubilats Intrèpids fins el Monestir de Sant Cugat del Vallés. Per cert, totalment accessible; rampes elegants, entrades i sortides molt planes i disposició magnífica de la gent que hi treballa. És un lloc esencial de la història de Catalunya. El Monestir tenia "estatut especial" per dir-ho d'alguna manera, i va ser un lloc molt potent enmig de la Catalunya històrica. Després de fer la visita hem anat a dinar a Bellaterra (poble), em penso que ha de ser un lloc molt agradable per viure-hi. Us penjo fotos de l'interior de l'església del Monestir i del seu Claustre, que recorda molt el de Girona

MIFAS alerta amb les retallades, Diari de Girona d'avui dimecres

CONTRA LES CORDES, MIFAS, l'associació que dóna suport a persones amb discapacitat física a les comarques gironines, està en una situació complicada. El seu funcionament depèn d'unes subvencions que ja han estat retallades, i que poden seguir-ho estant l'any vinent. Els seus responsables afirmen que una nova tisorada impedirà que els serveis que donava l'entitat (i la gent que els feia possibles) puguin mantenir-se. GIRONA | F.BENEJAM El grup MIFAS de Girona preveu una retallada de prestacions i de personal si les subvencions que reben per funcionar segueixen disminuint. Aquesta entitat de suport a les persones amb discapacitat física de les comarques gironines posa de manifest que la baixada d'ajuts provinents de la Generalitat que hi ha hagut quest any els deixa en una situació realment complicada de cara al 2012. El president de Mifas, Pere Tubert no es mostra gents optimista i lamenta que el Govern hagi trencat els acords per les subvencions que hi havia d'h…

Repensar el programa "Sirius"

La gent de MIFAS ha rebut els responsables del programa SIRIUS del Departament de Benestar Social i Família. M'hi han convidat a ser-hi i he dit la meva. Sembla que tot el programa pot repensar-se i potenciar la seva presència territorial i els camps d'actuació. Queda clar que el paper que MIFAS fa a les comarques de Girona és important i en el futur ha de ser-ho encara més. Veurem si les retallades i la situació econòmica ho farà viable.

ECOM, 40 anys

Avui ECOM fa 40 anys. No és poca cosa, és la història d'una organització de persones amb discapacitat física, capital a Catalunya i referent a tot l'estat que ha ajudat a canviar moltes vides. Moltes felicitats a totes i tots per fer-ho possible.

les Planes d'Hostoles, Salt de Santa Margarida, cinc estrelles

La Rosa Sala Camprodon, de les Planes d'Hostoles, amiga i retratista del nostre poble s'ha arribat fins el Saltant de Santa Margarida avui djous 24 de novembre per filmar aquestes imatges. Impressionant. Les penjo perquè he vist que estadísticament interessa molt el paisatge de les Planes d'Hostoles i la Garrotxa. Gaudiu-les i si teniu un moment apropeu-vos-hi, us encantarà. Cinc estrelles. La millor gorga i salt d'aigua que tenim.

Girona un capvespre de tardor

Dos moments de Girona avui; a dalt la Devesa reposant després de les Fires. A baix també des de la Devesa una imatge de la Catedral i Sant Feliu al capvespre amb les primeres llums enceses. La qualitat de les fotos són més o menys baixes, estan fetes amb el mòbil, i des de la handbike.

Sortir de la crisi, però sense nosaltres

El President Mas va anunciar ahir que el pressupost de 2012 tindrà noves retallades. S'apujaran les taxes universitàries, s'implantarà -no ha dit com- un nou copagament en sanitat, reducció dels sous als funcionaris i noves taxes sobre l'aigua i les benzines i més retallades que no ha concretat però que no cal ser massa llest per imaginar-se a quina part de la població afectaran.
El Govern de Catalunya pot empènyer el pedal de les retallades i el nou disseny del país gràcies als resultats que la coalició de govern va aconseguir el passat diumenge a les urnes. Convergència i Unió va guanyar a Catalunya clarament i es trobarà sense massa problemes amb un nou Govern de l'estat que està en la mateixa sintonia. Les úniques diferències queden reduïdes als pals i banderes, poca cosa més. La dreta catalana i la castellana són molt semblants, tenen els mateixos manuals.
Admeto que la situació no és gens fàcil. Fins aquí hi arriba gairebé tothom. Suposo que tampoc hi ha receptes…

les Planes, el Salt del Portuguès

I parlant de rius, rieres, gorgues i salts d'aigua, l'Encarna Güell de les Planes em passa aquesta fotografia del Salt del Portuguès, un racó impressionant del meu poble. És difícil anar-hi i ara fa molt temps que no hi pujo. De tota manera aquí el teniu. Aquests dies de pluja segurament està millor. Si m'enviu més fotos, jo les penjo.

MIFAS 46, BSR Marbella 73

Partit de bàsquet en cadira de rodes entre el MIFAS i el Marbella. Vàrem perdre i per molt. L'equip malagueny va despatxar el partit sense massa problemes. L'entrenador Agustí Puig va dir-me que encara no han trobat del tot el punt que permeti a l'equip aconseguir resultats òptims. Us penjo algunes de les imatges que vaig captar amb el mòbil. La propera setmana l'esquadra gironina es desplaça a València on sembla que hi podem fer un bon paper.

El molí dels Murris, racons de la Garrotxa

Aquesta foto pertany al bloc gorguesgarrotxa.blogspot.comi avui mateix m'hi he fet seguidor. És un bloc on s'hi poden veure paisatges de la comarca de la Garrotxa i dels seus racons més màgics i espectaculars. La que penjo pertany al Molí dels Murris de Cogolls, terme municipal de les Planes d'Hostoles, poble del qual sóc originari. Sempre he dit que la gent de les Planes no saben el tresor que tenen i aquí en teniu una petita mostra. Al municipi hi ha més racons d'aquest tipus i anar-hi és un plaer. Convé fer-ho a peu i a poc a poc. Fer-ho en cadira de rodes és gairebé impossible però poden fer-se aproximacions. Més informació al bloc que anomeno i felicito a l'autor per caçar fotografies esplèndides.

Bàsquet MIFAS, partit del dissabte 19

Aquest cop l'equip de bàsquet en cadira de rodes de MIFAS no juga el diumenge, dia habitual, ho farà el dissabte dia 19 -demà- a les 8 de la tarda en el Pavelló d'Esports de Castelló d'Empúries. L'esquadra gironina s'haurà d'enfrontar a l'equip andalús del BSR Marbella (Màlaga) i correspon a un partit de Lliga Nacional en la seva divisió d'Honor B. Enguany el MIFAS s'està veient les cares amb equips que són molt forts, gent molt experimentada en això del bàsquet en cadira de rodes.
Recomano a la gent que s'animi i s'arribi fins a Castelló per recolçar a l'equip gironí, que per cert és l'únic català a la lliga espanyola.
També hi ha la possibilitat de contribuir-hi econòmicament  fent alguna aportació dinerària a partir de 10 euros, quantitat que més o menys tothom pot arribar-hi. Es poden fer els ingressos a un compte obert específicament a Caixa Penedès. CCC 2081-0454-75-3300005134, en fi per demanar que no quedi, però val la pena …

Seria fantàstic

La notícia del dia és l'acord entre Ryanair i la Generalitat de Catalunya. Bona notícia, fins aquí no gaire res a dir-hi. No obstant això i sempre per tot allò que he vingut escoltant a la ràdio he de dir que la pretensió d'arribar a més de 3 milions de passatgers ens deixa a mig camí del que hi havia abans de que comences tot aquest sidral. L'Aeroport de Girona estava entre 5 i 6 milions d'usuaris l'any 2009, sent el setè aeroport dins de la xarxa d'AENA.
Per altra banda, existeix una certa  confusió si realment hi ha acord o només és un pre-acord pendent d'altres per tal de que sigui un acord total. La Generalitat ha dit que posarà a disposició de la companyia irlandesa l'espai necessari per fer-hi un Hotel, un hangar de manteniment i diners en forma de subvenció, tot plegat condicionat al que digui AENA que és la propietària de l'aeroport, dels terrenys que ha d'haver-hi l'Hotel i també l'hangar. 
Suposo que s'ha treballat a tota …

Arran de mar

Arran de mar avui a la tarda. Hi havia encara restes de la llevantada, anava a la baixa. Diuen que demà i demà passat tindrem bon temps, però que després hi torna. Portem un novembre plujòs i els rius i rieres del país han revingut. Les fotos són del Maresme nord.

Partit del MIFAS demà diumenge

Aquest diumenge a partir de les 12h. del migdia al pavelló municipal de Castelló d´Empúries es jugarà la quarta jornada de lliga de la Divisió d´Honor B entre el FC Girona MIFAS Esplais i el EM Vistazul-Dos Hermanas de Sevilla. El conjunt andalús està empatat a derrotes i victòries amb els gironins: de 3 partits disputats, 2 de perduts i 1 de guanyat. Aquesta igualtat fa preveure que el partit de diumenge serà d´alt voltatge. L´equip d´Agustí Puig després d´un cap de setmana de descans ha carregat piles amb la victòria aconseguida fa 15 dies a Elx. Des del club es demana el suport dels aficionats per aquest partit. El calendari farà que la jornada del 19-20 de novembre es torni a disputar a Castelló d´Empúries. En aquest cas, per petició de l´equip visitant (BSR Marbella) el partit es jugarà dissabte a la tarda al pavelló municipal.
Més informació a www.mifas.cat i també a les xarxes socials del Facebook i Twiter.

Acte Central del PSC a Girona

Acte Central del PSC a la ciutat de Girona avui a migdia a l'Auditori. Ha obert l'amiga Pia Bosch que com sempre ha estat esplèndida, a parlat de tot allò que no podem perdre. Quim Nadal i Àlex Sáez també han intervingut fent autocrítica i demanant la complicitat de les comarques gironines. Carme Chacón ha tancat el míting mostrant la seva preocupació per la possible entrada de les dretes, les catalanes i les castellanes. 
A l'entrada de l'Auditori, al costat de l'aparcament, els del PP han muntat una parada de propaganda. M'han donat caramels. Tenen el mateix gust que els de Convergència. Gust de retallades aspres, ben embolicades això sí.

Iolanda Pineda (PSC) visita la seu de MIFAS

Avui divendres ha visitat MIFAS la candidata Iolanda Pineda, segona de la llista del PSC a les properes eleccions generals del 20 de novembre. Ha presentat el programa específic que han preparat per les comarques gironines i MIFAS li ha tramès les seves preocupacions, especialment les relacionades amb el món laboral, la situació econòmica i la problemàtica que s'està vivint en matèria de Centres Especials de Treball. A la foto amb el Vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell.

Centres Especials de Treball II

M'arriben per correu electrònic les propostes de modificació normativa i econòmica que alguns Centres Especials de Treball han presentat o volen presentar davant del Departament de Treball i Ocupació de Catalunya. Està pensat bàsicament per a persones amb discapacitat psíquica i ple de propostes que garantitzen la viabilitat dels centres que gestionen els professional del subsector de psíquics. Ho fan amb propostes que fereixen el sentit comú i perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física. Sense cap mena de contemplacions.
En el document hi ha un gran part literària plena de bones intencions i amb cantarelles antigues que no han servit mai per res; es parla del trànsit entre els Centres Especials de Treball i l'empresa ordinària, una quimera que en el paper s'aguanta però en realitat és un veritable brindis al Sol. El sector de la discapacitat psíquica planteja modificacions econòmiques en les subvencions que garanteixen la viabilitat de tota mena de xiringuit…

Accessibilitat a Girona ciutat

Aquesta foto correspon a la Plaça del Mercadal, tocant a la Plaça Constitució de la ciutat. És una de les zones més dinàmiques de Girona. Hi ha un grapat de bancs, entitats financeres, admistracions públiques, botigues exòtiques i d'altres que són molt interessants, com la Llibreria 22. També hi ha la Cambra de Comerç de Girona, la Subdelegació del Govern, una Comissaria de Policia, El Museu del Cinema, molts bars i restaurants i la seu local del PSC de Girona ciutat. És molt probable que em deixi un grapat de coses. 
És també una zona molt agradable per no fer-hi res, és a dir, passejar-hi senzillament. No obstant això, fer-ho en cadira de rodes no és del tot fàcil. Hi ha algunes rampes fetes una mica per casualitat i l'entorn en general no és massa amable per circular-hi amb rodes. Hi ha llambordes que no ajuden (sempre ens han dit que queden rústiques) i són un desgavell pels que tenim un caminar diferent. 
Seria interessant fer-hi una repassada, especialment a la Plaça Me…

Riu Brugent, les Planes d'Hostoles

Dies de pluja. Ja n'estic una mica tip però no puc fer-hi res. Avui he pujat a les Planes d'Hostoles i he pensat que podria passar per la Fàbrica Vella a mirar com baixava el riu Brugent. L'entorn d'aquest tram de riu és volcànic, ple de basalt que ha anat quedant erosionat pel pas dels anys. Quan fa dies que plou aquest indret és un espectacle. Més avall hi ha el salt de Santa Margarida, però és molt difícil anar-hi a peu, encara més en qualsevol vehicle que porti rodes, per petites que siguin; una llàstima perquè seria un indret que molta gent visitaria. En fi, un diumenge d'estar per casa amb el pijama posat tot el dia.

Centres Especials de Treball

Ara mateix no sé, no tinc clar que sigui el moment oportú per debatre sobre el model dels Centres Especials de Treball. No pas perquè no sigui necessari fer-ho, més que tot perquè l'escenari que s'està vivint no fa recomanable entrar en aquesta dinàmica. Jo diria que la prioritat en aquests moments és fer que l'administació pagui i ho faci ràpid, en cas contrari es posarà en risc un nombre molt alt de llocs de treball que són ocupats de forma massiva per persones amb algun tipus de discapacitat.
Tampoc és el moment de posar al damunt de la taula propostes que perjudiquin a una part del sector; proposar millores pel sector de la discapacitat psíquica no pot perjudicar al sector de físics, aquestes millores per alguns i l'empitjorament per altres seria una decisió desafortunada i lamentable, però ho és encara més quan una part del sector de la discapacitat encapçala idees d'aquest tipus.
Els Centres Especials de Treball estan regulats des de 1985 i ho va fer el Gover…

Ara sí, Ara no, Ara no ho sé

El sidral que hem viscut les darreres hores a Europa demostra que ens convé tenir un Govern Europeu com més aviat millor, tipus confederació, com tenen els americans. Tampoc és just que al volant dels 27 sigui conduït únicament per una Primer Ministre i un Cap d'estat. Si ha de ser així penso que tothom hauria de poder votar quan es facin eleccions a França i Alemanya. Res no treu que el sainet  provocat el Primer Ministre grec hagi estat d'una falta de categoria difícil de superar; Ara sí, ara no, ara no ho sé. Per acabar de rematar-ho més, encara queda pendent la lletra petita dels acords de tot això que se'n diuen rescats econòmics.
Mentrestant Europa està a portes d'una nova recessió i el món sencer comença a plantejar-se com donar voltes sense la nostra presència. Tot això sense parlar d'Espanya que està en una situació molt més complicada per l'alt índex d'atur que estem vivint. No sembla que existeixin solucions màgiques, ni de dretes ni d'esquer…

Colors de Girona

Quatre escenes del famós Corredor Mediterrani a Girona; parlo del Carrer Alacant i Oviedo de la ciutat que viuen en primera línia les obres de l'alta velocitat que està arribant des de fa temps. A dalt una mostra interessant dels grafitis que dominen la zona, en general gargots sense cap interès, però també hi ha excepcions. Un rètol en castellà, català i àrab advertint d'una prohibició. Uns gats que fa temps que viuen al capdavall del carrer Alacant i que quan passo en handbike ni s'immuten i finalment una imatge de les vies amb la carretera de Barcelona de fons. Colors de tardor en una zona de Girona que s'està transformant lentament, encara que el corredor pròpiament dit anirà per sota terra.

Després de la pluja

Avui a la tarda la pluja ha fet campana, moment que he aprofitat per fer un tomb en Handbike per Sant Narcís. He fet dos clics en una ullada de sol que ha sortit entre el carrer Oviedo i València i al Parc de Can Gibert del Pla. Després de la pluja Girona té colors especials, avui com a preludi de Fires.

La Cimera via Forges

Vinyeta d'avui al diari EL PAÍS d'en Forges. Em sembla una dosi de realitat esplèndida. La situació és prou complicada. Millor que l'humor no falli. A veure què surt de tot això.