Ves al contingut principal

Caixes amb graons

He llegit a la premsa gironina que "la Caixa" tancarà properament un grapat d'oficines, després d'haver-se fusionat Caixa Girona i davant la duplicitat que s'han trobat en moltes poblacions de les nostres comarques. Ignoro quins són els criteris a l'hora de decidir quina oficina tanquen i quines deixen obertes, però espero que el tema de l'accessibilitat hi sigui present. La Caixa té pràcticament totes les oficines adaptades -més o menys- mentre que Caixa Girona no en tenia gairebé cap, exceptuant les més noves o per casualitat. (A vegades la casualitat també permet accedir, sense saber exactament el motiu...)

Suposo que no serveix de massa que a través d'aquest bloc demani que les oficines que quedin obertes s'hi pugui entrar, però vaja, penso que seria un detall important. De pas, les altres fusions que hi ha en marxa també haurien de tenir present aquestes coses estranyes que alguns demanem i que consisteix en poder entrar als llocs. En fi, són manies que amb el temps es curen.

Comentaris

a peu coix ha dit…
Hola Quim, no seria bó que expliquesiu la vostra inquietut?
Ara encara hi sou a temps
Rachel ha dit…
però els caixers adaptats de caixa de girona estant més ben adaptats que els de la caixa de pensions, almemnys jo en uns soc capaç de treure els diners sola i en els altres no.
bonaventura-ayats ha dit…
hola, hi estem treballant. De tota manera la majoria d'oficines que quedaran obertes són les de la Caixa de Pensions, alguna també de Caixa de Girona però poques. Sembla que quedaran les que són més noves i per tant força accessibles.
Des de MIFAS ho seguirem.

Alguns caixers de Caixa Girona els han posat més baixos, però no massa, parlo per la meva experiència, però la Rachel coneix millor Figueres i podria ser que allà fós a l'inrevés
Rachel ha dit…
Quim, a Girona em passa el mateix, per treure els diners completament sola me'n vaig, des del c empúries al C/de la creu, a on abans era la seu de caixa girona
el caixer de la caixa de pensions de l'av. st.narcís, q el tinc ben a prop, i en teoria es`tà ben adaptat, a mi no em va bé, no puc entrar-hi sola i necessito ajuda per posar i treure tan la llibreta com la targeta, i això em passa amb la majoria de caixers de la caixa de pensions.
el que hi ha al c/sta clara crec que em va bé, però la majoria ho tenen massa alt tot.
esperem que, com tu dius, s'hi mirin hi deixin els meus nous i adequats a tothom. :)
bonaventura-ayats ha dit…
De tota manera la Caixa Girona del carrer la Creu era l'excepció, les oficines que estaven properes a MIFAS, al barri de Sant Narcís no hi havia cap oficina de Caixa Girona presentable. Ara la central la del carrer la creu sí.
El problema de la Caixa és que en general les portes costen molt d'obrir, no només per gent que té problemes, sinó per gairebé tothom. Pesen molt i van molt fortes. En fi, a veure què passarà amb tot això.
Cuidat

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.