Ves al contingut principal

Maria José Vázquez, amiga i Presidenta d'ECOM

Avui ens ha deixat l'amiga Maria José Vázquez Arias, una de les principals transformadores del sector de la discapacitat física a Catalunya, una guerrera de primera línia i una de les dones més valentes que he conegut mai. A migdia m'han trucat per dir-m'ho i ara mateix no sé què dir, estic encara fora de combat. La Maria José presidia la Federació ECOM, la principal entitat de discapacitats de Catalunya i el buc insigne d'aquest sector que és el meu i en el que jo hi participo de fa molts anys. Podria dir moltes coses, quan estigui una mica més calmat ho faré perquè val la pena fer saber a tothom la feina feta per una dona excepcional que va plantar cara a la vida amb una dignitat exemplar. Avui hem perdut molt, m'envolta una sensació de tristesa i d'una certa orfandat, també de ràbia i d'impotència.

Comentaris

fermin ha dit…
Tot just la vaig conèixer dissabte a Tarragona. Em va semblar una dona plena d'energia.
Les meves condolen cies, company
Asistentina ha dit…
D.E.P i molta força per continuar els q es queden!
anna ha dit…
Tot l'equip de La Fundació La Roda, sentim molt lamentable pèdua.La vam conèixer l'any passat coincidin amb la Tamborinada, la festa de les entitats de La Roda, la qual la vam dedicar especialment a les discapacitats. Una dona plena d'energia i empenta per millorar els drets del sector. Mª José no t'oblidarem!segur que allà on siguis continuaràs fent feina i ajudan a tirar endavant a tot el teu equip!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.