Ves al contingut principal

Maria José Vázquez, intrèpida

Mirant coses que havia escrit en aquest bloc, he trobat una entrada del 24 d'octubre de 2008, just l'endemà d'haver anat a Madrid en una reunió entre el Ministeri d'Ensenyament i Polítiques Socials i la Junta Directiva d'ECOM. Després de la reunió -que va anar molt bé- vàrem anar a fer el tafaner per la Porta del Sol, seguint a la Maria José Vázquez. Va ser un dia intens... Us penjo el que vaig escriure i també les dues fotografies d'aquell post, em sembla que és agradable recordar-ho, va ser divertit.



Madrid sempre ha estat una ciutat molt complicada per la gent que va amb cadira de rodes. Ho vaig poder comprovar ahir. Tot i viure-hi durant 10 anys, he de dir que mai m’hi havia mogut assegut. Aquí s’ha d'esmentar que les ciutats catalanes, en general són una bassa d’oli (si fem una comparació), tot i que no convé –i a Girona encara menys- baixar la guàrdia.

Amb Maria José Vázquez, -Presidenta d’ECOM- l’Antoni Guillén i un servidor varem fer una passejada per la coneguda “Puerta del Sol” i no ens varem trencar el nas de miracle, tot i que va faltar molt poc per ser víctima d'una entrebancada que hauria estat aplaudida. L’estranya eliminació de barreres de la capital d’Espanya és poc exportable, molt difícil d’explicar. Està plena de sots, forats, obstacles, desnivells, rampes mal fetes, pedretes i tota mena d’esquerdes imprevistes que segurament és la conseqüència de la feina no feta durant els darrers trenta anys.

Després, la incansable presidenta va voler baixar al Metro –no vaig poder fer-hi res per evitar-ho- i allà varem anar a petar de cap. L’ascensor va funcionar i una vegada a l’andana de la línia 2, el maquinista va dir-nos que si pujàvem no podríem baixar enlloc. Resumint; l’ascensor serveix per anar a veure el Metro, però no per pujar-hi. Deu ser per turistes tafaners, metròlecs i una mica sofisticats.

Madrid té l’encant de la seva gent. Esplèndida en general. Per veure alguns gamarussos no cal anar-hi, ens podem quedar aquí tranquil·lament, en tenim per donar i vendre. Sóc dels que penso que la ciutat hauria de ser olímpica, així resoldrien el tema de les barreres seriosament, s’hi haurien de posar de debò.

Comentaris

Rachel ha dit…
No la coneixia en persona, però quan vaig veure la notícia em vaig quedar de pedra. Tinc entés que era un dels principals motors d'ecom a barcelona.Vaig coincidir amb ella en unes jornades sobre l'assistència personal. La recordo parlant enèrgicament sobre els drets que ens pertoquen.
M'ha agradat el teu post. Penso que quan una persona se'n va l'hem de reccordar amb un somriure a la cara...
Una abraçda, Quim!
a peu coix ha dit…
No en sabia res.
Li has fet un homenatge molt bonic

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…