Ves al contingut principal

Maria José Vázquez, intrèpida

Mirant coses que havia escrit en aquest bloc, he trobat una entrada del 24 d'octubre de 2008, just l'endemà d'haver anat a Madrid en una reunió entre el Ministeri d'Ensenyament i Polítiques Socials i la Junta Directiva d'ECOM. Després de la reunió -que va anar molt bé- vàrem anar a fer el tafaner per la Porta del Sol, seguint a la Maria José Vázquez. Va ser un dia intens... Us penjo el que vaig escriure i també les dues fotografies d'aquell post, em sembla que és agradable recordar-ho, va ser divertit.



Madrid sempre ha estat una ciutat molt complicada per la gent que va amb cadira de rodes. Ho vaig poder comprovar ahir. Tot i viure-hi durant 10 anys, he de dir que mai m’hi havia mogut assegut. Aquí s’ha d'esmentar que les ciutats catalanes, en general són una bassa d’oli (si fem una comparació), tot i que no convé –i a Girona encara menys- baixar la guàrdia.

Amb Maria José Vázquez, -Presidenta d’ECOM- l’Antoni Guillén i un servidor varem fer una passejada per la coneguda “Puerta del Sol” i no ens varem trencar el nas de miracle, tot i que va faltar molt poc per ser víctima d'una entrebancada que hauria estat aplaudida. L’estranya eliminació de barreres de la capital d’Espanya és poc exportable, molt difícil d’explicar. Està plena de sots, forats, obstacles, desnivells, rampes mal fetes, pedretes i tota mena d’esquerdes imprevistes que segurament és la conseqüència de la feina no feta durant els darrers trenta anys.

Després, la incansable presidenta va voler baixar al Metro –no vaig poder fer-hi res per evitar-ho- i allà varem anar a petar de cap. L’ascensor va funcionar i una vegada a l’andana de la línia 2, el maquinista va dir-nos que si pujàvem no podríem baixar enlloc. Resumint; l’ascensor serveix per anar a veure el Metro, però no per pujar-hi. Deu ser per turistes tafaners, metròlecs i una mica sofisticats.

Madrid té l’encant de la seva gent. Esplèndida en general. Per veure alguns gamarussos no cal anar-hi, ens podem quedar aquí tranquil·lament, en tenim per donar i vendre. Sóc dels que penso que la ciutat hauria de ser olímpica, així resoldrien el tema de les barreres seriosament, s’hi haurien de posar de debò.

Comentaris

Rachel ha dit…
No la coneixia en persona, però quan vaig veure la notícia em vaig quedar de pedra. Tinc entés que era un dels principals motors d'ecom a barcelona.Vaig coincidir amb ella en unes jornades sobre l'assistència personal. La recordo parlant enèrgicament sobre els drets que ens pertoquen.
M'ha agradat el teu post. Penso que quan una persona se'n va l'hem de reccordar amb un somriure a la cara...
Una abraçda, Quim!
a peu coix ha dit…
No en sabia res.
Li has fet un homenatge molt bonic

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…