Ves al contingut principal

La llista del PSC a Girona


Aquesta és la llista del PSC per les properes eleccions municipals a la ciutat de Girona. Pia Bosch n'és la cap de llista. Està formada per dones i homes que tenen ganes de fer d'aquesta ciutat un lloc privilegiat per viure-hi. En formo part, fa uns dies vaig acceptar la proposta que va fer-me Pia Bosch. Em sembla una aventura interessant i una experiència de primer ordre. Sóc el vuitè de la llista i el grup de persones que en formen part representen la Girona més autèntica i representativa. Estaré encantat de fer la crònica de la campanya, no serà un camí fàcil però estic convençut que serà apassionant. Una persona amb discapacitat física a la llista és també un símbol de normalitatzació important pel col·lectiu que he treballat tant de temps.

Comentaris

Pitu lara ha dit…
Bon dia quimet ¡; sóc en Pitu, en Pitu lara de la piscina de Palau¡;b només dir-te que animar-te i encoratjar-te amb la teva nova tasca com a polític¡... una abraçada ben gran ¡, fins ben aviat¡
Joan Soler Serarols ha dit…
Sort Quim en aquesta nova "aventura" i etapa que ara s'et obre. Molta sort i endavant les atxes (com diem per aqui)...salut company i cuida't molt. Ja anirè seguint la campanya....una abraçada ben planenca i garrotxina.
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies pels ànims. Ja aniré apuntant coses per aquí, d'allà on anem i on anirem.
Pitu; hem de fer bicicleta, t'animes o què?
Anònim ha dit…
Estoy encantadisima que una persona como tu, de tanta valia, con tantos candiles encendidos, pueda estar en la lista.Ojala salgas porque tu das el toque y la chispa en las necesídades de tanto por hacer.
Y me encanta que Girona se plantee tantos buenos retos por una ciudad moderna y util
Buen dia!!!y abrazos

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.