Ves al contingut principal

Minusfera

He tornat activar la Minusfera. De moment hi ha 30 blocs relacionats d'alguna manera o altra amb el món de la discapacitat, tot en versió lliure i oberta. Si teniu ganes de ser-hi envieu-me un correu i si voleu deixar-hi de ser també. Espero que us sigui d'utilitat, hi ha una mica de tot i està força bé. Hi ha blocs de Girona, Lleida, Barcelona, Reus, Badalona, Arenys, Granollers, etc...

Per fer-hi un cop d'ull feu clic aquí

Comentaris

Manel (el petroler) ha dit…
Quim,compte amb mi.
bonaventura-ayats ha dit…
manel, perdona, ja hi ets.
Cuidat molt
Què estrany Quim Bonaventura, que jo pensava que formava part de la Minusfera, i que no te hagis ni recordat del meu blog (que per a més senyes ja té més de 700 envejoses visites diàries, potser més que la resta de tots els demés blogs de la Minusfera plegats), i que tampoc te hagis recordat de “La tribu MIFAS”, ni que tinguis en consideració que el blog “Banyoles sense barreres” es de la meva propietat a mitges amb en Benet Vinyals. Com si pensessis que jo de minusvalid no tinc res de res, o acàs es conseqüència de la enveja, o una intenció d’amagar els inútils que son molts dels que reconeixes ( i no me refereixo pas a la resta del altres blogs). Bueno, això no es tot: per si no ho sabies, encara tinc més de blogs. Ho trist d’aquest país no es ésser simplement un minusvalid (que d’inútils hi han bastants, per desgracia), sino voler treballar i no tenir la seguretat de a on fer-lo en una societat tant corrupta i tan hipòcrita (de la que ni tu t’escapes), en la qual un tracte de sobreviure com pot, malgrat tot.

No, no cal que me hi fiquis a la Minusfera: deixa que aquest lloc que sigui únicament per a minusvalids, perque a mi la vida me ha ensenyat que tinc totalment prohibit ésser o sentir-me un minusvalid, de manera que moltes vegades hem pregunto: ¿quín sentit té que hagi sigut soci de MIFAS durant casi 30anys, un llarg temps en el que ningú es va recordar de mi, i finalment per circumstancies alienes vaig ésser jo el que va tenir que anar a trobar a MIFAS?.

I una pregunta, si me ho permetres: ¿de què va aquest nou format de la Minusfera, i per què es va tancar durant tant de mesos?
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies pels teus comentaris. És evident que no els comparteixo. El teu bloc hi ha coses interessants, però també coses que jo considero ofensives. La Minusfera és només un bloc de blocs i per tant no té res d'especial. Si consideres que el bloc de Banyoles que fas amb en Benet no ha d'estar aquí puc treure'l sense cap mena de problema. Vagi bé.
Anònim ha dit…
Hola, Quim Bonaventura: això mereix una contestació.

Es curiós de que trobis el meu blog ofensiu, si aquesta última vegada ha rebut més de 800 visites en un sol dia. La gent no acostuma a visitar blogs, i la que ho fa, en general sol ésser gent culta, que no perd el temps en visitar constantment un mateix blog si aquest no aporta res. No serà tant dolent un blog particular que ara per ara rep fins i tot més visites que la mateixa web de MIFAS.

Es curiós de que ara me n’adono que la raó per la que me marginaves era que el trobaves ofensiu. Crec que me ho podries haver dit. Però.... què es ofensiu, Quim: pensar que el treball es primer per la gent d’aquest país que no pas per els estrangers?, no ésser socialista?, penjar una foto d’una dona bonica amb unes mametes de molt ben veure?, ésser patriota?,.....¿vols aclarir-me què es ésser ofensiu, perque mira que de maleducat no me tinc gaire, i de gent ofensiva i maleducada hi ha tota una multitud al voltant teu, de tal manera que sóc avis raris?. No es una actitud massa correcta ni lleial haver estat a la Minusfera, i després excloure o marginar sense donar una explicació, i menys sense aclarir què es això de ho “ofensiu”, perque si com deia un conegut escriptor nord-americà, William Rostler: ¡Què estrany i meravellós es aquest fugaç instant en el que hens hem donat compte de que hem descobert un amic!”, ara tinc la entranya sensació de que no es un amic el que tinc: no es gent complicat de detectar la hipocresia, cosa massa comuna.

Dintre de la meva experiència i la mica de saviesa que me ha atorgat Déu Nostre Senyor, no sóc massa donat a donar lliçons amb persones que no tinc per amigues o que mostrem massa visible hipocresia, però amb tu faré una excepció: un blog es la obra personal de cadascú, igual un comentari pertany al seu autor,....però sense llibertat d’expressió, sense tolerar ni conèixer els diferents raonaments de les diferents persones,...¿com podries aprendre, reflexionar, analitzar, o contrastar les ideies alienes amb les teves, encara que no les comparteixis?, ¿et sembla correcte excloir o marginar un blog per considerar-lo “ofensiu”?. ¿Quin seria aquest país a on no tingués cabuda la pluralitat d’opinions, el desconeixement de les raons alienes?. ¿Es pròpia aquesta actitud entre persones que defensen la llibertat i la democràcia?. ¿Ets partidari de la censura?

I te diré una altre cosa: he seguit tot el teu blog, i casi me el coneixo tot el que has publicat de memòria. I en algun aspecte penso que vas equivocat i enganyat quan vares fer referència i parlar bé de un parell de persones, que potser quan et veuem te posem bona cara, s’alegrem, es fan el graciós, et mimem, ( “llepaculs” seria la paraula més adequada), però per ho que ho he vist son embusteres, garrapates, irresponsables, vages, i hasta lladres. Jo veig el que potser tu no veus, i sempre me passa que en el 95% dels meus pressentiments, sempre acabem essent tal com el meu instint me marca. Aquesta gent, el dia que caiguis (i no me refereixo caure precisament de la cadira de rodes), tinc moltes, però que moltes dubtes, de que no et tendiran la mà per a axeicar-te. Aquestes son des dues coses que de veritat personalment he trobat ofensives en el teu blog. Per ho demés, te animo a que segueixis. I com que trobes ofensives les meves opinions, i potser per això et sentes incòmoda amb la meva persona, potser sigui millor que deixem de tutejar-nos, i comencem ja a tractar-nos de vostès. Jo, de veritat, Sr. Bonaventura, estic fart de tanta hipocresia. Igualment us desitjo que us vagi bé, i fent honor al vostre cognom, igualment us desitjo una bona ventura.
I altre cosa: sobre el blog “Banyoles sense barreres”, ho deixaré a disposició d’en Benet sobre el estar o no estar en aquest espai virtual que es diu Minusfera, i que considero tancat o al menys elitista amb reserva del dret d’admissió per part de la teva pròpia persona, que es la creadora d’aquesta agrupació de blogs, que se suposa pretenia aglutinar els blogs de persones amb minusvàlida reconeguda. Després de tot això, la veritat es que jo personalment no tinc ganes de pertànyer a aquesta espècie de “club virtual de minusvàlids”.
Anònim ha dit…
habemus el nou nostradamus... quin paio!!
Huevo Morado ha dit…
Kim, yo no saber tu poner partado komiko en blok

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…