Ves al contingut principal

Minusfera

He tornat activar la Minusfera. De moment hi ha 30 blocs relacionats d'alguna manera o altra amb el món de la discapacitat, tot en versió lliure i oberta. Si teniu ganes de ser-hi envieu-me un correu i si voleu deixar-hi de ser també. Espero que us sigui d'utilitat, hi ha una mica de tot i està força bé. Hi ha blocs de Girona, Lleida, Barcelona, Reus, Badalona, Arenys, Granollers, etc...

Per fer-hi un cop d'ull feu clic aquí

Comentaris

Manel (el petroler) ha dit…
Quim,compte amb mi.
bonaventura-ayats ha dit…
manel, perdona, ja hi ets.
Cuidat molt
Què estrany Quim Bonaventura, que jo pensava que formava part de la Minusfera, i que no te hagis ni recordat del meu blog (que per a més senyes ja té més de 700 envejoses visites diàries, potser més que la resta de tots els demés blogs de la Minusfera plegats), i que tampoc te hagis recordat de “La tribu MIFAS”, ni que tinguis en consideració que el blog “Banyoles sense barreres” es de la meva propietat a mitges amb en Benet Vinyals. Com si pensessis que jo de minusvalid no tinc res de res, o acàs es conseqüència de la enveja, o una intenció d’amagar els inútils que son molts dels que reconeixes ( i no me refereixo pas a la resta del altres blogs). Bueno, això no es tot: per si no ho sabies, encara tinc més de blogs. Ho trist d’aquest país no es ésser simplement un minusvalid (que d’inútils hi han bastants, per desgracia), sino voler treballar i no tenir la seguretat de a on fer-lo en una societat tant corrupta i tan hipòcrita (de la que ni tu t’escapes), en la qual un tracte de sobreviure com pot, malgrat tot.

No, no cal que me hi fiquis a la Minusfera: deixa que aquest lloc que sigui únicament per a minusvalids, perque a mi la vida me ha ensenyat que tinc totalment prohibit ésser o sentir-me un minusvalid, de manera que moltes vegades hem pregunto: ¿quín sentit té que hagi sigut soci de MIFAS durant casi 30anys, un llarg temps en el que ningú es va recordar de mi, i finalment per circumstancies alienes vaig ésser jo el que va tenir que anar a trobar a MIFAS?.

I una pregunta, si me ho permetres: ¿de què va aquest nou format de la Minusfera, i per què es va tancar durant tant de mesos?
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies pels teus comentaris. És evident que no els comparteixo. El teu bloc hi ha coses interessants, però també coses que jo considero ofensives. La Minusfera és només un bloc de blocs i per tant no té res d'especial. Si consideres que el bloc de Banyoles que fas amb en Benet no ha d'estar aquí puc treure'l sense cap mena de problema. Vagi bé.
Anònim ha dit…
Hola, Quim Bonaventura: això mereix una contestació.

Es curiós de que trobis el meu blog ofensiu, si aquesta última vegada ha rebut més de 800 visites en un sol dia. La gent no acostuma a visitar blogs, i la que ho fa, en general sol ésser gent culta, que no perd el temps en visitar constantment un mateix blog si aquest no aporta res. No serà tant dolent un blog particular que ara per ara rep fins i tot més visites que la mateixa web de MIFAS.

Es curiós de que ara me n’adono que la raó per la que me marginaves era que el trobaves ofensiu. Crec que me ho podries haver dit. Però.... què es ofensiu, Quim: pensar que el treball es primer per la gent d’aquest país que no pas per els estrangers?, no ésser socialista?, penjar una foto d’una dona bonica amb unes mametes de molt ben veure?, ésser patriota?,.....¿vols aclarir-me què es ésser ofensiu, perque mira que de maleducat no me tinc gaire, i de gent ofensiva i maleducada hi ha tota una multitud al voltant teu, de tal manera que sóc avis raris?. No es una actitud massa correcta ni lleial haver estat a la Minusfera, i després excloure o marginar sense donar una explicació, i menys sense aclarir què es això de ho “ofensiu”, perque si com deia un conegut escriptor nord-americà, William Rostler: ¡Què estrany i meravellós es aquest fugaç instant en el que hens hem donat compte de que hem descobert un amic!”, ara tinc la entranya sensació de que no es un amic el que tinc: no es gent complicat de detectar la hipocresia, cosa massa comuna.

Dintre de la meva experiència i la mica de saviesa que me ha atorgat Déu Nostre Senyor, no sóc massa donat a donar lliçons amb persones que no tinc per amigues o que mostrem massa visible hipocresia, però amb tu faré una excepció: un blog es la obra personal de cadascú, igual un comentari pertany al seu autor,....però sense llibertat d’expressió, sense tolerar ni conèixer els diferents raonaments de les diferents persones,...¿com podries aprendre, reflexionar, analitzar, o contrastar les ideies alienes amb les teves, encara que no les comparteixis?, ¿et sembla correcte excloir o marginar un blog per considerar-lo “ofensiu”?. ¿Quin seria aquest país a on no tingués cabuda la pluralitat d’opinions, el desconeixement de les raons alienes?. ¿Es pròpia aquesta actitud entre persones que defensen la llibertat i la democràcia?. ¿Ets partidari de la censura?

I te diré una altre cosa: he seguit tot el teu blog, i casi me el coneixo tot el que has publicat de memòria. I en algun aspecte penso que vas equivocat i enganyat quan vares fer referència i parlar bé de un parell de persones, que potser quan et veuem te posem bona cara, s’alegrem, es fan el graciós, et mimem, ( “llepaculs” seria la paraula més adequada), però per ho que ho he vist son embusteres, garrapates, irresponsables, vages, i hasta lladres. Jo veig el que potser tu no veus, i sempre me passa que en el 95% dels meus pressentiments, sempre acabem essent tal com el meu instint me marca. Aquesta gent, el dia que caiguis (i no me refereixo caure precisament de la cadira de rodes), tinc moltes, però que moltes dubtes, de que no et tendiran la mà per a axeicar-te. Aquestes son des dues coses que de veritat personalment he trobat ofensives en el teu blog. Per ho demés, te animo a que segueixis. I com que trobes ofensives les meves opinions, i potser per això et sentes incòmoda amb la meva persona, potser sigui millor que deixem de tutejar-nos, i comencem ja a tractar-nos de vostès. Jo, de veritat, Sr. Bonaventura, estic fart de tanta hipocresia. Igualment us desitjo que us vagi bé, i fent honor al vostre cognom, igualment us desitjo una bona ventura.
I altre cosa: sobre el blog “Banyoles sense barreres”, ho deixaré a disposició d’en Benet sobre el estar o no estar en aquest espai virtual que es diu Minusfera, i que considero tancat o al menys elitista amb reserva del dret d’admissió per part de la teva pròpia persona, que es la creadora d’aquesta agrupació de blogs, que se suposa pretenia aglutinar els blogs de persones amb minusvàlida reconeguda. Després de tot això, la veritat es que jo personalment no tinc ganes de pertànyer a aquesta espècie de “club virtual de minusvàlids”.
Anònim ha dit…
habemus el nou nostradamus... quin paio!!
Huevo Morado ha dit…
Kim, yo no saber tu poner partado komiko en blok

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.