Ves al contingut principal

Explicar MIFAS als de Perpinyà

Dies enrere vaig fer una xerrada a un grup d'estudiants de Treball Social de Perpinyà, eren alumnes de l'IRTS, (Institut Regional du Travail Social) que visitaven Girona de la mà de la gent de l'UDG. Va ser el meu darrer acte com a Vicepresident de MIFAS, càrrec que he exercit des del mes d'abril de 1994. El proper dissabte dia 16 l'Associació farà eleccions i jo ja no formaré part de la nova directiva que tirarà endavant el projecte del Grup MIFAS. Penso que formar part d'una llista municipal per les properes eleccions del 22 de maig a l'Ajuntament de Girona fa que en certa manera sigui incompatible en formar part de la direcció d'una associació referent a les comarques de Girona com és MIFAS, és una qüestió d'elegància per dir-ho d'alguna manera.

La colla de Perpinyà que va visitar-nos els va agradar el fet de que una associació com la nostra s'impliqués en la qualitat de vida dels nostres socis, pel sistema d'auto-ajuda tal i com jo explico la experiència que suposa ser de MIFAS. Els va agradar també que la residència formés part d'un barri urbà i que les persones amb discapacitat fóssim els propietaris dels carrers de la ciutat, al igual que qualsevol altre ciutadà. Varen preguntar-me per la situació econòmica, per la integració laboral, per l'oci i per les pensions. Els sistemes francesos i els d'aquí s'assemblen, però sento que ens hem de seguir agermanant amb les ciutats franceses més properes. Hem d'aprofitar la situació privilegiada de Girona per mirar de més a prop els veïns que en realitat no estan tant lluny.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.