Ves al contingut principal

Josep Pla, 30 anys de la seva mort

A l'article que Jordi Xargayó escriu avui en el seu espai dominical del Diari de Girona que dirigeix em sembla del tot encertat i per això el penjo. Sóc un lector de l'obra de Josep Pla, -46 llibres ben gruixuts- i em sap greu que només es recordi de tant en tant o bé el dia de Sant Jordi. Penso que l'hauríem de tenir més present, especialment a les comarques de Girona.

JORDI XARGAYÓ.-- Diari de Girona publicava ahir, amb motiu del trentè aniversari de la mort de Josep Pla, unes dades que haurien de merèixer una ràpida reacció social i cultural, però que no la tindran perquè som el que som. Cap obra de l'autor de Palafrugell és de lectura obligatòria ni en el batxillerat ni en l'ensenyament secundari (això no vol dir que no sigui llegit, però tot queda en mans de cada professor). Només dues de les 758 bilbioteques que hi ha a tot Catalunya porten el seu nom i tan sols una escola està dedicada a Josep Pla. Són les misèries d'un país que premia la mediocritat i castiga el talent. No només ha passat amb Pla. També amb un dels artistes més universals de Catalunya, com Salvador Dalí. Ignorat per la intel·lectualitat dominant, el primer ajuntament democràtic de Figueres va suprimir el seu nom a una plaça. A Pla, un dels indiscutibles grans autors d'una literatura catalana que no va sobrada de prodigis, li van negar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes perquè no seguia les directrius d'obligat compliment que una mena de Gran Germà invisible, però present i dominador, dicta als seus súbdits.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…