Ves al contingut principal

Josep Pla, 30 anys de la seva mort

A l'article que Jordi Xargayó escriu avui en el seu espai dominical del Diari de Girona que dirigeix em sembla del tot encertat i per això el penjo. Sóc un lector de l'obra de Josep Pla, -46 llibres ben gruixuts- i em sap greu que només es recordi de tant en tant o bé el dia de Sant Jordi. Penso que l'hauríem de tenir més present, especialment a les comarques de Girona.

JORDI XARGAYÓ.-- Diari de Girona publicava ahir, amb motiu del trentè aniversari de la mort de Josep Pla, unes dades que haurien de merèixer una ràpida reacció social i cultural, però que no la tindran perquè som el que som. Cap obra de l'autor de Palafrugell és de lectura obligatòria ni en el batxillerat ni en l'ensenyament secundari (això no vol dir que no sigui llegit, però tot queda en mans de cada professor). Només dues de les 758 bilbioteques que hi ha a tot Catalunya porten el seu nom i tan sols una escola està dedicada a Josep Pla. Són les misèries d'un país que premia la mediocritat i castiga el talent. No només ha passat amb Pla. També amb un dels artistes més universals de Catalunya, com Salvador Dalí. Ignorat per la intel·lectualitat dominant, el primer ajuntament democràtic de Figueres va suprimir el seu nom a una plaça. A Pla, un dels indiscutibles grans autors d'una literatura catalana que no va sobrada de prodigis, li van negar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes perquè no seguia les directrius d'obligat compliment que una mena de Gran Germà invisible, però present i dominador, dicta als seus súbdits.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.