Ves al contingut principal

Eleccions a Girona 2011

Ahir diumenge 22 va haver-hi eleccions i el PSC a Girona les va perdre. És una manera de dir les coses, suposo. Una lectura d'aquelles que es poden fer i que tothom les mira des del seu angle. La veritat és que el PSC a Girona no va obtenir els resultats que s'esperaven motivats bàsicament per l'abstenció dels seus votants fidels. Al capvespre d'ahir vaig tenir informació sobre els resultats i la participació barri per barri i penso que el motiu que indico és el més essencial. En canvi els del canvi varen anar a votar tots. Per tant en Carles Puigdemont serà segurament l'alcalde de la ciutat el proper 11 de juny.

La campanya que ha fet l'equip de la Pia Bosch ha estat molt treballada, no només per la candidata que no ha parat en 150 dies -des de que fou nomenada per encapçalar la proposta del PSC a Girona- a l'igual que els membres de la candidatura que l'acompanyaven. El programa de treball que s'havia preparat era un document realista, serè, responsable i alhora ambiciós. Els eixos principals parlaven de l'Hospital Trueta, de l'Aeroport i de la Universitat i que de Girona no fos només una capital de comarca, sinó un referent a tot el país.

Jo no havia participat mai en una campanya electoral -més enllà de les que he viscut en l'àmbit de la discapacitat, a Girona, Catalunya i la resta d'Espanya- i he d'admetre que ha estat molt dura, llarga i en alguns moments pesada. Hi ha hagut gairebé una vintena de debats públics dels candidates i candidats, nombroses visites a entitats, pica portes a sis mil domicilis i em sembla que s'han fet més de deu mil trucades telefòniques. Déu n'hi do.

Els resultats no ens han acompanyat. Totes les candidatures han presentat una guerra ferma i dura contra la nostra candidata Pia Bosch i els efectes col·laterals de la situació econòmica i financera del país no han posat les coses fàcils. Per la seva banda, Convergència i Unió ha fet una campanya de baixa intensitat basada en el canvi però sense comprometre's massa en els tres temes que m'he referit. Els d'Iniciativa han estat molt agressius contra el PSC i el gir fet a la part final de la campanya no ha estat suficient per evitar un resultat molt dolent i quedar-hi també esgarrinxats

El Partit Popular i la CUP (són dues propostes que es necessiten una a l'altra) han estat fent una campanya més acceptable que la Blanca Palmada d'ERC que ha estat la política més sorprenent que he vist mai. Veure-la en directe era una sensació difícil d'explicar. El darrer dia de campanya va dir-nos que Girona no vol líders petits i mediocres. Està bé, és una opinió molt respectable. El lema d'ERC era "Sempre hi som" i ara després de diumenge podrà dir que "Ara ja no hi som". Afortunadament la política té coses divertides i aquesta n'és una, perdoneu-me però algú ho havia de dir...

Més enllà dels meus comentaris -merament personals- voldria manifestar la meva decepció pel resultat del diumenge. Penso que la nostra llista era la millor i la candidata Pia Bosch ho era amb moltíssima diferència. Després del resultat definitiu jo he quedat a les portes, donat que anava de número vuit i el PSC ha tret set regidors. En aquest sentit això no té massa importància, perquè l'aposta no era aquesta; que Pia Bosch fos l'alcaldessa de la ciutat i la llista que encapçalava pogués governar era realment l'objectiu. Hi haurà temps per fer més comentaris i veure com van les coses d'ara en endavant.

Comentaris

Anònim ha dit…
Un analisis claro y especifico, que he entendido.
Me hacia ilusion tenerte en el ayuntamiento!
Mi voto se que te llego porque te lei.
Pensemos en los cuatro años...
Y un abrazo fuerte
Enriqueta
Anònim ha dit…
Hola Quim: encara no havia entrat a la teva pàgina per posarme al dia en els teus últims cotilleos. El passat dilluns quan vaig començar la jornada molta gent de MIFAS me deia “en Quim no ha sortit”. Es veu que molta gent estava il•lusionada en veure’t a tu a l’ajuntament. I fins i tot jo pensava: espero que tingui sort, perque en Quim podria ésser el home de MIFAS en el poderós ajuntament gironí, encara que dubtava que desde el vuitè lloc aconseguissis una cadira al consistori. Ja te vaig mostrar que veia complicat que sortissis perque la marca PSOE estava de capa caiguda, i això es perque els socialistes han deixat el país fet una llàstima. I no me diguis que no ets del PSOE, sino del PSC, perque el un sempre han estat articulat a l’altre, i aparentment son la mateix cosa. Tampoc el tripartit ha fet una bona tasca, i això se ha refleixat en els urnes. De manera que hasta diria que ha estat sorprenent que estiguessis de portes afora per a entrar a l’ajuntament.

Què penso que ha passat, quan casi es segur de que la teva carismàtica persona ha aglutinat el vot minusvalid gironí i de les seves famílies?. Que sense tú els socialistes haguéssim perdut entre 2 i 4 cadires municipals menys dels que ara ja han tret. I que si haguessis estat a la llista dels convergents, encara que fos com a independent, Convergència hagués tret com a mínim 2 cadires més (no necessàriament de rodes, je,je, je,...).

Per altre banda m’estranyem aquestes paraules de la Blanca Palmada: la coneixia quan era una adolescent (ella es de Banyoles, vinculada a la família dels de “Can Llorà”, molt activistes polítics vinculats a l’ERC desde abans de la guerra). Recordo que quan era una adolescent (ella té la meva mateixa edat), era una noia molt estudiosa i d’un tarannà molt tolerant, sempre rodejada d’amistats intel•lectuals, en aquella època de la transició en la que el jovent banyolí es trobava a la plaça major (el Cantalejós de MIFAS inclòs). No sé que haurà volgut dir amb això de que Girona no vol líders “petits i mediocres”, que per altre banda no es pot negar que la seva candidatura la formàvem persones de un currículum forà de ho comú, deixant apart ideologia política. Pensa que a MIFAS, no es que hi haguim mediocres, sinó fins i tot algunes completes nul•litats, i això també cal dir-lo, encara que a la hora de mesurar a la gent, no es té en compte alçada i pes, sino mèrits, fets i personalitat.

L’altre detall que me crida l’atenció: “pica portes en 6.000 domicilis”: me sembla una cosa insuficient en 20 díes de campanya, tinguent en compte que una sola persona en un sol dia pot arribar a omplir milers de bústies de propaganda. Potser no ha estat tan treballada la estratègia de la campanya, donçs fins i tot el dia de visitar les flors per Girona, els convergents me vàrem parar dues vegades pel carrer, per a donarme un folletó de propaganda, però no vaig veure a cap dels altres partits.

Enten la teva decepció, però agafa-to en positiu: ara tindràs més temps de handbici, de cuidar-te, i de freqüentar les amistats. La política es moltes vegades una tasca ingrata, falsa, i decepcionant, i al menys de has lliurat d’això.

Només dir-te que aquesta es la meva opinió, per si t’interessava. Naturalment, la cosa continuarà donant molt de que parlar. Sense més, rep una cordial salutació, i a veure si algun dissabte al vespre que tingui lliure me convides a fer el toc. (Sóc en X. Valderas)
bonaventura-ayats ha dit…
Enri, gracias por tus palabras, cuídate mucho, un besazo muy fuerte.
bonaventura-ayats ha dit…
Xavier, gràcies per les teves paraules. Clar que m'interessa el teu comentari, efectivament el PSOE ha estat mala marca per una llista i una candidata que penso que estaven molt bé. No passa res, de tot s'ha d'apendre. Quan un cau a terra és important saber-se aixecar. Penso que el PSC a l'oposició de l'Ajuntament de Girona farà una bona tasca, encapçalada per Pia Bosch. Ho anirem vient.

No crec que jo hagi aportat tants vots com tu dius en el teu escrit, però això és difícil de discutir i de veure-ho bé. En qualsevol cas dir-te que agraiexo les teves paraules. Cuida't i en línia

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…