Ves al contingut principal

Males notícies

S'ha parlat molt de Ryanair a Girona. Molt en campanya i també ara mateix. Avui els diaris parlen de que l'aerolínia deixa la base de Reus i tot fa pensar que les negociacions pel que fa a Girona es compliquen encara més. No sé si el Govern ha de posar-hi diners, més diners; tampoc queda clar quin tipus de converses existeixen. No sembla que siguin massa fluïdes, tenen pinta de que són cada cop més llunyanes, cada vegada més difícils. Jo diria que mediàtiques. No sé si s'ho diuen tot pels diaris, a través de rodes de premsa i declaracions fotogràfiques i d'anar fent el paperet. En resum, ara mateix això pinta molt malament. Dos no s'entenen si un no vol, però si cap dels dos vol aquí ja no volarà ningú.

La presència de Ryanair a Girona té una repercussió d'aproximadament 1.700 llocs de treball i un impacte econòmic molt gran i que suposa una xifra important per això que se'n diu el PIB de les comarques de Girona. Sembla que el fet que l'aerolínia operi des de Girona aporta a les temporades baixes -tardor, hivern i primavera- més de 500 milions d'Euros en ingressos. Són molts recursos i molta gent que poden perdre's en poc temps.

La notícia de Reus és dolenta i tot fa pensar que és el preludi d'una situació semblant a Girona. És angoixant pensar-hi. Hi ha molt en joc. M'agradaria pensar que els responsables que estan negociant, parlant i sortint als diaris ho tindran present. Sembla que això no hauria de ser tant complicat. La pèrdua d'aquests recursos econòmics farà que tothom entri en profunditat en aquesta esfera pessimista que estem vivint i sense llums de sortir-ne. El govern s'hi juga molt i els gironins encara més. Barcelona potser hauria d'estar més lluny i alguns gironins més a prop...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…