Ves al contingut principal

Males notícies

S'ha parlat molt de Ryanair a Girona. Molt en campanya i també ara mateix. Avui els diaris parlen de que l'aerolínia deixa la base de Reus i tot fa pensar que les negociacions pel que fa a Girona es compliquen encara més. No sé si el Govern ha de posar-hi diners, més diners; tampoc queda clar quin tipus de converses existeixen. No sembla que siguin massa fluïdes, tenen pinta de que són cada cop més llunyanes, cada vegada més difícils. Jo diria que mediàtiques. No sé si s'ho diuen tot pels diaris, a través de rodes de premsa i declaracions fotogràfiques i d'anar fent el paperet. En resum, ara mateix això pinta molt malament. Dos no s'entenen si un no vol, però si cap dels dos vol aquí ja no volarà ningú.

La presència de Ryanair a Girona té una repercussió d'aproximadament 1.700 llocs de treball i un impacte econòmic molt gran i que suposa una xifra important per això que se'n diu el PIB de les comarques de Girona. Sembla que el fet que l'aerolínia operi des de Girona aporta a les temporades baixes -tardor, hivern i primavera- més de 500 milions d'Euros en ingressos. Són molts recursos i molta gent que poden perdre's en poc temps.

La notícia de Reus és dolenta i tot fa pensar que és el preludi d'una situació semblant a Girona. És angoixant pensar-hi. Hi ha molt en joc. M'agradaria pensar que els responsables que estan negociant, parlant i sortint als diaris ho tindran present. Sembla que això no hauria de ser tant complicat. La pèrdua d'aquests recursos econòmics farà que tothom entri en profunditat en aquesta esfera pessimista que estem vivint i sense llums de sortir-ne. El govern s'hi juga molt i els gironins encara més. Barcelona potser hauria d'estar més lluny i alguns gironins més a prop...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.