Ves al contingut principal

Cosina alemanya

Tot fa pensar que les agències de qualificació són les mestresses de la nostra societat. Marquen l'agenda econòmica, política i social. Moody's pot anunciar que el deute d'un país baixa tres graons i una senyora que estigui a Singapur fent de cuinera l'acomiaden abans de que tingui temps de preparar el segon plat d'un menú diari. És un dir, però aquestes empreses que decideixen la solvència d'un país, d'una moneda, etc.. s'han fet les veritables propietàries del mercat.

A més, han sortit conceptes nous com Prima de Riesgo, que no vol pas dir cosina de risc, sinó que és una manera d'explicar el nivell que estan els nostres deutes i els interessos que paguem en comparació al coeficient alemany. No tothom pot tenir una cosina alemanya, és evident.

Darrere de tot aquest sarau hi ha gent que està guanyant molts diners i avui -a diferència d'altres dies- els responsables de la Comissió Europea han dit que les qualificacions que donen aquestes agències comencen a ser preocupants i que potser convindria tenir una empresa europea -les actuals són americanes- que donessin aquest tipus d'informació. No seria mala idea. Després de les tempestes gregues, ara vénen les portugueses i tot això perquè ho han dit empreses que fan estudis i donen notes en formes de "ratings". Hi ha molta confussió i em penso que anem tots venuts...

Comentaris

mininu ha dit…
¿segur que aquesta noiua no és la cosina del músic, el que va compondre el famós "Himo de Riesgo"?
Però, anant al tema: l'altre dia algú recordava des del diari que els alemanys van molt accelerats imposant mesures draconianes als països mitjamerdes d'Europa, i que ja no recorden, es veu, les que els hi va imposar Europa en el Tractat de Versalles, i tampoc com va acabar demostrant, Alemanya (la nazionalsocialista, sí), que no li havien agradat gaire..., pq li van tocar de mala manera l'orgull i la butxaca
Francesc ha dit…
Un comentari molt vàlid. Hi estic del tot d'acord
bonaventura-ayats ha dit…
Francesc, gràcies per visitar el meu bloc. T'he apuntat a la meva llista de blocs que segueixo. Estem en línia. Una forta abraçada des de Girona
bonaventura-ayats ha dit…
Mininu, avui t'he vist però jo anava de pressa i tu també. Volia felicitar-te, era el teu sant.
El teu comentari dóna molt a pensar. Déu n'hi do el panorama, els europeus sempre ens entrabanquem sis vegades amb la mateixa pedreta, i això és car. Penso que els alemanys haurien d'afluixar una mica. Cuida't
mininu ha dit…
òstima, quim, avui he sigut jo que et sóc vist, a l'eixample de sant narcís, q anaves cremat amb la superbike, i et volia (a)bordar precisament pq ahir no m'havies felicitat ni pagat el beure ni res, però t'has ficat per una direcció prohibida, so bandit, i me n'he quedat amb les ganes..., i ja ho veus, l'hauria cagat ben cagada! queda clar q el teu àngel de la guarda et guia per les rutes més escaients...
El comentari meu és afusellat del diari, eh?, ja dic. Però potser algú de Grècia podria enviar-l'hi, ni q fos un mail, a la walkíria sra merkel, opino
bonaventura-ayats ha dit…
Anar en direcció contrària fent bike no és el meu fort, però per St.Narcís faig alguna excepció, jo diria que Rosselló i Costa Brava són les úniques i vaig en compte...
Per això de pagar el beure tranquil, ja t'enganxaré.
A la Merkel no la convidarem pas.
mininu ha dit…
era broma, quim, això de la direcció prohibida, i no fem el burro, q no voldria ara que els mossos del conseller Flip Puig et fiquessin l'ull a sobre i dsprés la grapa (la d'engrapar, no la de beure), q és públic i notori q respectes els senyals de trànsit (els verticals, com a mínim); això sí: anaves amb l'espelma apagada i no duies llum.
I parlant de beure: ja n'estic, de tranquil, eh?, però podries convidar abans no ens morim de set, amb la calor q fa? gràcies

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…