Ves al contingut principal

Les notes de la setmana

La banca europea ha rebut les notes de resistència. Tothom està arruïnat però ningú ha suspès. Magnífica notícia. Cinc bancs o caixes espanyoles no han superat la prova, tot i que de moment sembla que no passa res, que estan molt bé de salut, moltes gràcies. Fins i tot han aprovat la majoria de bancs grecs que no en tenen ni cinc i també els portuguesos que no paren de dir que valen quatre duros. Tota la setmana esperant les solvències per a res.

Madrid tampoc té ni cinc, però novament vol presentar-se a les proves olímpiques per organitzar els jocs del 2020. La capital espanyola deu més de 7.000 milions i els seus ciutadans veuran una pujada d'impostos molt considerable els propers anys però sembla que no passa res i endavant que aquí tot va de perles.

El President de la Comunitat Valenciana té un sidral de tres vestits i mig i ara resulta que serà jutjat properament. Tampoc passa res i per tant no considera en cap cas presentar la seva dimissió perquè resulta que és innocent. L'Alberto de Mònaco (un país sainet que serveix de refugi fiscal enmig d'Europa) ha passat la seva nit de noces en un hotel que estava a 14 quilòmetres de l'hotel de la seva dona, que el dia abans de casar-se volia escapar-se. Passen coses estranyes i una estona d'aquestes el Sol sortirà a mitjanit i ningú dirà res. Hagués estat molt bé que la de Mònaco s'hagués escapat amb el President valencià, a Madrid, a sota un banc de la molt solvent Castellana.

El dibuix d'en Forges a l'edició del diari EL PAÍS d'avui dissabte 16 de juliol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.