Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2011

6.000 i 1.000

Quilòmetre 6.000 de la meva handbike, xifra que va saltar ahir i que vaig retratar. No puc pas dir que estigui amortitzada, calen encara unes quantes xifres més, però de moment hi surt aquesta. Aquest mes d'agost he estat molt actiu fent bicicleta. La ciutat ha estat tranquil·la, el temps ha estat favorable i jo n'he tingut moltes ganes. En fi, el setembre serà una mica més normal però farem el que podrem.
Per cert, aquesta entrada en aquest bloc és la que fa de número 1.000, content de dir-ho.

Girona, ciutat Wifi

Des de fa un cert temps Girona és una ciutat Wifi, vull dir que hi ha gran cobertura d'Internet a molts barris i això s'ha anat estenent fins arribar a la majoria de ciutadans. Ahir al vespre vaig retratar l'antena que hi ha davant de casa meva. Molta gent pensa que això serveix per regular el trànsit o per fer anar els semàfors. Aquest artefacte està també instal·lat en teulades, faroles i altres racons discrets i serveixen per tenir línia a Internet.
Probablement l'anterior equip de Govern de Girona no va vendre massa aquest encert, ho podia haver fet perquè facilitar l'accés a la xarxa és una bona política d'igualtat d'oportunitats. Queda pendent què passarà amb tota aquesta qüestió, precisament en aquests moments, quan els responsables municipals de Girona estan explicant tot allò que NO faran.En aquest sentit avui hi ha un article en el Diari de Girona signat per Jordi Vilamitjana que ho explica bastant bé.
De moment ningú ha dit res del Wifi municip…

Article de Pere Tubert al Diari de Girona

No sé com s'ha de dir per no crear més desànim del que actualment estem vivint, no obstant això, és necessari expressar el que passa. Jo sé que en qualitat de President d'una entitat que té una plantilla de 410 trelladors, 3.000 associats, 1.500 col·laboradors, etc., la meva signatura en els concerts, els convenis, les pròrrogues d'acords comercials. . . no té cap valor per als senyors que estan en estaments polítics i càrrecs de bon sou.
A finals de maig vaig signar amb la Directora General de l'ICASS de la Generalitat de Catalunya, el règim de concert per a l'ocupació de les 28 places de la residència que gestiona MIFAS. Per entendre-ho, jo que no tinc estudis, entenc que són els imports que MIFAS cobrarà al llarg del 2011 per l'atenció dels 28 residents, pels 12 mesos de l'any, per persona, si no hi ha cap baixa. Per tal de signar el concert de les places vaig haver de desplaçar-me a Barcelona i, un cop allà: signatura, segell i cap a casa falta gent.
El …

Capvespres d'agost

Amb tanta calor convé sortir a fer el tomb en Handbike ben tard. I si pot ser sota les ombres dels arbres que hi ha a l'entorn de tot Girona. Aquestes dues imatges són del capvespre d'aquests dies a les Deveses de Salt. Un indret -ja ho he dit moltes vegades- magnífic i que comença a tenir alguns problemes de forats i sots que tampoc costaria tant arrenjar una mica. És una zona molt ben aprofitada per la gent que fa esport o senzillament va a caminar-hi per prendre la fresca. A Salt hi ha coses bones, més enllà del que vaig escriure en el darrer post d'aquest bloc.

Bomber de Salt

Aquest estiu està sent distret per moltes coses, -gairebé cap de bona- vaja, cap que m'agradi especialment. Un dels punts informatius forts ha estat el sainet de l'Ajuntament de Salt, els fets del grup municipal aquell que va contra la gent diferent, d'altres cultures i maneres de viure, i que han anat plegant perquè han tingut gestos i mals pensaments que els feia difícil seguir estant en aquesta opció política tipus KKK però en una versió més local, però igual de vergonyosa.
Tanmateix l'Alcalde i Ex-alcalde de Salt, el Sr. Torramadé ha anunciat que estudiarà revisar la normativa dels centres de culte, un gest que l'acosta al grup municipal estrany mencionat abans. En Torramadé vol mantenir l'espelma emprenyadora encesa perquè aquesta és una qüestió que té rèdits polítics, sense saber que està jugant en foc i que pot cremar-s'hi els dits. S'acosta una tardor especialment estranya i a Salt convé tenir distret al personal. Hem d'admetre que l'obr…

Parlem?

Si alguna cosa m'agrada de "la Caixa" és el seu servei de Línia Oberta a través d'Internet. He d'admetre que és l'entitat que s'ajusta millor a les necessitats de la gent i ofereix una àmplia oferta de serveis.
Avui hi he entrat per veure els meus comptes i he vist que m'oferien un crèdit de fins a 12.000 euros al 17,50 per cent, sense despeses d'estudi i cap comissió de cancel·lació anticipada. Quina sort! El mercat és lliure, però ha de ser mínimament decent. En el moment econòmic actual no es poden oferir crèdits al percentatge de 17,50 per cent. És poc seriós.
De la mateixa manera que la Comissió Nacional del Mercat de Valors ha posat punt i final a les maneres d'especular en borsa, també hauria de poder dir alguna cosa quan les entitats financeres ofereixen productes abusius. La Caixa és una gran empresa i una important institució, però no pot contribuir a la recuperació econòmica del país oferint productes que són un atracament indecen…

Girona a l'estiu

Dues fotografies d'aquests dies a Girona i l'Estartit. He tingut convidats de fora que han vingut a donar un tomb per casa nostra. Els ha agradat. Josep Pla deia que en aquest país el paissatge no falla mai. És totalment cert. A l'Estartit vàrem anar fins a ran de mar per veure de prop les Illes Medes, la Lluna hi va col·laborar com mai. De tota manera, massa gent.

Notícia al Diari de Girona

Avui diumenge ha sortit publicada aquesta notícia en el Diari de Girona en la que MIFAS mostra el seu malestar per la situació de les retallades. Penso que l'entitat hauria de tenir més suport institucional del que té, és mereix una mica més de reconeixament donat que fa una molt bona feina. Cal tenir present la situació, però també l'administració catalana ha de tenir en compte que els entitats com MIFAS són part de la solució, no del problema.
Les retallades de la Generalitat van en totes direccions. Un dels últims col·lectius en veure's afectat per les tisorades del Govern convergent ha estat el de les persones discapacitades. El maig es va anunciar a les entitats que vetllen per la integració de les persones amb alguna classe de disminució, física o psíquica, que els increments de plantilla des del gener no rebrien cap mena de subvenció pública. A aquesta notícia s'hi sumava la d'una reducció de la subvenció de sou del personal dels Centres Especials de Treball,…

Agost estrany

Agost està sent un mes molt estrany. No parlo del temps -que també- sinó d'economia i mogudes socials. Aquí i fora d'aquí. Encara queden molts dies per endavant i promet ser distret. En Forges del diari EL PAÍS l'encerta un cop més.

Un cuento chino

He pogut veure la pel·lícula argentina "Un cuentoChino" amb RicardoDarín. Una vaca voladora, una bona història, sentit de l'humor, casualitat de la vida i distàncies curtes. Molt bona. D'aquell país sempre n'ha sortit bon cinema i en Darín ara mateix n'és el seu màxim exponent.

Canal du Midi en Handbike II

Pendent que els membres de l'expedició m'enviïn algunes fotos més bones de la sortida pel Canal du Midi, penjo aquestes que s'han fet amb el meu mòbil

Canal du Midi en Handbike

Una sortida de sis dies per fer el Canal du Midi, començant al Departament d'Alt de Garona (31) i acabant al Mediterrà, al Departament de Herault (34). Ruta organitzada per Àrea Adaptada de l'Albert Font Gumbaus i amb la participació de gent discapacitada que ho hem fet amb Handbike i altres quatre que ho han fet amb bicicleta normal. El paissatge t'acompanya tota l'estona i la via verda té moments molt agradables tot i que també n'hi ha de difícils i complicats. Gairebé tots els participants han fet 270 quilòmetres, tot i que jo he fet campana en alguns moments.
Hem aprofitat els dies per fer una convivència i també conéixer millor Toulouse, Carcassone i Béziers. Tothom ha estat fantàstic i junts hem viscut moments divertits. Els participants han estat esportistes de València, Castelló de la Plana, Madrid, Valladolid. La part catalana ha estat representada pel Vallès Occidental, l'Oriental, Penedès i un servidor de Girona.

El MIFAS de bàsquet a primera

Barça i Joventut a nivell de Catalunya, Once Andalucia a nivell espanyol, Toledo... la crisi econòmica està colpejant molt fort l'esport adaptat i el bàsquet en cadira no és cap exepció. Alguns dels principals clubs, especialment a Catalunya, fugen de les lligues principals, Divisió d'Honor A i B, però, per contra, "la il·lusió d'uns jugadors absolutament amaters i a l'ajuda del Girona FC, de la Diputació i de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries permetrà al Mifas Esplais juga la temporada vinent a Divisió d'Honor.
Quan els grans clubs de Catalunya, aquells que fan la marca de país marxen, nosaltres acceptem el repte de ser-hi". Pere Tubert, president de MIFAS, anunciava ahir la decisió de l'entitat de donar suport a la voluntat dels membres del seu equip de bàsquet en cadira de rodes, establert des de fa anys a Castelló d'Empúries, d'acceptar cobrir una plaça vacant a Divisió d'Honor B convertint-se en l'únic equip de Catalunya …