Ves al contingut principal

Ho tenim malament

Més retallades de salaris del personal mèdic a Catalunya, tancaments dels CAP a la nit, als caps de setmana i festes de guardar. No es faran visites ni operacions els divendres. L'Hospital Trueta de Girona -que està que cau- no es farà de moment i per despistar s'està cercant nova ubicació. Les farmàcies no cobren els medicaments que consumim els usuaris. El Conseller Ruíz diu que tothom ha de fer un esforç. Mig organigrama de Sanitat plega o dimiteix.

Aquests són els titulars que podem llegir a diari a la premsa d'aquest país. No sé exactament si el culebrot té gaires capítols més, jo diria que ja no en queden massa. El tema sanitari en un Estat del Benestar és sagrat i ara mateix s'està sobrepassant les línies vermelles. Molt vermelles. Tot això passa quan el Govern destina 56 milions d'Euros per rescatar a l'aerolínia Spanair que no té nassos de fer un vol Girona-Madrid, quan la gent de Ryanair en feia tres al dia i anaven plens.

I en relació a la discapacitat de moment hi ha silenci perquè és un sector més dèbil, més fluix, sense pes en les trifulgues de l'economia mediàtica. Les retallades també hi són. Avui hi ha un diari que anuncia que el sector de la discapacitat intel·lectual amenaça amb tancaments a tot Espanya si els governs no paguen a les entitats. Aquí s'està parlant de flexibilitat que és un concepte d'aquells que s'estiren i s'arronsen, paraules que es fan servir abans d'anunciar el plat fort, és com un entrant per dir-ho d'alguna manera.

Tot això són les conseqüències d'una crisi que també serveix per decidir qui queda a dins dels àmbits i qui en queda fora. Tinc la lleugera sensació de que els que sempre hem estat a la ratlla dels afores se'ns està dient que hauríem d'anar una mica més lluny i no emprenyar tant, i si ho fem que sigui pagant. El gremi meu no pot pagar-ho, però a més, en cas de que ho pogués fer tampoc ens hi volen, perquè els nostres reumes, les nostres artrosis i totes les parafernàlies que necessitem no són rendibles i amb nosaltres no en guanyen ni cinc. Em penso que ho tenim bastant malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.