Ves al contingut principal

Ho tenim malament

Més retallades de salaris del personal mèdic a Catalunya, tancaments dels CAP a la nit, als caps de setmana i festes de guardar. No es faran visites ni operacions els divendres. L'Hospital Trueta de Girona -que està que cau- no es farà de moment i per despistar s'està cercant nova ubicació. Les farmàcies no cobren els medicaments que consumim els usuaris. El Conseller Ruíz diu que tothom ha de fer un esforç. Mig organigrama de Sanitat plega o dimiteix.

Aquests són els titulars que podem llegir a diari a la premsa d'aquest país. No sé exactament si el culebrot té gaires capítols més, jo diria que ja no en queden massa. El tema sanitari en un Estat del Benestar és sagrat i ara mateix s'està sobrepassant les línies vermelles. Molt vermelles. Tot això passa quan el Govern destina 56 milions d'Euros per rescatar a l'aerolínia Spanair que no té nassos de fer un vol Girona-Madrid, quan la gent de Ryanair en feia tres al dia i anaven plens.

I en relació a la discapacitat de moment hi ha silenci perquè és un sector més dèbil, més fluix, sense pes en les trifulgues de l'economia mediàtica. Les retallades també hi són. Avui hi ha un diari que anuncia que el sector de la discapacitat intel·lectual amenaça amb tancaments a tot Espanya si els governs no paguen a les entitats. Aquí s'està parlant de flexibilitat que és un concepte d'aquells que s'estiren i s'arronsen, paraules que es fan servir abans d'anunciar el plat fort, és com un entrant per dir-ho d'alguna manera.

Tot això són les conseqüències d'una crisi que també serveix per decidir qui queda a dins dels àmbits i qui en queda fora. Tinc la lleugera sensació de que els que sempre hem estat a la ratlla dels afores se'ns està dient que hauríem d'anar una mica més lluny i no emprenyar tant, i si ho fem que sigui pagant. El gremi meu no pot pagar-ho, però a més, en cas de que ho pogués fer tampoc ens hi volen, perquè els nostres reumes, les nostres artrosis i totes les parafernàlies que necessitem no són rendibles i amb nosaltres no en guanyen ni cinc. Em penso que ho tenim bastant malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…