Ves al contingut principal

L'Aniversari de l'Escola de Palau

Aquest passat divendres l'Escola d'Educació Especial de Palau va celebrar el seu trentè aniversari i vaig acompanyar-hi a l'amiga Gemma Magín que va demanar-me que també m'hi arribés. Feia molt de temps que no havia entrat en aquella escola i fent una passada molt ràpida vaig veure que les instal·lacions són magnífiques i que estan pensades pel nois i noies que hi van. Allà vaig trobar-m'hi a un parell de socis de MIFAS que van ser antics alumnes al igual que la Gemma.

No tinc clar que l'Educació Especial hagi de ser l'opció més adequada per l'ensenyament de les persones amb algun tipus de discapacitat. Tinc clar per exemple, que en el cas de la discapacitat física per més severa que sigui l'educació especial no hauria de ser l'eina més utilitzada. Tots els discapacitats que s'han integrat -i en conec molts- ho han fet des de l'escola ordinària. De tota manera aquest és un tema més profund i penso que jo tot sol no tinc la solució ni tampoc massa criteris per endinsar-me en un debat que el suposo molt més complicat.

L'Escola d'Educació Especial de Palau va ser una de les primeres prioritats de MIFAS i en certa manera en va ser la seva màxima impulsora. No hi ha massa senyals d'aquests fets, però això va ser així. Ara mateix potser no ho faria, o sí, no ho sé.

Penjo una foto de la Gemma a l'entrada de l'Escola, i la que fou la porta principal de la seu de MIFAS abans de 1983 quan va traslladar-se al carrer Empúries de Girona. En fi, en varen fer trenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…