Ves al contingut principal

L'Aniversari de l'Escola de Palau

Aquest passat divendres l'Escola d'Educació Especial de Palau va celebrar el seu trentè aniversari i vaig acompanyar-hi a l'amiga Gemma Magín que va demanar-me que també m'hi arribés. Feia molt de temps que no havia entrat en aquella escola i fent una passada molt ràpida vaig veure que les instal·lacions són magnífiques i que estan pensades pel nois i noies que hi van. Allà vaig trobar-m'hi a un parell de socis de MIFAS que van ser antics alumnes al igual que la Gemma.

No tinc clar que l'Educació Especial hagi de ser l'opció més adequada per l'ensenyament de les persones amb algun tipus de discapacitat. Tinc clar per exemple, que en el cas de la discapacitat física per més severa que sigui l'educació especial no hauria de ser l'eina més utilitzada. Tots els discapacitats que s'han integrat -i en conec molts- ho han fet des de l'escola ordinària. De tota manera aquest és un tema més profund i penso que jo tot sol no tinc la solució ni tampoc massa criteris per endinsar-me en un debat que el suposo molt més complicat.

L'Escola d'Educació Especial de Palau va ser una de les primeres prioritats de MIFAS i en certa manera en va ser la seva màxima impulsora. No hi ha massa senyals d'aquests fets, però això va ser així. Ara mateix potser no ho faria, o sí, no ho sé.

Penjo una foto de la Gemma a l'entrada de l'Escola, i la que fou la porta principal de la seu de MIFAS abans de 1983 quan va traslladar-se al carrer Empúries de Girona. En fi, en varen fer trenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.