Ves al contingut principal

L'Estat de Pietat

Unnim val 1 Euro. A preu de xinu, vaja. L'agrupació de Caixes del Vallès i la de Manlleu ha estat intervinguda per l'Estat espanyol. Necessiten capital privat per sortir a flotació en un temps que encara no s'ha determinat. Juntament amb aquesta caixa d'estalvis també ha caigut la Catalunya Caixa, que igualment està a preu de ganga, l'agrupació de Caixes gallegues i tot això sense comptar amb la magnífica CAM que està plena de forats negres. Els seus dirigents a més, s'han reservat grans indemnitzacions per compensar la seva bona gestió. 

Totes aquestes caixes d'estalvi han estat venent -les altres també- que la seva diferència amb un banc era l'obra social. Totes s'han omplert la boca d'obres socials i ara amb aquestes intervencions i les reformes que s'han anat fent les obres socials han quedat fora de joc. No pas sobre el paper, però ja sabem que el paper ho aguanta gairebé tot. Les obres socials que hem conegut aquests darrers anys han desaparegut. 

Les entitats socials que darrerament s'ha dit que han de tenir musculatura per aguantar mesos d'impagament per part de les administracions -totes- ja no rebrem res o massa res de les obres socials que en alguns casos han permès tirar endavant projectes com la Residència de MIFAS per posar un exemple. 

Ara no podrem fer determinades inversions i a més haurem d'aguantar la mendicitat de les administracions que no paguen la feina feta pel tercer sector, que haurien de fer les pròpies institucions públiques. Vaig dir fa uns dies en aquest bloc que viurem temps difícils, però les previsions són superades cada dia. No hi ha diners, no hi haurà obres socials, no se'ns pagarà les despeses dels convenis, etc...

Tot això sense comptar amb la qüestió sanitària que té una situació semblant o pitjor. Davant les llistes d'espera que s'estan produint, avui el Conseller de Salut català ha decidit girar els criteris, com va fer el seu dia l'Esperança Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. Si tanques quiròfans el mínim que pots fer és llençar per la finestra les llistes d'espera i així tot està a la mateixa alçada. 

I tot això passa en campanya electoral. Que algú em digui què passarà quan no hi hagi campanya ni eleccions a la vista, i mentrestant l'Ajuntament de Girona desmuntant faroles. Que Déu ens agafi confessats...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…