Ves al contingut principal

Accessibilitat a Girona ciutat

Aquesta foto correspon a la Plaça del Mercadal, tocant a la Plaça Constitució de la ciutat. És una de les zones més dinàmiques de Girona. Hi ha un grapat de bancs, entitats financeres, admistracions públiques, botigues exòtiques i d'altres que són molt interessants, com la Llibreria 22. També hi ha la Cambra de Comerç de Girona, la Subdelegació del Govern, una Comissaria de Policia, El Museu del Cinema, molts bars i restaurants i la seu local del PSC de Girona ciutat. És molt probable que em deixi un grapat de coses. 

És també una zona molt agradable per no fer-hi res, és a dir, passejar-hi senzillament. No obstant això, fer-ho en cadira de rodes no és del tot fàcil. Hi ha algunes rampes fetes una mica per casualitat i l'entorn en general no és massa amable per circular-hi amb rodes. Hi ha llambordes que no ajuden (sempre ens han dit que queden rústiques) i són un desgavell pels que tenim un caminar diferent. 

Seria interessant fer-hi una repassada, especialment a la Plaça Mercadal on per cert tampoc pots entrar a l'església de Santa Susanna. Un cop a la Plaça Josep Pla hi ha dues sortides en forma de rampa per anar al carrer Nou i al carrer Santa Clara. La primera té un desnivell suïcida i la segona és mortal perquè després de baixar-hi ràpidament acaba amb uns graons que són perillosos. 

En fi, el nou govern de la ciutat pot fer-hi una mirada quan vulgui; fer-hi una repàs no seria massa car, més aviat convindria posar-hi imaginació i una mica d'il·lusió d'aquesta que diuen que hi ha. Si ho fessin descobririen que existeix una possible clientela nova que consumeix com qualsevol altre ciutadà i que senzillament camina malament o ho fa amb rodes, seria un bon estímul per aquesta zona comercial i administrativa de Girona. A veure què passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.