Ves al contingut principal

Ara sí, Ara no, Ara no ho sé

El sidral que hem viscut les darreres hores a Europa demostra que ens convé tenir un Govern Europeu com més aviat millor, tipus confederació, com tenen els americans. Tampoc és just que al volant dels 27 sigui conduït únicament per una Primer Ministre i un Cap d'estat. Si ha de ser així penso que tothom hauria de poder votar quan es facin eleccions a França i Alemanya. Res no treu que el sainet  provocat el Primer Ministre grec hagi estat d'una falta de categoria difícil de superar; Ara sí, ara no, ara no ho sé. Per acabar de rematar-ho més, encara queda pendent la lletra petita dels acords de tot això que se'n diuen rescats econòmics.

Mentrestant Europa està a portes d'una nova recessió i el món sencer comença a plantejar-se com donar voltes sense la nostra presència. Tot això sense parlar d'Espanya que està en una situació molt més complicada per l'alt índex d'atur que estem vivint. No sembla que existeixin solucions màgiques, ni de dretes ni d'esquerres. Si així fos, allà on mana la dreta i els governs dels millors, les coses anirien diferents, i ha quedat clar que l'escenari és el mateix a gairebé tot l'estat.

Avui a mitjanit comença la campanya electoral. M'agradaria sentir propostes serioses, sinceres i si no és molt demanar que no hi hagi massa cridòria. S'haurà d'estar pendent perquè el futur és massa important i ara mateix el pati està molt desmanegat. Finalment m'agradarà comptar quantes vegades parlen de persones amb discapacitat, com a mera distracció, un exercici que serà distret, segur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…