Ves al contingut principal

Ara sí, Ara no, Ara no ho sé

El sidral que hem viscut les darreres hores a Europa demostra que ens convé tenir un Govern Europeu com més aviat millor, tipus confederació, com tenen els americans. Tampoc és just que al volant dels 27 sigui conduït únicament per una Primer Ministre i un Cap d'estat. Si ha de ser així penso que tothom hauria de poder votar quan es facin eleccions a França i Alemanya. Res no treu que el sainet  provocat el Primer Ministre grec hagi estat d'una falta de categoria difícil de superar; Ara sí, ara no, ara no ho sé. Per acabar de rematar-ho més, encara queda pendent la lletra petita dels acords de tot això que se'n diuen rescats econòmics.

Mentrestant Europa està a portes d'una nova recessió i el món sencer comença a plantejar-se com donar voltes sense la nostra presència. Tot això sense parlar d'Espanya que està en una situació molt més complicada per l'alt índex d'atur que estem vivint. No sembla que existeixin solucions màgiques, ni de dretes ni d'esquerres. Si així fos, allà on mana la dreta i els governs dels millors, les coses anirien diferents, i ha quedat clar que l'escenari és el mateix a gairebé tot l'estat.

Avui a mitjanit comença la campanya electoral. M'agradaria sentir propostes serioses, sinceres i si no és molt demanar que no hi hagi massa cridòria. S'haurà d'estar pendent perquè el futur és massa important i ara mateix el pati està molt desmanegat. Finalment m'agradarà comptar quantes vegades parlen de persones amb discapacitat, com a mera distracció, un exercici que serà distret, segur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.