Ves al contingut principal

Sortir de la crisi, però sense nosaltres


El President Mas va anunciar ahir que el pressupost de 2012 tindrà noves retallades. S'apujaran les taxes universitàries, s'implantarà -no ha dit com- un nou copagament en sanitat, reducció dels sous als funcionaris i noves taxes sobre l'aigua i les benzines i més retallades que no ha concretat però que no cal ser massa llest per imaginar-se a quina part de la població afectaran.

El Govern de Catalunya pot empènyer el pedal de les retallades i el nou disseny del país gràcies als resultats que la coalició de govern va aconseguir el passat diumenge a les urnes. Convergència i Unió va guanyar a Catalunya clarament i es trobarà sense massa problemes amb un nou Govern de l'estat que està en la mateixa sintonia. Les úniques diferències queden reduïdes als pals i banderes, poca cosa més. La dreta catalana i la castellana són molt semblants, tenen els mateixos manuals.

Admeto que la situació no és gens fàcil. Fins aquí hi arriba gairebé tothom. Suposo que tampoc hi ha receptes màgiques i ràpides, la manca de confiança interna i externa fa que el paisatge sigui més complicat que mai. Ara bé, les decisions que es poden prendre darrera de les retallades afectaran a les persones que tenen menys possibilitats i les que són discapacitades malauradament no són cap excepció.

Les noves retallades s'han d'acabar de definir, però els sectors més dèbils en seran els més afectats. Les persones sense recursos o amb discapacitat (encara que tinguin mitjans) no poden accedir a mútues privades, per posar un exemple i la manca de pressupost en matèria de serveis socials agreujarà de forma molt considerable la qualitat de vida de les persones que necessiten més atenció i suport per poder normalitzar les seves vides. Són camins que havíem començat a recórrer en els darrers anys i ara tot està sota l'amenaça del dèficit públic, deixant l'estat del benestar merament en un miratge.

Convé que el tercer sector sigui fort i estigui molt unit per afrontar els propers anys que ens tocarà viure, perquè hi ha polítiques que són excuses ben dibuixades per posar en marxa models neoliberals que sense cap encantament deixen als diferents i els més dèbils al marge. Enmig de la campanya vaig fer un twiter (això que se'n diu una piulada) que deia; "El país que no pot tractar bé la seva gent gran i els seus discapacitats no és un país, és una altra cosa..." Doncs això, que volen sortir de la crisi però sense nosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.