Ves al contingut principal

Sortir de la crisi, però sense nosaltres


El President Mas va anunciar ahir que el pressupost de 2012 tindrà noves retallades. S'apujaran les taxes universitàries, s'implantarà -no ha dit com- un nou copagament en sanitat, reducció dels sous als funcionaris i noves taxes sobre l'aigua i les benzines i més retallades que no ha concretat però que no cal ser massa llest per imaginar-se a quina part de la població afectaran.

El Govern de Catalunya pot empènyer el pedal de les retallades i el nou disseny del país gràcies als resultats que la coalició de govern va aconseguir el passat diumenge a les urnes. Convergència i Unió va guanyar a Catalunya clarament i es trobarà sense massa problemes amb un nou Govern de l'estat que està en la mateixa sintonia. Les úniques diferències queden reduïdes als pals i banderes, poca cosa més. La dreta catalana i la castellana són molt semblants, tenen els mateixos manuals.

Admeto que la situació no és gens fàcil. Fins aquí hi arriba gairebé tothom. Suposo que tampoc hi ha receptes màgiques i ràpides, la manca de confiança interna i externa fa que el paisatge sigui més complicat que mai. Ara bé, les decisions que es poden prendre darrera de les retallades afectaran a les persones que tenen menys possibilitats i les que són discapacitades malauradament no són cap excepció.

Les noves retallades s'han d'acabar de definir, però els sectors més dèbils en seran els més afectats. Les persones sense recursos o amb discapacitat (encara que tinguin mitjans) no poden accedir a mútues privades, per posar un exemple i la manca de pressupost en matèria de serveis socials agreujarà de forma molt considerable la qualitat de vida de les persones que necessiten més atenció i suport per poder normalitzar les seves vides. Són camins que havíem començat a recórrer en els darrers anys i ara tot està sota l'amenaça del dèficit públic, deixant l'estat del benestar merament en un miratge.

Convé que el tercer sector sigui fort i estigui molt unit per afrontar els propers anys que ens tocarà viure, perquè hi ha polítiques que són excuses ben dibuixades per posar en marxa models neoliberals que sense cap encantament deixen als diferents i els més dèbils al marge. Enmig de la campanya vaig fer un twiter (això que se'n diu una piulada) que deia; "El país que no pot tractar bé la seva gent gran i els seus discapacitats no és un país, és una altra cosa..." Doncs això, que volen sortir de la crisi però sense nosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…