Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball II

M'arriben per correu electrònic les propostes de modificació normativa i econòmica que alguns Centres Especials de Treball han presentat o volen presentar davant del Departament de Treball i Ocupació de Catalunya. Està pensat bàsicament per a persones amb discapacitat psíquica i ple de propostes que garantitzen la viabilitat dels centres que gestionen els professional del subsector de psíquics. Ho fan amb propostes que fereixen el sentit comú i perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física. Sense cap mena de contemplacions.

En el document hi ha un gran part literària plena de bones intencions i amb cantarelles antigues que no han servit mai per res; es parla del trànsit entre els Centres Especials de Treball i l'empresa ordinària, una quimera que en el paper s'aguanta però en realitat és un veritable brindis al Sol. El sector de la discapacitat psíquica planteja modificacions econòmiques en les subvencions que garanteixen la viabilitat de tota mena de xiringuitos amb confusió i ho fan a càrrec del sector de físics, donat que proposen la gairebé supressió d'algunes subvencions salarials per aquests segons. És un paper que hi surt reforçat un sector en depriment d'un altre. En general és una proposta per fer la feina bruta entre nosaltres mateixos i estalviar recursos a l'administació pública, sigui la catalana o l'estatal. 

No suporto el botxins, i més encara quan volen matar per poder tenir un plat a taula. Em penso que en nom de la discapacitat hi ha massa xerrameca i molta por de parlar clar. També existeix una confusió entre els límits d'un Centre Ocupacional i un Centre Especial de Treball. N'hi ha que ho barregen tot i això és un error greu; cal tenir clar que són dues coses clarament diferenciades, encara que els promotors siguin els mateixos. 

El que s'ha de parlar és si ha d'existir una figura entre un Ocupacional i Especial de Treball i fer-ne un desenvolupament correcte, aquesta per exemple no seria un proposta demagògica i no hi hauria ferits. També s'ha de mirar bé, i molt, la viabilitat econòmica dels invents que s'estan finançant i dels quadres tècnics i directius que existeixen, posant cota si cal a les quanties que cobren els que dirigeixen aquests centres. Es podrien dir moltes altres coses, però m'ha fet ràbia veure propostes que posen en joc la viabilitat de milers de persones amb discapacitat física i que el sector de psíquics o mentals tregui els ganivets afilats amb la cara destapada i sense cap vergonya.

El document és lleig, brut, insolidari i mesquí. És gairebé una declaració de guerra entre gent del mateix col·lectiu que distraurà a les administracions públiques una bona temporada, on hi podran contemplar un espectacle gratuït i mentrestant s'estalviaran de pagar el que deuen. Obrir ara mateix una negociació és un error imperdonable que ens costarà molt car. Redéu que pobres que som... i quina misèria.

Comentaris

cap problema, envia'm el teu correu electrònic que ara mateix no el trobo, te l'envio immediatament,

cuida't

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…