Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball II

M'arriben per correu electrònic les propostes de modificació normativa i econòmica que alguns Centres Especials de Treball han presentat o volen presentar davant del Departament de Treball i Ocupació de Catalunya. Està pensat bàsicament per a persones amb discapacitat psíquica i ple de propostes que garantitzen la viabilitat dels centres que gestionen els professional del subsector de psíquics. Ho fan amb propostes que fereixen el sentit comú i perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física. Sense cap mena de contemplacions.

En el document hi ha un gran part literària plena de bones intencions i amb cantarelles antigues que no han servit mai per res; es parla del trànsit entre els Centres Especials de Treball i l'empresa ordinària, una quimera que en el paper s'aguanta però en realitat és un veritable brindis al Sol. El sector de la discapacitat psíquica planteja modificacions econòmiques en les subvencions que garanteixen la viabilitat de tota mena de xiringuitos amb confusió i ho fan a càrrec del sector de físics, donat que proposen la gairebé supressió d'algunes subvencions salarials per aquests segons. És un paper que hi surt reforçat un sector en depriment d'un altre. En general és una proposta per fer la feina bruta entre nosaltres mateixos i estalviar recursos a l'administació pública, sigui la catalana o l'estatal. 

No suporto el botxins, i més encara quan volen matar per poder tenir un plat a taula. Em penso que en nom de la discapacitat hi ha massa xerrameca i molta por de parlar clar. També existeix una confusió entre els límits d'un Centre Ocupacional i un Centre Especial de Treball. N'hi ha que ho barregen tot i això és un error greu; cal tenir clar que són dues coses clarament diferenciades, encara que els promotors siguin els mateixos. 

El que s'ha de parlar és si ha d'existir una figura entre un Ocupacional i Especial de Treball i fer-ne un desenvolupament correcte, aquesta per exemple no seria un proposta demagògica i no hi hauria ferits. També s'ha de mirar bé, i molt, la viabilitat econòmica dels invents que s'estan finançant i dels quadres tècnics i directius que existeixen, posant cota si cal a les quanties que cobren els que dirigeixen aquests centres. Es podrien dir moltes altres coses, però m'ha fet ràbia veure propostes que posen en joc la viabilitat de milers de persones amb discapacitat física i que el sector de psíquics o mentals tregui els ganivets afilats amb la cara destapada i sense cap vergonya.

El document és lleig, brut, insolidari i mesquí. És gairebé una declaració de guerra entre gent del mateix col·lectiu que distraurà a les administracions públiques una bona temporada, on hi podran contemplar un espectacle gratuït i mentrestant s'estalviaran de pagar el que deuen. Obrir ara mateix una negociació és un error imperdonable que ens costarà molt car. Redéu que pobres que som... i quina misèria.

Comentaris

cap problema, envia'm el teu correu electrònic que ara mateix no el trobo, te l'envio immediatament,

cuida't

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.