Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball

Ara mateix no sé, no tinc clar que sigui el moment oportú per debatre sobre el model dels Centres Especials de Treball. No pas perquè no sigui necessari fer-ho, més que tot perquè l'escenari que s'està vivint no fa recomanable entrar en aquesta dinàmica. Jo diria que la prioritat en aquests moments és fer que l'administació pagui i ho faci ràpid, en cas contrari es posarà en risc un nombre molt alt de llocs de treball que són ocupats de forma massiva per persones amb algun tipus de discapacitat.

Tampoc és el moment de posar al damunt de la taula propostes que perjudiquin a una part del sector; proposar millores pel sector de la discapacitat psíquica no pot perjudicar al sector de físics, aquestes millores per alguns i l'empitjorament per altres seria una decisió desafortunada i lamentable, però ho és encara més quan una part del sector de la discapacitat encapçala idees d'aquest tipus.

Els Centres Especials de Treball estan regulats des de 1985 i ho va fer el Govern Central a través del Ministeri de Treball. Anys més tard la seva gestió va ser transferida a les Comunitats Autònomes, però la seva regulació segueix depenent de normativa d'àmbit estatal. Ara mateix les Corts Generals estan tancades i fins que no hi hagi nou govern no es poden fer plantejaments nous. Els Governs autonòmics han reforçat en alguns casos -Catalunya n'és la mostra- el seu model de finançament a través d'accions complementàries que ara mateix han quedat reduïdes dràsticament, provocant que el sector estigui en aquests moments preocupat i una mica fora de joc, econòmicament parlant.

No obstant la situació, el propi sector de la discapacitat s'avança fent propostes que donin viabilitat al gremi i això és lògicament legítim, però també és lamentable que des del sector dels Centres que són gestionats des del sector dels psíquics o paràlisi cerebral es facin suggeriments que afluixin encara més les ajudes que reben els que són per a persones amb discapacitat física. Em penso que entre tots hauríem de ser una mica més hàbils

Admeto que des de fora del nostre gremi sigui complicat entendre-ho i quan llegeixin això diran que formem part d'un guirigall immens, que per altra part és lògic -com tots els gremis-. Ara mateix la màxima prioritat hauria de ser que el govern pagui els deutes ràpidament i no faci vacil·lacions estranyes evitant posar en perill a milers de persones que són treballadors, amb una mica de suport financer i tècnic, però treballadors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.