Ves al contingut principal

Seria fantàstic


La notícia del dia és l'acord entre Ryanair i la Generalitat de Catalunya. Bona notícia, fins aquí no gaire res a dir-hi. No obstant això i sempre per tot allò que he vingut escoltant a la ràdio he de dir que la pretensió d'arribar a més de 3 milions de passatgers ens deixa a mig camí del que hi havia abans de que comences tot aquest sidral. L'Aeroport de Girona estava entre 5 i 6 milions d'usuaris l'any 2009, sent el setè aeroport dins de la xarxa d'AENA.

Per altra banda, existeix una certa  confusió si realment hi ha acord o només és un pre-acord pendent d'altres per tal de que sigui un acord total. La Generalitat ha dit que posarà a disposició de la companyia irlandesa l'espai necessari per fer-hi un Hotel, un hangar de manteniment i diners en forma de subvenció, tot plegat condicionat al que digui AENA que és la propietària de l'aeroport, dels terrenys que ha d'haver-hi l'Hotel i també l'hangar. 

Suposo que s'ha treballat a tota màquina per poder fer la presentació de l'acord avui mateix, aprofitant que queden poques hores per la jornada electoral del proper diumenge i que la plana major de Convergència i Unió estava avui a Girona fent campanya. Tothom pot jugar a fer maniobres d'aquesta mena, segurament molt discutibles, no tant si fossin eficaces i rendibles, però tinc la lleugera sospita que d'aquí al mes d'abril de 2012 això tindrà més capítols, més que tot perquè han d'intervenir-hi més elements decisius, per dir-ho d'alguna manera. 

Ara bé, més enllà de la bona notícia, aquest hivern les comarques de Girona es veuran molt ressentides econòmicament per la manca de visitants europeus que havien descobert Girona, aprofitant la bona combinació aèria que el nostre Aeroport tenia amb tots els països europeus. Tinc ganes de creure'm la notícia, seria fantàstic i que la fotografia que 'avui s'han fet no quedi descolorida abans d'hora. Per la part que ens toca, aniré seguint els esdeveniments que vagin sortint a escena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.