Ves al contingut principal

I demà 2012

Estic llegint els acords del govern central per la premsa digital. No els acabo d'entendre. Alguns els he llegit tres i quatre vegades i per diferents diaris i cada cop ho entenc menys. Diuen tots o gairebé tots que el cost de la vida serà d'1 per cent. Això és molt difícil d'entendre, per posar un exemple. Ho llegiré novament demà per si les versions digitals s'equivoquen, però és possible que tampoc ho entengui.

Em penso que el 2012 serà un any complicat, tot i que jo tenia ganes d'entrar-hi per perdre de vista el 2011 i deixar-lo per impossible. El proper any s'anticipa com un any de pujades i baixades pronunciades i amb molts revolts. També hi haurà boires, pluges, fangs i tot plegat sense senyals de trànsit. Fins i tot algunes previsions maies diuen que no sé quin dia s'acabarà el món. També serà any olímpic i de traspàs, és a dir que tindrà un dia més, fins i tot a Samoa que hàbilment han decidit suprimir el 30 de desembre d'aquest any. Aquesta decisió m'ha semblat molt interessant i un model exportable. Podríem suprimir els dies de l'any que menys ens agraden, els més emprenyadors per dir-ho d'alguna manera. 

Entrem al nou any amb ganes de sortir-ne com més aviat millor. Tots tenim clar que l'estat d'ànim de la gent és baix i l'any 12 promet ser una cosa fosca, un túnel llarg i fatigós. La crisi econòmica, política, social i les decisions que s'estan prenent no semblen animar gaire al personal, més aviat al contrari. Esperem que si l'any és dolent les coses vagin ràpides i siguin de bon passar.  Comença una nova època, amb perspectives estranyes i amb les primeres senyals de fum pessimistes. Ara bé, em penso que és just aprofitar aquesta parrafada per dir-vos a totes i a tots que l'any que demà començarà no deixi de ser res més que una broma pesada i que convé viure'l amb una mica d'esperança i bon humor. Espero que vagi bé i que tothom tingui una mica de sort.

Nota: La fotografia és del túnel de l'Alta Velocitat al seu pas per Girona, a veure si el 2012 arriba que ja fa tard i tenim ganes de veure'l.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…