dissabte, desembre 31, 2011

I demà 2012

Estic llegint els acords del govern central per la premsa digital. No els acabo d'entendre. Alguns els he llegit tres i quatre vegades i per diferents diaris i cada cop ho entenc menys. Diuen tots o gairebé tots que el cost de la vida serà d'1 per cent. Això és molt difícil d'entendre, per posar un exemple. Ho llegiré novament demà per si les versions digitals s'equivoquen, però és possible que tampoc ho entengui.

Em penso que el 2012 serà un any complicat, tot i que jo tenia ganes d'entrar-hi per perdre de vista el 2011 i deixar-lo per impossible. El proper any s'anticipa com un any de pujades i baixades pronunciades i amb molts revolts. També hi haurà boires, pluges, fangs i tot plegat sense senyals de trànsit. Fins i tot algunes previsions maies diuen que no sé quin dia s'acabarà el món. També serà any olímpic i de traspàs, és a dir que tindrà un dia més, fins i tot a Samoa que hàbilment han decidit suprimir el 30 de desembre d'aquest any. Aquesta decisió m'ha semblat molt interessant i un model exportable. Podríem suprimir els dies de l'any que menys ens agraden, els més emprenyadors per dir-ho d'alguna manera. 

Entrem al nou any amb ganes de sortir-ne com més aviat millor. Tots tenim clar que l'estat d'ànim de la gent és baix i l'any 12 promet ser una cosa fosca, un túnel llarg i fatigós. La crisi econòmica, política, social i les decisions que s'estan prenent no semblen animar gaire al personal, més aviat al contrari. Esperem que si l'any és dolent les coses vagin ràpides i siguin de bon passar.  Comença una nova època, amb perspectives estranyes i amb les primeres senyals de fum pessimistes. Ara bé, em penso que és just aprofitar aquesta parrafada per dir-vos a totes i a tots que l'any que demà començarà no deixi de ser res més que una broma pesada i que convé viure'l amb una mica d'esperança i bon humor. Espero que vagi bé i que tothom tingui una mica de sort.

Nota: La fotografia és del túnel de l'Alta Velocitat al seu pas per Girona, a veure si el 2012 arriba que ja fa tard i tenim ganes de veure'l.

0 comentaris: