Ves al contingut principal

Discapacitat segons comunitat


Notícia publicada el dia de Nadal en el Diari de Girona, la penjo per la seva repercusió i bàsicament perquè comparteixo les paraules de l'Albert

L'Associació MIFAS ha denunciat que hi ha una "diferència de barems" entre les diferents comunitats autònomes espanyoles a l'hora d'emetre el reconeixement del grau de les persones que tenen alguna discapacitat. Segons el vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell, això crea un "greuge comparatiu" entre els diversos territoris quan, per exemple, s'han d'emetre certes ajudes com les de la llei de la dependència.

"No sempre es fa servir la mateixa mesura i això implica que hi hagi algunes diferències entre els discapacitats", lamenta Albert Carbonell. En aquest sentit, el vicepresident de MIFAS considera que Catalunya és "molt rígida" amb les prestacions. Segons Carbonell, tot i que "és bo que ho sigui, també cal veure com es fa a la resta de les comunitats" de l'Estat espanyol, reflexiona el vicepresident.

"Caldria que hi hagués un full de ruta o unes valoracions molt marcades" a l'hora d'establir quin és el grau de discapacitat de cada persona, afirma Carbonell. Això serviria per garantir que els afectats de les diferents comunitats autònomes "tinguin la mateixa valoració", explica el vicepresident de l'associació MIFAS, l'entitat que precisament representa les persones amb discapacitat física de les comarques gironines.

D'aquesta manera, Albert Carbonell fa una crida a la Generalitat perquè no disminueixi els ajuts econòmics cap a la "població més feble, que és la que sempre rep". En aquesta línia, el vicepresident de MIFAS demana que es mantinguin les prestacions com la de la PUA, per a totes les persones que tinguin una discapacitat igual o superior al 33%.

"Si les persones amb problemes de mobilitat no reben les subvencions, s'hauran de replantejar la possibilitat d'adaptar els seus vehicles o habitatges", explica Carbonell. Davant d'aquest panorama, el vicepresident de MIFAS assegura que "això implica menys qualitat de vida" a les persones que tenen alguna discapacitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.