Ves al contingut principal

Editorial Diari de Girona, 1 de desembre, dedicat a MIFAS


MIFAS, l'entitat que representa les persones amb discapacitat física de les comarques gironines i que està declarada d'utilitat pública, es troba en una situació complicada a causa de la retallada de les subvencions.
MIFAS, constituïda el desembre de 1979, és una de tantes entitats impulsades des de la societat civil per atendre necessitats socials que en aquells anys unes incipients institucions democràtiques encara no prestaven. Els objectius inicials eren eliminar les barreres arquitectòniques i promoure la integració a la societat de les persones amb minusvalideses físiques, sobretot en el camp laboral. MIFAS va anar creixent paral·lelament a l'augment de la sensibilitat de la societat i de les pròpies institucions vers uns col·lectius als quals fa més de tres dècades se'ls podia considerar com a marginats. La mateixa administració pública, amb la progressiva implantació de l'Estat del Benestar, va començar a cooperar amb aquestes entitats perquè poguessin desenvolupar una impagable feina d'integració social. Així, MIFAS gestiona en l'actualitat un centre ocupacional a Riudellots, una residència a Girona, un centre de dia i de recursos a Vilafant, administra tres centres especials de treball propis i un de participat dedicats a la gestió d'aparcaments i zones blaves, pintura vial, copisteria, etcètera. I el que és més important: dóna feina a més de tres -centes persones i organitza activitats associatives i d'integració per a minusvàlids físics. Aquest any, el Govern català ha reduït en un 30% els ajuts per treballador. Això posa en perill el model laboral creat per MIFAS i l'assistència a persones amb discapacitat ingressades en una residència. És cert, com va dir dissabte Artur Mas, que "res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans", però hi ha determinades prestacions que no s'haurien de posar en en el sac comú de les retallades. També estaria bé que tots els partits i sindicats que han protestat per l'intent de retallar els privilegis de què gaudeixen a TV3 es preocupessin, encara que només sigui una mica, pel futur d'entitats com MIFAS, imprescindibles per mantenir una societat cohesionada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.