Ves al contingut principal

Europeus decebuts

He seguit amb interès els resultats de la cimera Europea que va fer fa unes dies a la ciutat de Brussel·les; la megareunió que havia de salvar a l’euro i a tota l’Unió Europea. He quedat decebut pel seu resultat, per la poca visió dels que representen actualment els governs dels països que en formen part. M’ha decebut la postura anglesa perquè només veuen la Unió com una oportunitat de fer negocis i res més, també m’ha sorprès la visió alemanya que demana l’estrangulament d’un grapat de socis en nom de l’austeritat i d’això que coneixem com l’estat del benestar, que precisament és el que ens diferencia de la resta del món. M’ha semblat bastant penosa la postura francesa de donar suport incondicional al plantejament alemany fent veure que són l’epicentre de les decisions, quan també són part del problema i m’ha decebut i molt el mutisme de la resta de representants pel poc marge que tenen per poder fer una reflexió que vagi una mica més lluny.

Vol fer-se una unió econòmica però no política ni social i això contradiu l’esperit dels actors inicials de les Comunitats Europees. Per altra banda, ningú ha parlat en cap moment –no sé si tenen capacitat de fer-ho- del dunping social i econòmic que fan països com la Xina, que no compleixen cap norma social, ecològica, democràtica, laboral, per dir-ne només algunes i que capgiren sense cap ni peus l’evolució que hauria de ser econòmicament digne. Suposo que el fet de que Xina i d'altres semblants tinguin gairebé tot el deute europeu és un handicap important.

He quedat decebut de la pobresa en la que ens hem instal·lat i el conformisme que això suposa. Hem encetat una Europa inimaginable, la més llunyana dels ciutadans i de la que varen dissenyar els seus fundadors, la que tenia present la memòria històrica de l'Europa del segle passat, vaja, la de fa quatre dies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…