Ves al contingut principal

Oci Accessible a Girona

L'Albert Carbonell, Vicepresident de MIFAS ha fet unes declaracions en el Diari de Girona parlant d'Oci i Accessibilitat. Les Lleis estan fetes però la seva pràctica és discutible. Un camí que encara és massa llarg. Penjo el que ha sortit publicat perquè penso que està molt bé.

ACN Un 71% dels bars i restaurants de la ciutat de Girona agregats a l'Associació d'Hostaleria de Girona-Radial no són accessibles per a persones amb cadira de rodes. Tot i que la normativa no obliga els locals amb menys de cinquanta places a estar adaptats als minusvàlids, el gerent de l'Associació, Jesús Pastor, considera els clients valoren positivament que estiguin preparats per rebre persones amb mobilitat reduïda. D'altra banda, el vicepresident de Mifas, Albert Carbonell, reflexiona que ha crescut l'oferta en oci per a discapacitats a la demarcació, i que ara caldria una guia que recollís totes les activitats que es poden fer a les comarques gironines amb cadira de rodes. Anar a dinar a un restaurant o fer servir el lavabo d'un bar pot convertir-se en una missió complicada en alguns locals de Girona per a les persones que van amb cadira de rodes. Dels 121 bars i restaurants membres de l'Associació d'Hostaleria de Girona-Radial, només 35 estan totalment adaptats als minusvàlids. És a dir, que l'accés és a nivell del terra o bé té rampes i, a més, els lavabos estan dotats de l'espai suficient i les barres reglamentàries.


La normativa obliga a estar adaptats als minusvàlids els locals nous que superin les cinquanta places i també els ja existents que facin obres i també arribin a aquesta capacitat. Per això que molts bars i restaurants petits ja no estan preparats per rebre persones amb cadira de rodes, sobretot aquells que es troben situats al Barri Vell, on no tenen espai per créixer i on, a més, la mateixa arquitectura dels carrers ja dificulta arribar fins al local. Per als bars i restaurants que no tenen espai per construir lavabos específics per a minusvàlids, Carbonell proposa que adaptin els banys convencionals als discapacitats. Una solució que el vicepresident de Mifas també fa extensa a aquells locals que, davant d'una manca d'espai, usen els lavabos de minusvàlids com a magatzem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.