La població de Valverde (Huelva) s'ha bolcat en recollir 14.000 quilos de taps de plàstic per recaptar els recursos necessaris i així poder comprar una cadira de rodes a una noia del poble que és diu Immaculada Sánchez Sánchez (la foto és d'ella abans de l'accident). Felicito la solidaritat d'aquest poble i les seves rodalies, però amb la notícia --publicada abans d'ahir pel diari El Mundo- descobreixo que els mites es fan realitat. Perdoneu però això és lamentable.
De cop i volta, resulta que la gent que necessiti una eina essencial per la seva vida ha d'aconseguir-ho a través d'aquest sistema?. L'administració pública no és capaç de donar una cadira de rodes a una tetraplègica?. És un avanç del nou estat del benestar que vindrà?; Això no és més un estat de pietat? Francament, no ho acabo d'entendre. Tants anys lluitant i resulta que per tenir una cadira de rodes necessitem que tot un poble -Valverde és gran- es mobilitzi recollint taps. És solidaritat mal entesa? De què va això i on estem exactament?
Miro la notícia amb sorpresa i amb molta indignació. Durant uns instants vaig pensar que seria una broma pesada, però llegint he descobert que no, que tot això és veritat i que en realitat és un malson, i no veig un trist comunicat de cap organització estatal o andalusa de discapacitats que diguin res de tot això.
1 comentaris:
Hola Quim.
Em sorprén que et sorprengui la noticia.La de vegades que has escrit que les nostres preocupacions anirien a pitjor.No comentaré el que en penso ja que la escriuria massa gruixuda. PER 3650 euros!!!.No tenen vergonya.
4,1 milions d'espanyols discapacitats(segons enquestes oficials),l'equivalent a vuit milions de votants si es compten els seus parens més directes i,ni "puto" cas!!!
El que ens queda per veure Quim.
Una abraçada molt forta.
FELIÇ I BON ANY NOU
Publica un comentari