Ves al contingut principal

Una notícia de taps lamentable

La població de Valverde (Huelva) s'ha bolcat en recollir 14.000 quilos de taps de plàstic per recaptar els recursos necessaris i així poder comprar una cadira de rodes a una noia del poble que és diu Immaculada Sánchez Sánchez (la foto és d'ella abans de l'accident). Felicito la solidaritat d'aquest poble i les seves rodalies, però amb la notícia --publicada abans d'ahir pel diari El Mundo- descobreixo que els mites es fan realitat. Perdoneu però això és lamentable.

De cop i volta, resulta que la gent que necessiti una eina essencial per la seva vida ha d'aconseguir-ho a través d'aquest sistema?. L'administració pública no és capaç de donar una cadira de rodes a una tetraplègica?. És un avanç del nou estat del benestar que vindrà?; Això no és més un estat de pietat? Francament, no ho acabo d'entendre. Tants anys lluitant i resulta que per tenir una cadira de rodes necessitem que tot un poble -Valverde és gran- es mobilitzi recollint taps. És solidaritat mal entesa? De què va això i on estem exactament?

Miro la notícia amb sorpresa i amb molta indignació. Durant uns instants vaig pensar que seria una broma pesada, però llegint he descobert que no, que tot això és veritat i que en realitat és un malson, i no veig un trist comunicat de cap organització estatal o andalusa de discapacitats que diguin res de tot això.

Comentaris

Petrolier ha dit…
Hola Quim.
Em sorprén que et sorprengui la noticia.La de vegades que has escrit que les nostres preocupacions anirien a pitjor.No comentaré el que en penso ja que la escriuria massa gruixuda. PER 3650 euros!!!.No tenen vergonya.
4,1 milions d'espanyols discapacitats(segons enquestes oficials),l'equivalent a vuit milions de votants si es compten els seus parens més directes i,ni "puto" cas!!!
El que ens queda per veure Quim.
Una abraçada molt forta.
FELIÇ I BON ANY NOU

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…