Façanes

Fa una mica més d'un mes que la façana de casa meva estava en obres. Ahir varen treure la bastida i n'hem pogut veure la nova cara. Ha estat un lífting d'aquests que ara es fan. S'ha fet una repassada general i s'han retocat els colors. Té un aspecte diferent, més contundent. Les obres són molt emprenyadores perquè generen sorolls, pols i les finestres han d'estar tancades. El temps estrany de juliol ha col·laborat a fer-les més fàcils. Els veïns responsables de fer el seguiment han fet també una bona feina. M'han dit que encara hi queden detalls i en quinze dies tot acabat.

He observat que hi ha moltes façanes a Girona que estan en obres, que s'estan repassant, pintant -hi predominen aquests colors que són una mica la bandera de la ciutat-. El camp de la restauració de façanes té futur i en certa manera haurà de substituir durant un temps al gremi de constructors que han predominat en els darrers anys, estirant la ciutat per tots costats. És hora de fer coses més petites i més ben fetes. Per altra banda convé tenir present que en la darrere dècada s'ha construït molt malament, de manera que la rehabilitació té bona perspectiva.

Fundació Ramon Noguera

Avui al matí m'ha trucat Pia Bosch per demanar-me que l'acompanyés a l'acte d'inauguració del nou Tren de Rentat de la Fundació Ramon Noguera. Aquesta entitat ha posat en marxa un altre servei (en té un a Girona, al polígon de Mas Xirgu) a Montfullà, municipi de Bescanó. Ha estat un acte senzill, molt de casa, de Girona. Els membres de la Fundació han explicat el procés que han seguit per posar en marxa les instal·lacions. Fan goig i donen feina a gent amb discapacitat intel·lectual de l'entorn de Girona. Hi han estat presents les autoritats i hem pogut passejar per la nova nau que també donarà serveis a vehicles industrials i camions. La Noguera treballa molt bé i jo en sóc client de fa molt de temps. No només del tren de rentat, també de la botiga que hi tenen al costat. La Pepita Pèrich m'ha dit que donen feina a 110 persones i que han demanat un crèdit per invertir en el nou projecte. Estaria bé que rebessin alguna ajuda més -n'han tingut- i d'aquesta manera poguessin consolidar aquests projectes que generen feina, confiança i un bon nom pel tercer sector gironí. Els felicito per la feina i l'empenta que tenen.

Estat de pietat

Un amic meu de Mallorca fa temps que diu que estem en un Estat de Pietat i no en un del benestar. Cada vegada s'hi acosta més per encertar-ho. No només hi ha retallades a la Sanitat catalana, -la que fa quatre dies era la cinquena del món- sinó que també n'hi ha i greus en temes de Benestar Social. S'anuncien retallades fortes en els convenis de residències per a gent discapacitada, també en els Centres d'Atenció Ocupacional i durant l'any 2011 s'està vivint una reducció important a les subvencions que reben els Centres Especials de Treball, de manera molt especial en aquells que la majoria de la seva plantilla està formada per gent discapacitada que té un grau entre el 33 i el 65 per cent. Les entitats del tercer sector que fan de prestadores de serveis comencen a estar molt escanyolides i no es sap quines seran les conseqüències finals de tot això.

Mentrestant l'economia comença a créixer una mica, però no pas per generar llocs de treball, la qual cosa vol dir que la classe mitjana i treballadora continua en un ràpid descens cap a posicions que toquen o ratllen la pobresa. El sector de la discapacitat -que és pobre fins i tot en temps de bonança- se li demana un esforç pel moment econòmic que viu el país. Ho tenen molt difícil i més encara si no s'ajunten per tenir força i aturar les demandes que se'ns fa des de l'administració; sigueu una mica més pobres del que éreu. I l'últim que tanqui la llum...

Somàlia

Pedalada al Ripollès

Veig que en Xevi Terradas ha penjat a Youtube la pedalada que varen fer uns quants amics i socis de MIFAS al passat mes de maig a la ruta del Ferro (Sant Joan de les Abadesses a Ripoll). No vaig poder-hi ser, però amb el permís de la tropa penjo el vídeo que han fet i penjat perquè la gent s'animi. És una bona ruta, bon paisatge i bona gent.

Concert a favor de MIFAS

Aquest proper diumenge dia 31 de juliol a les 9 del vespre i a la Plaça Josep Pla de Figueres s'hi farà un concert a favor de l'associació MIFAS. El concert és a l'aire lliure i és gratuït. D'alguna manera o altra s'hi podrà col·laborar, encara que aquesta part no sé massa com anirà. Quan tingui més informació ja la posaré en aquest bloc. De tota manera suposo que hi haurà més detalls a la web de MIFAS.

Em diuen que també es poden fer donacions a través de la Caixa, al següent compte corrent: 2100-8133-18-2200104072

Little Britain

Se'n foten del mort i de qui el vetlla. Aquesta sèrie britànica feta per la BBC és una de les coses refrescants que poden veure's a la televisió aquests dies. Al gremi de la discapacitat també li toca el rebre. Mal educats, desvergonyits i pocasoltes Little Britain és genial. La podeu seguir al canal XL de TV3. No em pregunteu quin canal és aquest perquè no ho sé, però amb això de la TDT ho trobareu fàcilment.

Gaga Cadira

A Austràlia s'ha muntat un sarau considerable amb Lady Gaga quan aquesta va sortir a cantar un tema en cadira de rodes. No tothom ho ha vist bé. Suposo que pot ser un tema polèmic, però vaja tampoc n'hi ha per tant. Tothom és lliure de sortir amb l'indumentària que vol i la Gaga entén que sortir en cadira és una fet interessant. Les modes van i vénen i aquesta podria ser que encara fos una mica prematura. S'haurà d'anar veient què fan altres artistes per promocionar-se. Personalment no ho veig pas malament, potser criticaria el tipus de cadira que porta. N'hi ha de més maques, més ultralleugeres, més lights per dir-ho d'alguna manera. La Gaga hauria d'anar a Fires que s'hi exposen ajudes tècniques i així es posaria a la moda.

Les notes de la setmana

La banca europea ha rebut les notes de resistència. Tothom està arruïnat però ningú ha suspès. Magnífica notícia. Cinc bancs o caixes espanyoles no han superat la prova, tot i que de moment sembla que no passa res, que estan molt bé de salut, moltes gràcies. Fins i tot han aprovat la majoria de bancs grecs que no en tenen ni cinc i també els portuguesos que no paren de dir que valen quatre duros. Tota la setmana esperant les solvències per a res.

Madrid tampoc té ni cinc, però novament vol presentar-se a les proves olímpiques per organitzar els jocs del 2020. La capital espanyola deu més de 7.000 milions i els seus ciutadans veuran una pujada d'impostos molt considerable els propers anys però sembla que no passa res i endavant que aquí tot va de perles.

El President de la Comunitat Valenciana té un sidral de tres vestits i mig i ara resulta que serà jutjat properament. Tampoc passa res i per tant no considera en cap cas presentar la seva dimissió perquè resulta que és innocent. L'Alberto de Mònaco (un país sainet que serveix de refugi fiscal enmig d'Europa) ha passat la seva nit de noces en un hotel que estava a 14 quilòmetres de l'hotel de la seva dona, que el dia abans de casar-se volia escapar-se. Passen coses estranyes i una estona d'aquestes el Sol sortirà a mitjanit i ningú dirà res. Hagués estat molt bé que la de Mònaco s'hagués escapat amb el President valencià, a Madrid, a sota un banc de la molt solvent Castellana.

El dibuix d'en Forges a l'edició del diari EL PAÍS d'avui dissabte 16 de juliol.

Els dibuixants d'EL PAÍS

El Roto i Forges, dos dels dibuixants del Diari EL PAÍS l'encerten gairebé cada dia. L'actualitat amb humor, amb molta acidesa. Fantàstics no me'ls perdo mai. Aquests dies amb la Prima de Risc ballant i el món girant estranyament han publicat molt oportunament.

Una mica de Via Verda gironina

El dissabte vàrem fer el trajecte les Planes d'Hostoles fins a Sant Feliu de Pallerols. Pujada i baixada. No és massa tros però amb la calor que feia no està pas malament del tot. En Manu Heras, en Xevi Terradas i un servidor. Quan baixava a tot drap el meu comptador va presentar la dimissió sense donar explicacions. Vaig mirar d'arreglar-ho (moment de la foto de baix) però té un no sé què que no acabo d'entendre. En fi, fer aquest trajectes amb bons amics sempre és un plaer.

Cosina alemanya

Tot fa pensar que les agències de qualificació són les mestresses de la nostra societat. Marquen l'agenda econòmica, política i social. Moody's pot anunciar que el deute d'un país baixa tres graons i una senyora que estigui a Singapur fent de cuinera l'acomiaden abans de que tingui temps de preparar el segon plat d'un menú diari. És un dir, però aquestes empreses que decideixen la solvència d'un país, d'una moneda, etc.. s'han fet les veritables propietàries del mercat.

A més, han sortit conceptes nous com Prima de Riesgo, que no vol pas dir cosina de risc, sinó que és una manera d'explicar el nivell que estan els nostres deutes i els interessos que paguem en comparació al coeficient alemany. No tothom pot tenir una cosina alemanya, és evident.

Darrere de tot aquest sarau hi ha gent que està guanyant molts diners i avui -a diferència d'altres dies- els responsables de la Comissió Europea han dit que les qualificacions que donen aquestes agències comencen a ser preocupants i que potser convindria tenir una empresa europea -les actuals són americanes- que donessin aquest tipus d'informació. No seria mala idea. Després de les tempestes gregues, ara vénen les portugueses i tot això perquè ho han dit empreses que fan estudis i donen notes en formes de "ratings". Hi ha molta confussió i em penso que anem tots venuts...

La mirada d'Antònio López

Suposo que al pic de l'estiu anar a Madrid fa molta mandra. De tota manera enguany hi ha una excusa gairebé perfecta per fer-ho, visitar la Fundació Thyssen per veure l'exposició d'Antònio López. Fins a 130 obres d'aquest pintor manxec (a Madrid ningú és de Madrid i ell és de Tomelloso, -Ciudad Real-) són les que s'han preparat per poder-se veure fins el mes de setembre, que també fa calor.

Diuen que aquest home és l'artista més cotitzat actualment. Jo fa anys que l'he seguit pels mitjans de comunicació i quan he vist algun dels seus quadres m'han semblat fanstàstics. És un retratista de Madrid, dels seus carrers, de les seves cantonades i terrasses. Val la pena fer un cop de cap i arribar-s'hi per veure la retrospectiva que han preparat. Tindrà molt d'èxit i les cues són un altre problema carregós que s'hauran de patir, i la calor, és clar.

Nou Ajuntament de Girona

Ahir vaig estar a l'Ajuntament de Girona per poder acompanyar al grup municipal del PSC a la seva presa de possessió i poder veure com quedarà a partir d'ara el consistori gironí. També vaig poder felicitar al nou Alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, desitjar-li sort, salut i bona feina.

Tots aquells que participem en les batalles electorals tenim -és un dir- dret a estar present a l'entrega de medalles. Penso que era important estar al costat de la gent que representarà a tots els ciutadans que varen optar per la proposta que Pia Bosch encapçalava. Sóc dels que penso que els set regidors del PSC són molt bons i actuaran amb una responsabilitat rigorosa. A la meva manera hi col·laboraré per fer-hi aportacions i procurar que les persones amb discapacitat de la ciutat de Girona tinguin garantida la qualitat de vida que es mereixen. Amb els temps que s'estan vivint penso que això serà difícil perquè les notícies que arriben no són precisament bones. Les retallades afectaran a tothom, però sempre suposen un esforç més fort per aquells ciutadans que requereixen més atenció.

Penso que la gent del PSC a l'Ajuntament de Girona, amb Pia Bosch al davant seran la garantia de que alguns drets adquirits no quedin estroncats. Amb això estaran i estarem molt pendents.

Voldria aprofitar aquest post per poder felicitar a Carles Puigdemont que tingui bon camí i també dir-li que podrà comptar amb tot el suport que requereix un alcalde si fa de Girona el seu principal guió i prioritat política. Girona és l'únic punt de l'ordre del dia.