Després de la pluja

Avui a la tarda la pluja ha fet campana, moment que he aprofitat per fer un tomb en Handbike per Sant Narcís. He fet dos clics en una ullada de sol que ha sortit entre el carrer Oviedo i València i al Parc de Can Gibert del Pla. Després de la pluja Girona té colors especials, avui com a preludi de Fires.

La Cimera via Forges

Vinyeta d'avui al diari EL PAÍS d'en Forges. Em sembla una dosi de realitat esplèndida. La situació és prou complicada. Millor que l'humor no falli. A veure què surt de tot això.

Europa inintel·ligible

Aquests dies estem vivint un sainet europeu que és difícil d'explicar i d'entendre. Els dirigents de 27 països parlen a totes hores i sense parar, provocant que en poc menys de cinc minuts facin afirmacions contundents i en pocs moments diguin absolutament el contrari. En Sarkozy i la Merkel i els seus Ministres d'Economia estan al capdamunt de la classificació general, sense menysprear a d'altres que també tenen posicions importants. 

L'opinió pública està totalment desorientada, els mercats ja pugen i baixen per avorriment i tenen la gent preocupada per les anades i vingudes als mitjans de comunicació. Tots els dirigents europeus parlen de que s'ha de salvar Europa, l'Euro i les economies nacionals, però sembla que res funciona. En poc temps s'ha passat de l'eufòria europea a gairebé la fòbia. No sé quina és la solució, si la tingués els telefonaria, però sembla que hi ha una manca de serenor i un excés de xerrameca. 

Personalment sóc dels que penso que convindria més Europa, -ho he dit moltes vegades en aquest bloc- i que s'hauria d'anar a una veritable unió política i econòmica més sòlida, més senzilla d'entendre i sense tants dirigents locals retratant-se. Seria desitjable un govern europeu elegit democràticament pels ciutadans de forma directe. Aquest plantejament no interessa perquè Europa està formada per països que no són capaços de deixar part de la seva sobirania en favor d'un projecte que tard o d'hora haurà de venir. De fet aquesta crisi seria molt diferent si Europa deixés de ser només una idea i estigués un parell de graons més amunt.  Avui dimecres hi ha una cimera, a veure què passa.

Tardor, colors

Dia estrany. Ventós, brillant i net. Tots els colors en marxa. La tardor a la costa catalana ofereix els millor paisatges de l'any -és una opinió personal- Dia ple d'esdeveniments i notícies, de pau, de guerra, econòmiques i de tota mena. 

Retrocés social

L'equip petit

L'Amic Manolo de Palma de Mallorca m'ha recomenat aquest vídeo. Un equip que no guanya res, però que té tot el que ha de tenir un bon equip. M'ha semblat un bon regal d'aniversari. Si teniu 9 minuts per mirar-lo val la pena.

L'Aniversari de l'Escola de Palau

Aquest passat divendres l'Escola d'Educació Especial de Palau va celebrar el seu trentè aniversari i vaig acompanyar-hi a l'amiga Gemma Magín que va demanar-me que també m'hi arribés. Feia molt de temps que no havia entrat en aquella escola i fent una passada molt ràpida vaig veure que les instal·lacions són magnífiques i que estan pensades pel nois i noies que hi van. Allà vaig trobar-m'hi a un parell de socis de MIFAS que van ser antics alumnes al igual que la Gemma.

No tinc clar que l'Educació Especial hagi de ser l'opció més adequada per l'ensenyament de les persones amb algun tipus de discapacitat. Tinc clar per exemple, que en el cas de la discapacitat física per més severa que sigui l'educació especial no hauria de ser l'eina més utilitzada. Tots els discapacitats que s'han integrat -i en conec molts- ho han fet des de l'escola ordinària. De tota manera aquest és un tema més profund i penso que jo tot sol no tinc la solució ni tampoc massa criteris per endinsar-me en un debat que el suposo molt més complicat.

L'Escola d'Educació Especial de Palau va ser una de les primeres prioritats de MIFAS i en certa manera en va ser la seva màxima impulsora. No hi ha massa senyals d'aquests fets, però això va ser així. Ara mateix potser no ho faria, o sí, no ho sé.

Penjo una foto de la Gemma a l'entrada de l'Escola, i la que fou la porta principal de la seu de MIFAS abans de 1983 quan va traslladar-se al carrer Empúries de Girona. En fi, en varen fer trenta.

SceneMob d'ECOM

La gent d'ECOM va gravar el dia 2 d'octubre aquesta SceneMob amb música de Macaco. Em diuen que en faci propaganda, cap problema. També podeu agafar el vídeo i passar-lo als vostres amics, coneguts, facebucs, etc.. Està genial i molt ben treballat. Felciitar també a l'entitat que farà 40 anys, pionera de la discapacitat en tots els àmbits.

Nou fitxatge del MIFAS de bàsquet

La signatura del contracte, que té vigència per la temporada 2011-2012, ha tingut lloc avui 13 de setembre, a les oficines centrals de MIFAS a Girona. Amb la figura de Ramonet Bel Arqués, el Girona FC MIFAS Esplais dóna per tancada la seva plantilla que jugarà a la Lliga Nacional i la Lliga Catalana de la Divisió d’Honor B. Ramonet procedeix del Deltebre i en la seva trajectòria ha jugat al FC Barcelona i el Costa Daurada de Reus.  Jugador de 185 cm d’alçada, jugarà a la posició d’ala escolta ajudant a l’equip tan en tasques ofensives com defensives. Ramonet Biel, ja entrena amb l’equip i està a punt per debutar el primer partit de lliga aquest cap de setmana a la pista de l’AMA Alcorcon. Informació agafada de la web de MIFAS. A la fotografia el jugador i el Vicepresident de l'entitat, Albert Carbonell.

Vies Verdes, diumenge i dimecres

La de dalt és d'ahir dimecres quan passava per les Deveses de Salt. També hi passava un avió de Ryanair. Aquesta tardor és una mica estranya i l'avió aquest em recorda que ho serà més encara. La de baix és del diumenge passat en la Jornada Europea de les Vies Verdes, on finalment vaig poder-hi participar fent una baixada entre les Planes i Girona. És fàcil de fer i molt agradable. El pont aquest és a Vilanna (municipi de Bescanó). La Via verda ha recuperat l'aspecte anterior a les obres que s'han fet per la canalització d'aigua que s'ha fet entre el Pasteral i Girona.

La Girona que no m'agrada

La Girona que no m'agrada. Dues imatges d'aquests dies. La de dalt és de la Plaça de Salt de Girona, una de les principals entrades de la ciutat, en una parada d'autobus urbà de la Línia 5. La de baix és de la Devesa de Girona i del seu Parc a l'exterior. És un canal que està en el seu pitjor moment. Aniré retratant coses d'aquestes quan les vegi, la ciutat està més bruta que mai. Sembla que l'Ajuntament de Girona hauria de fer-hi alguna cosa, sent com era una de les prioritats de l'equip de govern que governa.

Un fitxatge pel bàsquet de MIFAS

Thierry Rubens, de 177 cm d’alçada, procedeix de Boulou i el seu currículum denota una gran experiència en el món del bàsquet en cadira de rodes. En concret, ha jugat en equips com el Creil (Picardie), Saint Ouen (París), el Sant Denis (París) o el Houdant (París).

Thierry arriba al Girona FC MIFAS Esplais per jugar a la posició d'ala-pivot, jugador de gran embargadura que ajudarà tant en defensa com en atac a dins de la pintura. A destacar el gran percentatge de tir que té aquest jugador des de 3 - 4 metres de distància, fet que ajudarà a l'equip en atac en situació de zona dels contraris.

Es preveu que aquest fitxatge no sigui l'últim de l'equip de cares a afrontar la seva primera temporada a Divisió d'Honor B ja que actualment s'estan ultimant les negociacions per tancar el fitxatge d'un jugador nacional.

A banda d’aquestes dues noves incorporacions, una encara en procés de negociació, el Girona FC MIFAS Esplais, amb un pressupost modest per la categoria, ha mantingut el gruix de la plantilla de l'any passat, donant-la ja per definitiva per afrontar la nova categoria. Aquesta informació l'he agafada de la plana web de MIFAS i la notícia també la publicava el Diari de Girona.

Els congelats

Al costat de casa meva hi ha una botiga molt famosa de congelats. És una cadena que té una presència a tot Catalunya i no puc dir-ne gaire res perquè no puc entrar-hi. No pas perquè hi venguin productes com el de la foto que penjo, -ignoro si en tenen- és una qüestió merament arquitectònica; no és accessible. El local té dues entrades i seria molt fàcil fer-ne una d'adaptada. No només guanyarien algun consumidor com jo, també hi podrien entrar més clients amb carretó de la compra i altres estris que també van amb rodes. El comerç s'ha de posar al dia i una manera de fer-ho és permetre que tothom hi pugui entrar. 

El meu veí està fent una gira asiàtica (per feina) i m'ha fet saber que hi venen congelats d'aquest tipus. L'he contestat dient que tinc el congelador ple i que no cal que porti cap detall. En fi, què fàcil que és congelar i que difícil d'entrar en alguns llocs. 

Les entitats gironines parlen

Les entitats que treballen i gestionen serveis per al sector de la discapacitat a les comarques de Girona, tant els que representen els afectats físics, com intel·lectuals i mentals, van reunir-se dimarts arran de la preocupació que han generat els anuncis del Departament de Benestar Social Família amb relació als retards en els pagaments dels serveis que presta aquest col·lectiu. Les entitats van acordar crear la Mesa Gironina per a la Discapacitat, que es reunirà cada cop que sigui necessari per estudiar la situació i emprendre les mesures que es creguin oportunes. Les organitzacions han expressat la seva “màxima preocupació” per les repercussions que poden tenir els endarreriments en els pagaments de convenis i dels diferents serveis i adverteixen, en aquest sentit, que “aquestes injustes mesures poden afectar molts usuaris i molts professionals” que treballen en aquest sector.

Les entitats que formen part d'aquesta plataforma són les fundacions Ramon Noguera, Drissa, Onyar-la Selva, Vimar, Mifas, Estany, La Tutela, Altem, Els Joncs, Astres, Tallers de la Cerdanya, la Fundació Tutelar de les comarques gironines, l'associació Mifas, l'associació Montseny-Guilleries, Aspronis i La Fageda.

L'Steve Jobs

Aquest vídeo del Youtube serà avui -segurament- el més vist de tot l'any. Val la pena, és un homenatge merescut a un dels personatges més importants dels nostres temps.

Obsolescència Programada

Tots estàvem esperant l'Iphone 5 i ara resulta que la nova versió es diu Iphone 4S. Ignoro quines diferències existeixen entre els mòbils que tenim en circulació i els nous models que la gent d'Apple ha posat o posarà al mercat. En qualsevol cas, sembla que tot està programat perquè duri poc i els usuaris haguem de ser consumidors eterns de les novetats que van sortint. 

L'altre dia vaig veure a la 2 un reportatge sobre l'Obsolescència programada que em va sembla molt interessant. Parlaven del consum constant de tecnologia per part dels països del primer món i el trist paper que fa el reciclatge. S'hi podien veure imatges d'abocadors plens de material informàtic en un país de l'Àfrica i la misèria que hi havia a l'entorn de tot això. El reportatge explicava els problemes de contaminació i sostenibilitat que suposava aquest consum extrem i sense miraments. 

Penso que hem de fer una reflexió sobre la tecnologia que fem servir i demanar responsabilitats i seguretat en el reciclatge i en el bon ús dels residus que generi aquest consum. Per altra banda, les modificacions i les novetats que van sortint al mercat han de ser contemplades amb sentit comú i tots els aparells han de tenir una vida lògica i una amortització decent. Independentment de tot això, penso que s'hauria de fer també una reflexió sobre l'accés a les noves tecnologies com oportunitat d'igualtat i per tant una de les feines que s'hauria de fer és pressionar seriosament a les telefòniques i suministradors d'Internet perquè tinguin preus raonables i accessibles. En aquests moments no tothom hi pot accedir, i això crea esquerdes molt serioses a la nostres societats. En campanyes electorals tothom hi diu la seva, però després hi ha un gran silenci.

Vies Verdes, 9 d'octubre

El proper dia 9 d'octubre es farà una Jornada de Vies Verdes a les comarques Gironines, fent el recorregut  entre el Pasteral (la Cellera de Ter) i Girona ciutat. És una jornada per fer amb bicicleta i la gent d'Àrea Adaptada (Associació que promou l'esport per a gent amb mobilitat reduïda) hi participa també fent el trajecte amb bicicletes adaptades. És fàcil de fer perquè més aviat tot farà baixada, exceptuant algunes zones que són planeres. Cal dir que en tot moment el paissatge és formidable i tot això pot fer-se amb tota mena d'artefactes que portin rodes. Podeu demanar més informació a Àreadaptada i també veig que s'ha penjat el tríptic a la web de MIFAS. És important que la gent ens vegi (als discapacitats) que podem fer el mateix recorregut que la resta de participants i convé que s'acostumin a veure'ns amb normalitat i senzillesa. En fi, és una manera molt interessant de fer esport i de passar el diumenge. També podeu demanar informació al telèfon 93-7362521. Sembla que tot plegat acaba amb una arrossada.

L'Estat de Pietat

Unnim val 1 Euro. A preu de xinu, vaja. L'agrupació de Caixes del Vallès i la de Manlleu ha estat intervinguda per l'Estat espanyol. Necessiten capital privat per sortir a flotació en un temps que encara no s'ha determinat. Juntament amb aquesta caixa d'estalvis també ha caigut la Catalunya Caixa, que igualment està a preu de ganga, l'agrupació de Caixes gallegues i tot això sense comptar amb la magnífica CAM que està plena de forats negres. Els seus dirigents a més, s'han reservat grans indemnitzacions per compensar la seva bona gestió. 

Totes aquestes caixes d'estalvi han estat venent -les altres també- que la seva diferència amb un banc era l'obra social. Totes s'han omplert la boca d'obres socials i ara amb aquestes intervencions i les reformes que s'han anat fent les obres socials han quedat fora de joc. No pas sobre el paper, però ja sabem que el paper ho aguanta gairebé tot. Les obres socials que hem conegut aquests darrers anys han desaparegut. 

Les entitats socials que darrerament s'ha dit que han de tenir musculatura per aguantar mesos d'impagament per part de les administracions -totes- ja no rebrem res o massa res de les obres socials que en alguns casos han permès tirar endavant projectes com la Residència de MIFAS per posar un exemple. 

Ara no podrem fer determinades inversions i a més haurem d'aguantar la mendicitat de les administracions que no paguen la feina feta pel tercer sector, que haurien de fer les pròpies institucions públiques. Vaig dir fa uns dies en aquest bloc que viurem temps difícils, però les previsions són superades cada dia. No hi ha diners, no hi haurà obres socials, no se'ns pagarà les despeses dels convenis, etc...

Tot això sense comptar amb la qüestió sanitària que té una situació semblant o pitjor. Davant les llistes d'espera que s'estan produint, avui el Conseller de Salut català ha decidit girar els criteris, com va fer el seu dia l'Esperança Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. Si tanques quiròfans el mínim que pots fer és llençar per la finestra les llistes d'espera i així tot està a la mateixa alçada. 

I tot això passa en campanya electoral. Que algú em digui què passarà quan no hi hagi campanya ni eleccions a la vista, i mentrestant l'Ajuntament de Girona desmuntant faroles. Que Déu ens agafi confessats...