Aquesta setmana el Tribunal Suprem s'ha pronunciat a favor que les Subvencions del 0,7 per cent de l'IRPF siguin gestionades per les Comunitats Autònomes. Ho ha fet després de que la Generalitat de Catalunya presentés aquest conflicte des de fa molt temps. Les Comunitats tenen competències per gestionar els Serveis Socials i per tant tenen legitimitat per gestionar-ne els seus recursos.
Aquest tipus de subvencions convocades pel Govern central són vigents des de 1989 i els criteris de repartiment sempre han estat molt discutibles, però bàsicament han estat destinades a entitats d'àmbit estatal espanyol que han construït esquemes piramidals, creant en alguns casos anomalies importants.
Jo no discrepo de la sentència; la puc entendre perfectament. Més encara si faig una visió merament catalana, donat que Catalunya hi vindran més recursos. El Conseller Cleries diu que passarem de 29 a 49 milions d'Euros, per tant una xifra molt apreciable.
Ara bé, també cal tenir present que fins ara, més enllà dels inconvenients, les entitats rebien quantitats importants a través de les seves ONG's de caràcter central. En el cas de Girona cal destacar que varen poder-se fer alguns equipaments per a discapacitats físics que avui són essencials pel nostre gremi, i aquesta situació convindria que seguís com fins ara.
La meva preocupació està en que els nous recursos que vinguin a Catalunya no quedin engolits dins del pressupost del Departament de Benestar i Família, que siguin recursos que -com fins ara- es dedicaran al sector social del país i per tant les entitats no hi sortiran perjudicades, més ben dit, que en tot cas millorin el finançament que fins ara tenien disponible. En fi, seria molt d'agrair unes paraules del Conseller Josep Lluís Cleríes en aquest sentit, confirmant que seran les entitats les més beneficiades d'aquesta sentència del Tribunal Suprem.
No cal dir que la Taula el Tercer sector a Catalunya s'ha felicitat, i que la mateixa taula estatal ha mostrat la seva màxima preocupació. Totes dues amb retòriques idèntiques, però a l'inrevés. Tothom estira cap a casa i jo en certa manera, a través d'aquest post faig justament el mateix. És que Girona està tant lluny de Madrid que això em preocupa, i també ho fa el fet de que Barcelona vulgui fer més o menys el mateix i amb esquemes que a vegades no milloren res. Espero que tot vagi bé.
0 comentaris:
Publica un comentari