Ves al contingut principal

El 0,7 de l'IRPF i la sentència del Suprem

Aquesta setmana el Tribunal Suprem s'ha pronunciat a favor que les Subvencions del 0,7 per cent de l'IRPF siguin gestionades per les Comunitats Autònomes. Ho ha fet després de que la Generalitat de Catalunya presentés aquest conflicte des de fa molt temps. Les Comunitats tenen competències per gestionar els Serveis Socials i per tant tenen legitimitat per gestionar-ne els seus recursos. 

Aquest tipus de subvencions convocades pel Govern central són vigents des de 1989 i els criteris de repartiment sempre han estat molt discutibles, però bàsicament han estat destinades a entitats d'àmbit estatal espanyol que han construït esquemes piramidals, creant en alguns casos anomalies importants.

Jo no discrepo de la sentència; la puc entendre perfectament. Més encara si faig una visió merament catalana, donat que Catalunya hi vindran més recursos. El Conseller Cleries diu que passarem de 29 a 49 milions d'Euros, per tant una xifra molt apreciable.

Ara bé, també cal tenir present que fins ara, més enllà dels inconvenients, les entitats rebien quantitats importants a través de les seves ONG's de caràcter central. En el cas de Girona cal destacar que varen poder-se fer alguns equipaments per a discapacitats físics que avui són essencials pel nostre gremi, i aquesta situació convindria que seguís com fins ara.

La meva preocupació està en que els nous recursos que vinguin a Catalunya no quedin engolits dins del pressupost del Departament de Benestar i Família, que siguin recursos que -com fins ara- es dedicaran al sector social del país i per tant les entitats no hi sortiran perjudicades, més ben dit, que en tot cas millorin el finançament que fins ara tenien disponible. En fi, seria molt d'agrair unes paraules del Conseller Josep Lluís Cleríes en aquest sentit, confirmant que seran les entitats les més beneficiades d'aquesta sentència del Tribunal Suprem.

No cal dir que la Taula el Tercer sector a Catalunya s'ha felicitat, i que la mateixa taula estatal ha mostrat la seva màxima preocupació. Totes dues amb retòriques idèntiques, però a l'inrevés. Tothom estira cap a casa i jo en certa manera, a través d'aquest post faig justament el mateix. És que Girona està tant lluny de Madrid que això em preocupa, i també ho fa el fet de que Barcelona vulgui fer més o menys el mateix i amb esquemes que a vegades no milloren res. Espero que tot vagi bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.