Ves al contingut principal

El 0,7 de l'IRPF i la sentència del Suprem

Aquesta setmana el Tribunal Suprem s'ha pronunciat a favor que les Subvencions del 0,7 per cent de l'IRPF siguin gestionades per les Comunitats Autònomes. Ho ha fet després de que la Generalitat de Catalunya presentés aquest conflicte des de fa molt temps. Les Comunitats tenen competències per gestionar els Serveis Socials i per tant tenen legitimitat per gestionar-ne els seus recursos. 

Aquest tipus de subvencions convocades pel Govern central són vigents des de 1989 i els criteris de repartiment sempre han estat molt discutibles, però bàsicament han estat destinades a entitats d'àmbit estatal espanyol que han construït esquemes piramidals, creant en alguns casos anomalies importants.

Jo no discrepo de la sentència; la puc entendre perfectament. Més encara si faig una visió merament catalana, donat que Catalunya hi vindran més recursos. El Conseller Cleries diu que passarem de 29 a 49 milions d'Euros, per tant una xifra molt apreciable.

Ara bé, també cal tenir present que fins ara, més enllà dels inconvenients, les entitats rebien quantitats importants a través de les seves ONG's de caràcter central. En el cas de Girona cal destacar que varen poder-se fer alguns equipaments per a discapacitats físics que avui són essencials pel nostre gremi, i aquesta situació convindria que seguís com fins ara.

La meva preocupació està en que els nous recursos que vinguin a Catalunya no quedin engolits dins del pressupost del Departament de Benestar i Família, que siguin recursos que -com fins ara- es dedicaran al sector social del país i per tant les entitats no hi sortiran perjudicades, més ben dit, que en tot cas millorin el finançament que fins ara tenien disponible. En fi, seria molt d'agrair unes paraules del Conseller Josep Lluís Cleríes en aquest sentit, confirmant que seran les entitats les més beneficiades d'aquesta sentència del Tribunal Suprem.

No cal dir que la Taula el Tercer sector a Catalunya s'ha felicitat, i que la mateixa taula estatal ha mostrat la seva màxima preocupació. Totes dues amb retòriques idèntiques, però a l'inrevés. Tothom estira cap a casa i jo en certa manera, a través d'aquest post faig justament el mateix. És que Girona està tant lluny de Madrid que això em preocupa, i també ho fa el fet de que Barcelona vulgui fer més o menys el mateix i amb esquemes que a vegades no milloren res. Espero que tot vagi bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…