Ves al contingut principal

Domingos Dosil Cubelo

Avui dilluns dia 6 de febrer ha mort Domingo Dosil Cubelo, fundador de la Confederació Gallega de Discapacitats Físics (COGAMI), i fins fa molt poc Alcalde de la vila marinera de Muros (A Corunya)

En Domingo va ser un activista social de primera fila i la seva vida va estar dedicada a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Va fundar la Confederació Galega i també va ser membre de la Junta Directiva i de la Comissió Executiva de COCEMFE, del CERMI Galícia i patró de la Fundació ONCE durant uns anys.

Era una persona especial i personalment he de dir que un referent molt important, per la manera de fer i per la seva honestedat. Ha mort a Santiago de Compostela avui i aquesta notícia em provoca una tristor immensa. Ens deixa una mica orfes a tots plegats.

Haver treballat tant de temps amb ell va ser un honor, també una sort poder haver estat amic seu tant temps. 

Animo als companys de Galícia i de tot el col·lectiu en general a seguir el seu camí i tenir present el seu treball i esforç. Tota una lliçó de vida.

Comentaris

Anònim ha dit…
Descansa en paz, querido amigo, he tenido el placer de conocer y estar contigo en múltiples ocasiones, luchador y buena persona. Esta claro que Dios, se lleva a los buenos. Desde aquí mi mas sentido pésame a la familia. Un abrazo. Gabriel Estremera
Anònim ha dit…
Sinto moito en que me pase dun recordatorio breve ..pero non poido evitalo.Acaba de morrer Domingos Dosil,un boo amigo que tiven a sorte de coñocer polo ano oitenta e ùn, cando él empezaba a dar o seus primeiros pasos na loita do movemento reinvindicativo e xa se veia en el o sentir Nacionalista onde a Fala era Galiza. Nada mais vernos conxeniamos nas formas de pensar a pesar de que el soi me levaba 16 anos. Na queles tempos nos encerramos no despacho do director xeral da Xunta de Galicia (presidida por Fernandez Albor o cal nos recibiria no seu despacho acompañado do que oxe e o actual Presidente do Goberno Español Mariano Rajoy, Vicepresidente da Xunta) pra apollar a Lola Presidenta da Asociación Virxen de Loreto nae dunha moza gravemente afectada,e que loitaria toda a sua vida por conquerir un Centro de Atención Integral pra minusvalidos; . Da quel encerro nos dexalosou a Policia Nacional as cinco da mañan, eramos 5 persoas e viñeron once uniformados e nos dixeron se queren opoñer resistencia se poden tirar o chan pero as nosas ordenes son desaloxaros dei qui. Nos miramos e decidimos que era absurdo lastimarnos no chan e nos deixamos empuxar. Cando estàbamnos fora do edificio os policias nos preguntaron se nos hibamos marchar e lle contestamos que a calle era de todos e que nos quedabamos dentro do coche pra dormir e continuar co encerro. Estos policias nos dixeron que pertenecian ao Sindicato Unificado de policias Clandestino e que nos traeirian uhns bocaillos e cafes. Nos trouxeron unha cea completa a base de bistecs, tortilla, fruta e cafes mais cinco sacos de dormir...Desta experenza naceu a nosa amistade (na que habia un sentimento principal o "importante e sempre o colectivo sen olvidarnos nunca do individuo")que sempre durou ata que a nae natureza nos leva a todos un diante e os outros despois.Sempre estaras no meu corazon. Un amigo de Ferrol. E pra ti Quin un amigo que ainda espera visitar Noruega.
Hola, la verdad es que ir con Domingo siempre era una aventura. Podría explicar un montón de experiencias en este sentido. Era un hombre intrépido y muy valiente, nada le hacía miedo. Muchas gracias por vuestros comentarios. Un saludo

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.