Ves al contingut principal

Domingos Dosil Cubelo

Avui dilluns dia 6 de febrer ha mort Domingo Dosil Cubelo, fundador de la Confederació Gallega de Discapacitats Físics (COGAMI), i fins fa molt poc Alcalde de la vila marinera de Muros (A Corunya)

En Domingo va ser un activista social de primera fila i la seva vida va estar dedicada a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Va fundar la Confederació Galega i també va ser membre de la Junta Directiva i de la Comissió Executiva de COCEMFE, del CERMI Galícia i patró de la Fundació ONCE durant uns anys.

Era una persona especial i personalment he de dir que un referent molt important, per la manera de fer i per la seva honestedat. Ha mort a Santiago de Compostela avui i aquesta notícia em provoca una tristor immensa. Ens deixa una mica orfes a tots plegats.

Haver treballat tant de temps amb ell va ser un honor, també una sort poder haver estat amic seu tant temps. 

Animo als companys de Galícia i de tot el col·lectiu en general a seguir el seu camí i tenir present el seu treball i esforç. Tota una lliçó de vida.

Comentaris

Anònim ha dit…
Descansa en paz, querido amigo, he tenido el placer de conocer y estar contigo en múltiples ocasiones, luchador y buena persona. Esta claro que Dios, se lleva a los buenos. Desde aquí mi mas sentido pésame a la familia. Un abrazo. Gabriel Estremera
Anònim ha dit…
Sinto moito en que me pase dun recordatorio breve ..pero non poido evitalo.Acaba de morrer Domingos Dosil,un boo amigo que tiven a sorte de coñocer polo ano oitenta e ùn, cando él empezaba a dar o seus primeiros pasos na loita do movemento reinvindicativo e xa se veia en el o sentir Nacionalista onde a Fala era Galiza. Nada mais vernos conxeniamos nas formas de pensar a pesar de que el soi me levaba 16 anos. Na queles tempos nos encerramos no despacho do director xeral da Xunta de Galicia (presidida por Fernandez Albor o cal nos recibiria no seu despacho acompañado do que oxe e o actual Presidente do Goberno Español Mariano Rajoy, Vicepresidente da Xunta) pra apollar a Lola Presidenta da Asociación Virxen de Loreto nae dunha moza gravemente afectada,e que loitaria toda a sua vida por conquerir un Centro de Atención Integral pra minusvalidos; . Da quel encerro nos dexalosou a Policia Nacional as cinco da mañan, eramos 5 persoas e viñeron once uniformados e nos dixeron se queren opoñer resistencia se poden tirar o chan pero as nosas ordenes son desaloxaros dei qui. Nos miramos e decidimos que era absurdo lastimarnos no chan e nos deixamos empuxar. Cando estàbamnos fora do edificio os policias nos preguntaron se nos hibamos marchar e lle contestamos que a calle era de todos e que nos quedabamos dentro do coche pra dormir e continuar co encerro. Estos policias nos dixeron que pertenecian ao Sindicato Unificado de policias Clandestino e que nos traeirian uhns bocaillos e cafes. Nos trouxeron unha cea completa a base de bistecs, tortilla, fruta e cafes mais cinco sacos de dormir...Desta experenza naceu a nosa amistade (na que habia un sentimento principal o "importante e sempre o colectivo sen olvidarnos nunca do individuo")que sempre durou ata que a nae natureza nos leva a todos un diante e os outros despois.Sempre estaras no meu corazon. Un amigo de Ferrol. E pra ti Quin un amigo que ainda espera visitar Noruega.
Hola, la verdad es que ir con Domingo siempre era una aventura. Podría explicar un montón de experiencias en este sentido. Era un hombre intrépido y muy valiente, nada le hacía miedo. Muchas gracias por vuestros comentarios. Un saludo

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…