Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball, coses pendents

Els responsables del Departament de Treball i Innovació que gestionen el tema de la discapacitat varen visitar MIFAS el passat divendres. M'hi varen convidar perquè jo digués la meva. El President de l'entitat va manifestar la seva preocupació per la situació econòmica dels Centres Especials de Treball a Catalunya i també per la continuïtat de diferents programes d'inserció que han estat funcionant fins ara.

--Hi ha voluntat de que l'any 2012 sigui com a mínim com el 2011-- va dir Xavier López, Director General i responsables d'aquests programes dins de la Generalitat. --No hi ha diners i haurem de fer alguns esforços perquè això sigui possible--, també va dir-nos als presents. 

Els sector de la discapacitat en general vol modificar les normatives i condicions per rebre subvencions salarials dels seus treballadors. Hi ha tot tipus de propostes a una reglamentació que és d'àmbit estatal encara que gestionat per les Comunitats Autònomes. Algunes d'aquestes propostes les he penjat en aquest bloc en ocasions, sobretot aquelles que xisclen més del normal. Jo penso que hi ha interès amb el tema, i que la Generalitat de Catalunya procurarà per la bona marxa de les empreses que tenen la qualificació de Centres Especials de Treball. Tot podria quedar més estroncat per la situació econòmica que s'està vivint i que apallissa de manera contundent els més dèbils. N'haurem d'estar molt pendents de com anirà tota aquesta història. 

Un cop més vull manifestar la meva total disconformitat amb les propostes que fan alguns pretenent millorar la seva situació empobrint la situació d'altres, tot això dins del mateix gremi. Sembla mentida que això sigui així, però és autènticament cert. Denota falta d'estil i pobresa d'arguments i segurament posa en evidència altres característiques que no volen entrar-hi, encara que sigui per conveniència.

Eren gairebé les 9 del vespre del divendres i MIFAS acabava una setmana intensa de visites institucionals. Abans dels responsables de Treball, la direcció de l'entitat havia estat rebuda pel President Mas i també pel Conseller Cleries.  Penso que des de Girona s'està donant una opinió que dins de la discapacitat catalana té molt de pes i això és -al meu entrendre- una molt bona notícia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.