Ves al contingut principal

La marató de la beneficiència


He llegit i escoltat que TV3 farà properament una marató per recaptar diners i destinar-los als col·lectius més desfavorits, serà important -deia la notícia- fins i tot hi col·laborarà el F.C.Barcelona. Sembla que un dels filantropats seran les persones amb discapacitat i la seva integració social i laboral. M'he quedat de pedra. Ja no sé què dir. No entenc que el Govern de Catalunya i la seva Corporació de Televisió facin un muntatge d'aquesta magnitud i francament no crec que sigui presentable.

No entenc que després de tants anys lluitant per l'existència d'un estat del benestar ara de cop i volta posem el seu futur en mans d'una marató de televisió que tocarà la fibra d'un poble embotit d'impostos i treure diners d'un espectacle televisiu propagandístic i poca cosa més.

Els ciutadans paguen impostos i amb aquests diners s'han de fer moltes coses, entre d'altres, polítiques socials i dintre d'aquestes polítiques entren el tractament de les persones amb alguna discapacitat i necessitat especial. Em sento utilitzat i manipulat amb un muntatge com el que s'anuncia. 

Ningú consideraria lògic fer una marató per operar a la gent a la sanitat pública, per poder accedir a l'educació dels nostres infants i joves o per pagar qualsevol prestació social com l'atur, les baixes per malaltia o polítiques socials d'aquesta mena. 

Si el Govern de Catalunya posa en marxa aquesta iniciativa encetarem una nova etapa que consistirà en posar alguns drets en el mercat secundari de la bona voluntat i obrint novament la beneficiència que existia en els anys previs a la democràcia. Demano que hi hagi una consideració de la proposta abans de que perdem la dignitat. Penso que fins aquí podem arribar...

Comentaris

francesc ha dit…
Estic del tot d'acord amb el teu comentari

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…