Ves al contingut principal

La Marató que volen fer

Que bo que és el dibuixant el Roto del Diari EL PAÍS d'avui diumenge 12 de febrer. M'ha vingut al cap la Marató que la gent de TV3 i el Govern de la Generalitat volen posar en marxa per la recaptació de fons i així combatre la pobresa i altres col·lectius (el meu) que som pobres i ben desgraciats.

La Marató és error de magnituds importants. Les institucions serveixen o han de servir per resoldre els problemes de la població, en tots els casos, almenys és el que s'ha explicat en els darrers 30 anys i sembla que això se'n deia "L'estat del benestar".

Si es posa en marxa la Marató obrirem una etapa totalment nova passarem a l'Estat de Pietat. El dibuix d'El Roto d'avui ho explica sense paraules.

Ahir a la tarda vaig rebre algun rebot de Twitter en el que s'animava a l'èxit de la Marató i vaig indignar-me més. Encara estem a temps d'evitar que entrem en temps de renúncies i comencem a mirar a la gent que té problemes com una tribu atípica que ha de conviure enmig del nostre paisatge. També m'emprenya i molt la propaganda que això suposa i el fet que això s'utilitzi per fer determinacions nacionalistes de segona categoria. Esperem no haver-ho de viure, però em penso que n'estan bastant convençuts. En l'error però convençuts.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…